"Desig de xocolata" de Care Santos

La lectura del mes de novembre és... Desig de xocolata de Care Santos.

Sinopsi:

«–Serà un plaer fabricar-vos una xocolatera que honori aquest llinatge de dones que m'acabeu de dir. I que us faci feliç també a vós, si pot ser. De quin color us agradaria?
–Blanca. El blanc m'asserena.
–La voleu decorada?
–Millor sense ornaments.
–Ja veig que teniu les idees molt clares. Alguna cosa més? Pel que fa a la mida?
–Ni gran ni petita. Que hi càpiguen tres xicres, que són les que prenc cada tarda per berenar.
–Res més fàcil. Serà un plaer servir-vos».

Un recorregut per la història d'aquest plaer exquisit des de la seva arribada a Europa fins a la sofisticació dels nostres dies.

Care Santos (Mataró, Barcelona, 1970). Va estudiar Dret però des de ben jove va centrar-se en l'escriptura. Va treballar al desaparegut Diari de Barcelona i també a la revista Presència, d'El Punt Diari. Ha col·laborat a Catalunya Ràdio, COMRàdio i BTV. Ha obtingut els premis Gran Angular, Ramon Muntaner i Protagonista Jove amb les seves novel·les adreçades a lectors joves, un terreny en què és una de les autores més llegides del nostre país. Ha estat antòloga d'Un deu. Antologia del nou conte català. A Planeta va publicar la novel·la Habitacions tancades que ha estat traduïda a tretze idiomes, incloent l'alemany, el francès, el suec, l'italià i l'holandès i amb Estrella Polar Fosca.

"Art" de Yasmina Reza

La lectura del mes de setembre és... Art de Yasmina Reza.

Sinopsi:

Sergi està entusiasmat amb el seu caríssim quadre nou, però tan gran inversió en una tela blanca trau de polleguera el seu amic Marc. Ivan, el tercer en discòrdia, intentarà posar pau, però ho té complicat per impedir que el caríssim capritx faci saltar pels aires una amistat de quinze anys. Art, un savi i divertit tractat sobre l'amistat, és també l'obra d'autor viu més representada del teatre mundial, ha guanyat els premis internacionals més importants i s'ha traduït a trenta-cinc llengües.

Yasmina Reza va néixer a París el 1959 i és autora de vàries obres teatrals de gran èxit internacional. Ha rebut nombrosos premis, com el Molière a la millor obra (1994), el Drama Circle Critics Award (1998) o l'Ace Award (1998). Va debutar com a novel·lista amb Una desolació (Empúries, 2000), amb una gran acollida i es va acabar de consolidar amb En el trineu de Schopenhauer (Empúries, 2006).

"Stoner" de John Williams

La lectura del mes de juliol és... Stoner de John Williams.

Sinopsi:

Tot i que l'escriptor nord-americà John Williams va rebre el National Book Award, la seva obra ha estat oblidada durant molts anys. Stoner (1965) explica la història de William Stoner, un jove virtuós i discret, fill d'uns camperols de Missouri, que amb gran esforç dels seus pares és enviat a la Facultat d'Agricultura. Aviat, però, s'adona que la seva verdadera vocació són les lletres. Seduït per aquest descobriment, la literatura esdevé una autèntica obsessió que el porta a renunciar a la granja familiar i a convertir-se en professor. Abocat a l'estudi i tancat en el món universitari, on du una vida solitària i senzilla, el seu caràcter taciturn i fred s'aguditza i van passant els anys, amb males relacions amb els alumnes, greus fracassos sentimentals i familiars, sense col·legues ni amics. Una vida grisa, plena d'errors, en la qual només hi ha un instant digne de glòria: el moment en què descobreix la literatura, la seva única passió.

John Williams (1922-1994) va néixer i es va criar al nord-est de Texas. Malgrat el talent que havia demostrat per a l'escriptura i la interpretació, va deixar els estudis en acabar el primer curs universitari. Va col·laborar en diverses publicacions i emissores de ràdio, fins que el 1942 es va allistar a contracor a l'exèrcit de l'aire. Va passar dos anys i mig com a sergent a l'Índia i a Birmània, i va aprofitar per escriure un esborrany de la seva primera novel·la, Nothing But the Night. Quan va tornar a casa, va aconseguir que una editorial minoritària li publiqués la novel·la i es va matricular a la Universitat de Denver, on es va llicenciar i va obtenir un títol de postgrau, i on el 1954 va tornar com a professor. Va crear el programa d'escriptura creativa de la universitat i va formar part del seu equip docent fins que es va jubilar el 1985. Durant aquells anys, va ser molt actiu tant en el terreny de la docència com en el de l'escriptura. Va publicar dos llibres de poemes i tres novel·les: Butcher's Crossing, Stoner i Augustus (guanyadora del National Book Award 1973). 

"La maledicció dels Palmisano" de Rafel Nadal

La lectura del mes de maig és... La maledicció dels Palmisano de Rafel Nadal.

Sinopsi:

«M'has de prometre que, si és nen, faràs veure que és teu i el criaràs com un Convertini. Li posarem Vitantonio. Només tu i jo sabrem que és en honor del meu Vito Oronzo, que l'haurà engendrat, i del teu Antonio, que li haurà donat el nom i l'oportunitat de sobreviure a la maledicció dels Palmisano».

