Cercar en aquest blog

divendres, 22 de juliol de 2016

"Gent que tu coneixes" de M. Mercè Cuartiella   

El protagonisme recau en individus propers que es troben davant circumstàncies que els obliguen a actuar, que els enfronten a les seves limitacions i que ens mostren el seu tarannà més noble o el seu costat més fosc.

Aquest és un conjunt de relats propers i alhora profunds, amb personatges de diversa condició -cambrers joves, oficinistes, mares neguitoses, petits empresaris, pares de família, dones de mitjana edat- que se situen en espais pròxims i creïbles. Els contes ens expliquen, amb ironia, cruesa, tendresa o humor, històries on predomina la concreció descriptiva, la dosificació de la informació i la condensació a l’hora de retratar els personatges amb pocs elements, creant situacions tenses i intenses que es resolen amb precisió.

Gent que tu coneixes ens parla de crims, d’obsessions, d’enganys, de sort, de generositat, de casualitat o de venjança i posa sobre la taula que no calen personatges excepcionals per viure les grans passions humanes. Els protagonistes quotidians de Gent que tu coneixes estan plenament capacitats per fer-ho.



L'autora: 

M. Mercè Cuartiella neix a Barcelona el 1964 i viu a l'Empordà des de fa més de vint-i-cinc anys. Es llicencia en Filologia per la Universitat de Barcelona l’any 1987.



Té publicades quatre novel·les, un recull de relats i diverses peces teatrals i des de jove ha dut a terme una intensa activitat cultural en diversos camps, que l'han dut a col·laborar habitualment en premsa i revistes especialitzades, a publicar estudis diversos, a fer de guionista i presentadora televisiva o de moderadora en debats culturals. En aquest bloc podreu trobar detallada la seva trajectòria.


Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions 2014:

A la Nit de Santa Llúcia 2014, celebrada al Liceu de Barcelona el passat 22 de desembre, el meu recull de narracions Gent que tu coneixes va ser reconegut amb el Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions.
Gent que tu coneixes és un conjunt de relats de protagonistes propers, col·locats davant circumstàncies que els obliguen a actuar i que ens mostren, amb ironia, cruesa, tendresa o humor el seu tarannà més noble o el seu costat més fosc.


Enllaços d'interès: 

Presentació de l'obra (TV Girona)

Mercè Cuartiella guanya amb contes sobre gent propera (Diari Ara)

dilluns, 6 de juny de 2016

EL CINQUÈ EN JOC, Robertson Davies

L'OBRA
La trama d’aquesta novel•la gira al voltant de la misteriosa mort del magnat canadenc Boy Staunton. Dunstan Ramsay, amic de Staunton des de la infantesa, n’és el narrador que, en l’intent d’esbrinar les circumstàncies d’aquesta mort, es veurà abocat a enfrontar-se al relat de la pròpia vida. Des del principi de la història, Ramsay exerceix una influència mística i no del tot innòcua en aquells que l’envolten: accions en aparença innocents —una baralla amb boles de neu o l’aprenentatge de trucs de cartes— es revelaran com esdeveniments decisius en la vida d’altres.

El cinquè en joc és una mostra del domini de Davies en l’art de la novel•la: la seva erudició li permet tractar els temes més diversos —el circ, l’hagiografia, la primera guerra mundial o la vida en un internat— amb una naturalitat sorprenent; així com la seva imaginació teatral li permet captivar el lector des de l’inici.

La primera novel•la de la Trilogia de Deptford, la més aclamada de l’autor, s’erigeix com la història d’un home racional que descobreix en allò màgic un aspecte més de la realitat.

Explicada per Dunstan Ramsay, El cinquè en joc comença amb l’atzar desafortunat d’un episodi de la seva infantesa amb el seu amic Boy Staunton, desencadenant d’una història apassionant molt ben escrita, amb un ritme trepidant que passa per l’adolescència , la joventut i arriba fins a les portes de l’edat de la jubilació dels personatges, moment clau per enllaçar amb les següents novel•les.

La vida a la comunitat tancada i religiosa d’un poblet del Canadà, el pas per la Primera Guerra Mundial, els viatges a Europa i Mèxic per dur a terme investigacions hagiogràfiques, el treball a la universitat... són alguns dels escenaris on conflueixen personatges fantàstics i inoblidables: els predicadors, el ric del poble, el monjo bon vivant, la santa boja i la santa barbuda, el nen que escapa del poble en un circ i es converteix en un gran mag acompanyat d’una misteriosa dama… Una trama que conté una reflexió molt interessant sobre quin és el paper que desenvolupem a la vida, qui són veritablement els perdedors i qui els trionfadors, si ens deixem portar per un suposat determinisme o tenim la valentia de tornar a nèixer per dirigir el nostre destí. És inevitable preguntar-se: seré jo un cinquè en joc?


El cinquè en joc. (Definició).

S’aplica a aquells personatges que sense ser l’heroi o l’heroïna, però tampoc el confident o el malvat, són igualment importants per al desenllaç de la trama. Aquesta denominació es va començar a utilitzar en les antigues companyies de teatre i d’òpera per referir-se a l’actor que encarnava aquests personatges. THO. OVERSKOU, Den Danske Skueplads*

