"El retrat de Dorian Gray" d'Oscar Wilde

La lectura del mes de novembre és... El retrat de Dorian Gray d'Oscar Wilde.

Sinopsi:

El 1890, el Lippincott's Monthly Magazine publicava tretze capítols de la sorprenent història d'El retrat de Dorian Gray. L'èxit va ser sonat i immediat gairebé tant com l'escàndol, de manera que, un any més tard, va ser publicada en volum amb l'afegit de set capítols nous, acompanyada del famós prefaci en el qual Wilde responia a les acusacions rebudes: «No hi ha llibres morals o immorals. Els llibres estan ben escrits o mal escrits. Res més». Intensa i apassionada declaració d'amor a la bellesa, El retrat de Dorian Gray és, en efecte, un llibre extraordinàriament ben escrit, en el qual la història d'una ànima turmentada per la recerca de la joventut eterna i el plaer sense fi renova la llegenda fàustica i, alhora, ens mostra un retrat fidedigne i punyent de l'època victoriana.

Oscar Wilde va néixer a Dublín el 1854, i va morir a París el 1900. Poeta, conferenciant, dramaturg i prosista, es va graduar amb honors a Oxford. Als vint-i-quatre anys va guanyar el Premi Newdigate amb el poema Ravenna, i el 1881 va publicar, a compte d'autor, els seus primers poemes. Però la fama li va arribar amb llibres com El retrat de Dorian Gray (Quaderns Crema, 1998), Lady Windermere's Fan (1892), The Importance of Being Earnest (1895), El crim de Lord Arthur Savile (Quaderns Crema, 1995) o De Profundis (Quaderns Crema, 1996).

"La casa de los espíritus" d'Isabel Allende

La lectura del mes de setembre és... La casa de los espíritus d'Isabel Allende.

Sinopsi:

Primera novela de Isabel Allende que nos narra la historia de un poderosa familia de terratenientes latinoamericanos. El depósito patriarca Esteban Trueba ha construido con mano de hierro un imperio privado que empieza a tambalearse a raíz del paso del tiempo y de un entorno social explosivo. Finalmente, la decadencia personal de patriarca arrastrará a los Trueba a una dolorosa desintegración. Atrapados en unas dramáticas relaciones familiares, los personajes de esta portentosa novela encarnan las tensiones sociales y espirituales de una época que abarca gran parte de este siglo. Con ternura e impecable factura literaria, Isabel Allende perfila el destino de sus personajes como parte indisoluble del destino colectivo de América Latina, marcado por el mestizaje, las injusticias sociales y la búsqueda de la propia identidad.

Isabel Allende nació en 1942, en Perú, pasó la primera infancia en Chile y vivió en varios lugares en su adolescencia y juventud. Después del golpe militar de 1973 en Chile se exilió en Venezuela y a partir de 1987 vive como inmigrante en California. Se define como eterna extranjera. Inició su carrera literaria en el periodismo, en Chile y en Venezuela. En 1982 su primera novela, La casa de los espíritus, se convirtió en uno de los títulos míticos de la literatura latinoamericana. A ella le siguieron otros muchos, todos los cuales han sido éxitos internacionales. Su obra ha sido traducida a cuarenta idiomas y ha vendido más de setenta millones de ejemplares, siendo la escritora más vendida en lengua española. Ha recibido más de sesenta premios internacionales, entre ellos el Premio Nacional de Literatura de Chile en 2010, el Premio Hans Christian Andersen en Dinamarca, en 2012, por su trilogía Memorias del Águila y del Jaguar y la Medalla de la Libertad en los Estados Unidos, la más alta distinción civil, en 2014. En 2018, Isabel Allende se convirtió en la primera escritora en lengua española premiada con la medalla de honor del National Book Award, en los Estados Unidos por su gran aporte al mundo de las letras.

"El noi del pijama de ratlles" de John Boyne

La lectura del mes de juliol és... El noi del pijama de ratlles de John Boyne.

Sinopsi:

Berlín 1942. La guerra no afecta gaire la vida de Bruno, un noi de nou anys que viu en un barri residencial. Però un bon dia arriba a casa i es troba totes les coses empaquetades: el seu pare, membre de l'elit militar, ha rebut un nou destí i es veu obligat a marxar i instal·lar-se amb tota la família en una àrea rural mig deserta i molt depriment. Bruno s'avorreix i passa els dies obsessionat amb una tanca que s'alça davant la finestra de la seva habitació. Fins que no coneix Schmuel, el noi del pijama de ratlles, que viu a l'altra banda del filferro espinós, Bruno ni tan sol no comprèn que ja no és a Alemanya sinó a Polònia. Tampoc no és conscient del que passa a la vida de Schmuel fins que és massa tard per escapar els horrors que es viuen a l'altre costat de la tanca. L'honestedat narrativa, la congruència dels personatges i la progressió magistral de la trama, doten aquesta novel·la d'una qualitat literària molt humana i d'una força narrativa captivadora.