Rafel Nadal i Farreras (Girona, 1954) escriu a La Vanguardia i col·labora habitualment a RAC1 i TV3. Ha estat director d’El Periódico de Catalunya de maig de 2006 a febrer de 2010, període durant el qual el diari va rebre nombrosos premis, entre els quals el Nacional de Comunicació. És autor d’Els mandarins (2011), un llibre de retrats sobre el poder; Quan érem feliços (Premi Josep Pla, 2012), una obra de referència de la literatura de la memòria, i Quan en dèiem xampany (2013), sobre una saga familiar a cavall de Catalunya i la Xampanya francesa. La maledicció dels Palmisano (2015) ha estat traduïda a vint-i-dues llengües, i La senyora Stendhal (2017), la seva darrera novel·la, a cinc.

"La cinquena planta" de Manuel Baixauli

La lectura del mes de març és... La cinquena planta de Manuel Baixauli.

Sinopsi:

Una setmana després d'haver enllestit un llibre titulat L'home manuscrit, Manuel Baixauli va sentir els primers símptomes d'una malaltia que el va deixar, en pocs dies, completament paralitzat, talment una pedra. Una pedra amb tota la capacitat de pensar i de sentir. Al cap de sis llarguíssimes setmanes, va començar a recuperar la mobilitat i, més endavant, l'autonomia. Durant el procés de rehabilitació, Baixauli va conèixer els singulars personatges que poblaven el sanatori i es va obsessionar amb l'última, inaccessible, cinquena planta.

Manuel Baixauli (Sueca, 1963) és pintor i escriptor. És autor de la novel·la L'home manuscrit, que va acumular els guardons següents: Premi Mallorca de Narrativa, 2006; Premi Salambó de Narrativa en Català, 2008; Premi Nacional de la Crítica Catalana, 2008; Premi Biennal de la Crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2007-2008; Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, 2008; Premi Qwerty de Narrativa en Català, 2008. Abans de L'home manuscrit, que l'ha convertit en una referència ineludible per a lectors i crítics, havia publicat la novel·la Verso (Premi Ciutat d'Alzira, 2001) i la seva òpera prima, Espiral (Premi Ciutat de Badalona, 1998), volum insòlit de contes breus que, reescrits, Edicions Proa va reeditar el 2010.

"Sefarad" d'Antonio Muñoz Molina

La lectura del mes de gener és... Sefarad d'Antonio Muñoz Molina.

Sinopsi:

En estas páginas Primo Levi, Franz Kafka, Evgenia Ginzburg, Milena Jesenska, Dolores Ibárruri o Walter Benjamin mezclan sus tragedias con las de personajes ficticios. Todos ellos comparten un estigma: un día despiertan convertidos en lo que otros cuentan de ellos, en lo que alguien que no les ha conocido cuenta que le han contado, en lo que alguien que les odia imagina que son. Perseguidos por la infamia y arrojados de su casa y de su país, se ven obligados a abandonar sus vidas.

Sefarad, nombre que en la tradición hebrea se da a España, designa aquí todos los exilios posibles. El Holocausto y el nazismo, el Gulag, la guerra civil española, el Imperio austrohúngaro, la Inquisición y la expulsión de los judíos articulan a través de cada capítulo una sinfonía en la que la idea coral es una sola: la intolerancia, la persecución y la irracionalidad que asolan la historia de la humanidad, y que dan lugar al título.

Antonio Muñoz Molina. Premio Príncipe de Asturias de las Letras 2013. Nació en Úbeda (Jaén) en 1956. Ha reunido sus artículos en volúmenes como El Robinson urbano (1984; Seix Barral, 1993 y 2003) o La vida por delante (2002). Su obra narrativa comprende Beatus Ille (Seix Barral, 1986, 1999 y 2016), El invierno en Lisboa (Seix Barral, 1987, 1999 y 2014), Beltenebros (Seix Barral, 1989 y 1999), El jinete polaco (1991; Seix Barral, 2002 y 2016), Los misterios de Madrid (Seix Barral, 1992 y 1999), El dueño del secreto (1994), Ardor guerrero (1995), Plenilunio (1997; Seix Barral, 2013), Carlota Fainberg (2000), En ausencia de Blanca (2001), Ventanas de Manhattan (Seix Barral, 2004), El viento de la Luna (Seix Barral, 2006), Sefarad (2001; Seix Barral, 2009), La noche de los tiempos (Seix Barral, 2009), Como la sombra que se va (Seix Barral, 2014), Un andar solitario entre la gente (Seix Barral, 2018), el volumen de relatos Nada del otro mundo (Seix Barral, 2011) y el ensayo Todo lo que era sólido (Seix Barral, 2013). Ha recibido, entre otros, el Premio Príncipe de Asturias de las Letras, el Premio Nacional de Literatura en dos ocasiones, el Premio de la Crítica, el Premio Planeta, el Premio Liber, el Premio Jean Monnet de Literatura Europea, el Prix Méditerranée Étranger, el Premio Jerusalén y el Premio Qué Leer, concedido por los lectores. Desde 1995 es miembro de la Real Academia Española. Vive en Madrid y Lisboa y está casado con la escritora Elvira Lindo.