dimecres, 30 de juliol del 2008

"Seda" d'Alessandro Baricco

La lectura del mes de juliol és... Seda d'Alessandro Baricco.


Sinopsi:
Seda no és una novel·la, ni tampoc un conte; Seda és una història. Comença amb un home que travessa el món, i acaba amb un llac que s'està allí, un dia de vent. L'home es diu Hervé Joncour. El llac no se sap. Es podria dir que és una història d'amor. Però si només fos això no hauria valgut la pena explicar-la.
Al mig hi ha desigs, i dolors, però un nom autèntic, per dir-los no el tens. I tanmateix no és amor. Potser val la pena aclarir que es tracta d'una història del segle dinou: només perquè ningú no esperi avions, màquines de rentar ni psicoanalistes. No n'hi ha. Potser en una altra ocasió.

Alessandro Baricco (Torí, 25 de gener de 1958) és un escriptor italià que col·labora habitualment amb els mitjans de comunicació fent crítica musical. Ha impartit classes d'escriptura creativa i ha guanyat el Prix Médicis, entre altres guardons. És un dels exponents de la narrativa italiana contemporània, traduït arreu del món.

Dins el món del cinema, el 1995 va interpretar la pel·lícula Il cielo è sempre più blu, d'Antonello Grimaldi. L'any 2008 va dirigir el seu primer film, Lezione ventuno.

dimecres, 9 de juliol del 2008

"El millor dels mons" de Quim Monzó

La lectura del mes de juliol és... El millor dels mons de Quim Monzó.


Sinopsi:
Aquest és el nou llibre de relats de Quim Monzó. Conté tretze contes i una nouvelle tenyits d'una incitant comicitat negra. Són històries cruels, travessades per la felicitat, la violència i els inferns privats, i poblades per personatges obsessius amb la rialla a contrapeu. Monzó suma —a la mestria demostrada en els llibres anteriors— noves estratègies narratives, i fa servir amb originalitat tota una gamma de tons que confereixen a El millor dels mons una força singular i ens el mostren com un innegable nou pas endavant.

Joaquim Monzó i Gómez (Barcelona, 24 de març de 1952). Treballà com a grafista, realitzador cinematogràfic i corresponsal en alguns conflictes bèl·lics (Vietnam, Cambodja). El 1976 publicà la seva primera novel·la, L’udol del griso al caire de les clavegueres, que rebé el premi Prudenci Bertrana, i l’any següent, Self Service, en col·laboració amb Biel Mesquida, obres considerades representatives de l'anomenada generació dels setanta i influïdes per la contracultura.

En els relats d’Uf, va dir ell (1978) mostrà les característiques bàsiques que definirien la seva obra posterior: concisió i exactitud en l'expressió, distanciament, humor negre, coherència interna del relat i temes quotidians que deriven en tragicomèdia, trets molt relacionables amb la seva preferència pel conte per sobre de la novel·la; les escasses incursions en aquest gènere (Benzina, 1983; La magnitud de la tragèdia, 1989, Premi dels lectors d’El Temps) participen també d'aquest esperit.

La resta de la seva producció de ficció és formada per Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980, premi Crítica Serra d’Or 1981), L’illa de Maians (1985, premi Crítica Serra d’Or 1986), El perquè de tot plegat (1993, premis Crítica Serra d’Or i Ciutat de Barcelona 1994), Guadalajara (1996, premi Crítica Serra d’Or 1997), Vuitanta-sis contes (1999, premi Lletra d’Or i Premi Nacional de literatura catalana de narrativa 2000), edició revisada de la seva obra en narrativa curta, El millor dels mons (2001), Tres Nadals (2003) i Mil cretins (2007, premi Maria Àngels Anglada de Narrativa 2008).

Durant els anys setanta participà en el col·lectiu Ofèlia Dracs. Col·laborador habitual de la premsa, primerament als diaris Avui i, posteriorment, a La Vanguardia, entre d'altres, ha publicat també reculls d'articles: El dia del senyor (1984), Zzzzzzzz (1987), La maleta turca (1990), Hotel Intercontinental (1991), No plantaré cap arbre (1995), Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes (1998), Tot és mentida (2000), El tema del tema (2003), Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn (2004), Esplendor i glòria de la Internacional Papanates (2010) i Taula i barra (2017). A banda, escriví, amb Cuca Canals, els diàlegs de Jamón, jamón del director de cinema J.J. Bigas Luna i, en teatre, és coautor de El tango de Don Joan, amb Jérôme Savary.

Ha traduït, entre altres autors, M. Shelley, T. Hardy, H. James, R. Coover, R. Dahl i T. Capote. El 2007 rebé el premi Trajectòria. Aquest any feu el discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt, on la cultura catalana era la convidada d'honor. L'any 2018 rebé el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. 

Cercar en aquest blog