John Boyne va néixer a Dublín el 1971 i es va llicenciar en Literatura Anglesa a la mateixa ciutat. Va fer un curs de creació literària a Norwich i va guanyar el premi Curtis Brown. Va començar a publicar relats i aviat va publicar la primera novel·la, The Thief of Time (2000). És autor de sis novel·les. El noi del pijama de ratlles li ha valgut diversos premis, entre els quals l'Irish Book Award dues vegades. També va quedar finalista del prestigiós British Book Award i Miramax n'acaba de fer una pel·lícula. És la quarta novel·la d'aquest autor i la primera que es va publicar en català. Empúries ha publicat Motí al Bounty (2008), La casa del propòsit especial (2009) i En Noah Barleywater fuig de casa (2011). Les seves novel·les s'han traduït a més de trenta idiomes.

"L'amic retrobat" de Fred Uhlman

La lectura del mes de juliol és... L'amic retrobat de Fred Uhlman.

Sinopsi:

L'arribada de Hitler al poder el 1933 posa punt final a l'amistat de dos companys d'escola. Un d'ells és jueu, l'altre és membre d'una de les famílies més aristocràtiques de Suàbia. Al llarg d'un any ho havien compartit tot, però arriba un moment en què les seves diferències esdevenen insalvables. El jueu deixarà Alemanya per anar-se'n a Amèrica i oblidar allà el seu país nadiu i el seu gran amic. Trenta anys després, sense esperar-s'ho, el retrobarà novament.

Fred Uhlman va néixer a Sttutgart el 1901 i va morir a Londres el 1985. Advocat laboralista al seu país natal, va fugir del règim nazi i va viure uns mesos a Tossa de Mar i a París abans d'establir-se a Londres. Es va donar a conèixer com a pintor, però l'èxit li va arribar sobretot com a escriptor, quan al 1971 va publicar L'amic retrobat, basada en la seva experiència autobiogràfica. Aquest èxit es va confirmar després amb la publicació de les seves memòries (Història d'un home) i de dues novel·les curtes més (L'ànima valenta i El retorn).

"Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona" de Stefan Zweig

La lectura del mes de maig és... Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona de Stefan Zweig.

Sinopsi:

— No troba doncs odiós o menyspreable que una dona abandoni el seu marit i les seves dues filles per seguir un home qualsevol del qual no en sap res, ni tan sols si és digne del seu amor? Pot realment excusar una conducta tan irreflexiva i lleu en una dona que ja no és cap joveneta i que tan sols per amor a les seves filles s'hauria d'haver preocupat de la pròpia dignitat?

Stefan Zweig. Viena, 28 de novembre de 1881 — Petrópolis, Rio de Janeiro, 22 de febrer de 1942. Escriptor austríac d’origen jueu.

Amic de Verhaeren i de R.Rolland, emigrà a Anglaterra (1930) i després als EUA i al Brasil, on se suïcidà, juntament amb la seva segona muller. La seva obra dramàtica i lírica porta l'empremta de l'expressionisme i del simbolisme de l'escola de Viena. Es revelà com un mestre incontestable de l'art novel·lístic i biogràfic, i es destacà sobretot en l'anàlisi dels estats d'ànim de l'home modern, les seves angoixes i motivacions, com potser mai ningú no ho havia fet abans. En aquest sentit, fou decisiva la influència que les teories de Freud exerciren sobre seu.

"Carta d'una desconeguda" de Stefan Zweig

La lectura del mes de maig és... Carta d'una desconeguda de Stefan Zweig.

Sinopsi:

«Només vull parlar-te a tu, dir-t'ho tot per primera vegada; has de saber tots els detalls de la meva vida, que sempre ha estat la teva i de la qual mai no n'has sabut res. Però no coneixeràs el meu secret fins que sigui morta, quan ja no estaràs obligat a donar-me cap resposta, quan això que ara em fa estremir amb uns calfreds tan forts sigui realment la fi. Si hagués de continuar vivint, estriparia la carta i callaria com sempre he callat. Però si l'arribes a tenir a les mans, sabràs que una morta t'hi explica la seva vida, una vida que va ser teva des del primer minut conscient fins al darrer».