L'AUTOR
El gran escriptor canadenc Robertson Davies (1913-1995), a qui John Irving va definir com "el Dickens de Canadà", va estar a punt d'obtenir el Premi Nobel en 1993. Entre els seus apassionats lectors estaven Malcolm Bradbury, que assegurava que es tractava de "un dels grans novel·listes moderns", i Harold Bloom, que ho va incloure en El cànon occidental. I, no obstant això, Davies era pràcticament desconegut a Espanya fins que la petita editorial Llibres de l'Asteroide va emprendre la publicació de la Trilogia de Deptford, la més addictiva de la seva extensíssima obra.
El plaer que suscita la seva lectura és un dels molts prodigis de la literatura: difunts desconeguts que passen a formar part de les nostres fantasies, els nostres riures i les nostres converses. Amb arguments de menys pes s'han creat religions.
La troballa de Davies és sensacional, ja que el personatge és tan sorprenent com la seva obra. El seu aspecte era tal que el fill de John Irving va creure que estava davant Déu el dia que ho va conèixer. Era desmesuradament alt, anava abillat amb robes lleugerament passades de moda, lluïa una llarga barba d'una gran blancor, igual que el seu cabell, i posseïa una sonora veu d'actor. La seva biografia anava a l'una amb la seva fabulosa aparença: havia estat actor en la Old Vic Repertory Company de Londres, productor de teatre, prestigiós periodista a Canadà,  professor de Literatura i rector a la Universitat de Torontó, a més de guardonat autor de novel·les, contes, obres de teatre, crítiques literàries i articles.
Nabokov deia que el do més important d'un escriptor és shamanstvo, una paraula russa que fa referència a "la qualitat de l'encantador". Aquesta habilitat per aconseguir que la gent desitgi ardentment seguir llegint les teves històries no pot ser ensenyada. Dickens la tenia. Davies també.
Davies era un narrador irònic i imaginatiu, amb una visió de la vida més tragicòmica que sentimental. Durant els seus anys de periodisme, va descobrir com viuen les persones, què fan a la nit i què succeeix després de les cortines de les seves cases. Del teatre, va aprendre a elaborar diàlegs per dir el màxim amb el mínim de paraules possible. De la seva educació presbiteriana, amb el seu terrible concepte de la destinació, va heretar la qüestió moral a la qual s'enfronten els seus peculiars personatges: la tènue línia que separa el lliure albir de la predestinació, la responsabilitat de la innocència, la condemna de la salvació. I de la seva educació britànica va mamar l'humor present en les seves novel·les i que li va convertir en  conferenciant. Solia referir-se a si mateix com "una veu des de l'àtic", burlant-se així de l'escassa consideració intel·lectual que la literatura canadenca tenia a Estats Units.
La seva energia creadora era tal que concebia les novel·les de tres en tres. Estava dotat d'una immensa vitalitat intel·lectual. Va escriure la Trilogia de Salterton (Tempest-Tost, Leaven of Malice, A Mixture of Frailties); la Trilogia de Deptford (El cinquè en discòrdia, Mantícora, El món dels prodigis); la Trilogia de Cornish (Ángeles rebels, la qual cosa arrela en l'os, La lira d'Orfeu) i la inacabada Trilogia de Torontó, de la qual només va arribar a finalitzar les dues primeres parts: Assassinats i ànimes en pena i Un home astut. En total, onze novel·les on unes històries s'enfilen amb altres fins a formar trames sorprenents. Per començar a llegir-ho, gens millor que la Trilogia de Deptford, considerada la seva obra mestra: El cinquè en discòrdia (1970), Mantícora (1972) i El món dels prodigis (1975). Les tres novel·les, com a relats polièdrics, relaten l'estranya mort del milionari Percy Boyd Staunton des de tres punts de vista. El que comença amb una innocent bola de neu en El cinquè en discòrdia, que va rebre el Premi Llibreter 2006, es converteix en una allau que arrossegarà als singulars protagonistes -bojos amb halo de santedat, mags, faldillers mutilats, ...- en una trama de venjança, amor, alcohol i mites.
L'autor concebia la ficció com un gran tapís amb nets dibuixos en el revers dels quals s'entreteixeixen les vides de tots els personatges de forma aparentment caòtica. Aquesta manera d'entendre la literatura connecta amb una manera d'escoltar-la i gaudir-la: escepticisme, sorpresa, meravella i, de vegades, encara que sigui breument i feblement, la sensació d'albirar l'inaccessible, allò que no pot obtenir-se amb el pensament racional. I percebre l'inaccessible, per imperfecta que sigui la percepció, significa haver accedit a això.

Robertson Davies va comentar en una ocasió que George Bernard Shaw va florir quan tenia vint anys, però que ningú va aspirar la seva aroma fins que va complir quaranta. I, a continuació, va afegir amb ironia que amb ell encara havien trigat més temps.

dijous, 17 de març de 2016

TOTES LES ESTACIONS DE FRANÇA D'ORIOL PONSATÍ-MURLÀ






L'OBRA

"Troben vint quilos d'or en un tren regional al sud de París i ningú els ha reclamat". Un escriptor real i un altre de fictici llegeixen aquesta notícia al diari i pensen que aquest seria un bon tema per a una novel·la.
Com ha pogut arribar una maleta carregada d'or en un tren? Qui se la pot haver descuidat? O potser algú l'ha abandonat expressament? En quines circumstàncies? Per quins motius?
Tots aquests interrogants generen una combinatòria de possibilitats narratives que són explorades i explotades a Totes les estacions de França, un brillant joc literari que encreua diversos temps, enfocaments i personatges a la recerca d'una novel·la total o qui sap si d'una antinovel·la.


L'AUTOR

Oriol Ponsatí-Murlà (Figueres,1978) és editor, traductor i escriptor. És doctor en Filosofia per la Universitat de Girona i professor associat de filosofia antiga en aquesta mateixa universitat des de l'any 2008.
Ha col·laborat a El Punt, la Revista de Girona, El País, La Vanguardia, l'ARA i altres mitjans de comunicació.
Fundador i director d'Edicions de la Ela Geminada, ha traduït obres de Michael Nyman, Igor Stravinski, Friedrich Nietzsche, Gianni Vattimo, Denis Diderot, i Josep Palau i Fabre. