La lectura del mes de gener és... Els rebels de Sandor Marai.
Sinopsi:
Abandonats a la seva sort mentre els pares combaten ben lluny, els joves són presa dels dimonis de la seva «revolta contra allò útil i pràctic» i declaren la guerra al món dels adults inventant jocs que esdevenen terriblement perillosos. Abel i els seus amics pateixen en la pròpia pell la crisi moral, política i militar d'un país sencer. Contra el rerefons d'una societat sotraguejada i sense punts de referència, els membres de la banda d'Abel, en rebel·lió contra tots i disposats a tot, representen una autèntica bomba de rellotgeria sempre a punt d'explotar. Amb una capacitat narrativa i d'anàlisi psicològica envejable, l'autor explora els lligams que basteixen el grup alhora que deixa entreveure les passions profundes que mouen els personatges. Veritable mestre de les emocions, Márai condueix el lector en una trasbalsadora barreja d'errors i furors, complicitats i traïcions, horrors i vileses, atraccions inconfessables i repulses ambigües, travessades per un erotisme que, com més implícit, més encès es mostra. Emmarcada dins la més esplèndida tradició de les novel·les d'iniciació, Els rebels és una de les grans novel·les d'un dels escriptors més excepcionals i singulars del segle XX.
Sandor Márai (Kassa, Hongria, avui Košice, Eslovàquia, 11 d’abril de 1900 — San Diego, Califòrnia, 22 de febrer de 1989). En 1919-28 visqué a Alemanya i a França. Havent retornat a Hongria, aconseguí gran popularitat amb la seva prosa estilísticament treballada, influïda per Freud i per Thomas Mann. Criticà el feixisme des d'un punt de vista burgès i aristocratitzant. El 1948 s'exilià. Des d'aleshores alternà estades a Itàlia i als EUA. Amb els seus diaris (Napló, 1958 i 1968) i com a publicista rebutjà categòricament l'Hongria socialista, però la seva obra expressà alhora el turment creixent del desarrelament. De la seva obra cal destacar: Egy polgár vallomásai (Les confessions d'un burgès, memòries, 1934), A kassai polgárok (Els burgesos de Kassa, drama, 1942), Béke Ithakában (Pau a Ítaca, novel·la, 1952), San Gennaro vére (La sang de Sant Gennaro, novel·la, 1963) i el volum de poesia selecta A delfin visszanézett (El dofí mirà enrere, 1978).