Stefan Zweig. Viena, 28 de novembre de 1881 — Petrópolis, Rio de Janeiro, 22 de febrer de 1942. Escriptor austríac d'origen jueu.

Amic de Verhaeren i de R.Rolland, emigrà a Anglaterra (1930) i després als EUA i al Brasil, on se suïcidà, juntament amb la seva segona muller. La seva obra dramàtica i lírica porta l'empremta de l'expressionisme i del simbolisme de l'escola de Viena. Es revelà com un mestre incontestable de l'art novel·lístic i biogràfic, i es destacà sobretot en l'anàlisi dels estats d'ànim de l'home modern, les seves angoixes i motivacions, com potser mai ningú no ho havia fet abans. En aquest sentit, fou decisiva la influència que les teories de Freud exerciren sobre seu.

"La pell freda" d'Albert Sánchez Piñol

La lectura del mes de març és... La pell freda d'Albert Sánchez Piñol.

Sinopsi:

Quan el van desembarcar a la platja amb una xalupa, el va sorprendre que l'únic habitant de l'illa no sortís a rebre'l.

Però aviat descobreix que apareixen cada nit molts visitants misteriosos i amenaçadors. Des d'aquest moment, la seva vida -que haurà de compartir amb el brutal Batís Caffó i Aneris, la de la pell freda- es converteix en una lluita frenètica amb ell mateix i amb els altres, on es barregen els sentiments de rebuig i de desig, de crueltat i d'amor, de por i d'esperança.

La pell freda és una apassionant novel·la plena d'intriga i d'aventura que, alhora, ens fa viure íntimament els grans interrogants de la condició humana.

Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 11 de juliol del 1965) és un antropòleg, africanista i escriptor català. La major part de la seva obra està escrita en llengua catalana. És membre del Centre d'Estudis Africans i ha col·laborat en la redacció d'anuaris d'enciclopèdies interactives. La seva primera novel·la, La pell freda (2002), li va donar un gran reconeixement del públic i la crítica. Entre les seves obres també destaquen Pandora al Congo (2005) i Victus (2012).

La seva obra mostra semblances amb la d'altres d'autors consagrats com poden ser Joseph Conrad, Robert Louis Stevenson i Howard Phillips Lovecraft.

"Les cendres d’Àngela" de Frank McCourt

La lectura del mes de gener és... Les cendres d’Àngela de Frank McCourt.

Sinopsi:

«Quan rememoro la meva infantesa em pregunto com vàrem poder arribar tan sols a sobreviure. Va ser, evidentment, una infantesa miserable.» Amb aquestes paraules comença una de les històries més commovedores de la narrativa recent, una obra seductora que aconsegueix contagiar, amb una extraordinària força dramàtica, les penúries d'una família irlandesa, la de Frank McCourt.

Un pare alcohòlic i inepte, una mare abnegada i pietosa, set fills petits, una casa ruïnosa… Una infància de fam i dolor narrada amb la veu d'un nen perspicaç i observador capaç de transformar el dolor en situacions divertides i ingènues però de connotacions profundes. Unes memòries corprenedores que sedueixen des de les primeres pàgines amb un llenguatge agredolç i un humor tan agut com irònic. Un best seller impactant distingit amb el Premi Pulitzer i traslladat al cinema en una pel·lícula dirigida per Alan Parker.

Frank McCourt (Nova York, 19 d’agost de 1930 — Nova York, 19 de juliol de 2009). Escriptor nord-americà d’origen irlandès.

Fill de pares irlandesos emigrats, el 1934 tornà amb aquests a Irlanda a causa de la depressió, i visqué a Limerick una infantesa i una adolescència en una pobresa extrema que el portà a la marginalitat i la delinqüència. El 1949 retornà als Estats Units, a l'exèrcit del qual s'allistà i fou destinat a Alemanya. Després de ser desmobilitzat estudià per mestre al Brooklyn College, on es graduà el 1967. Posteriorment exercí durant trenta anys la docència en l'ensenyament secundari. El 1996 publicà les memòries d'infantesa Angela's Ashes, llibre que obtingué un èxit extraordinari i que obtingué el National Book Award (1996) i el premi Pulitzer l'any següent. Posteriorment continuà la seva autobiografia amb 'Tis (1999), a partir de la seva tornada a Amèrica, Teacher Man (2005), sobre la seva experiència docent, i Angela and the Baby Jesus (2007).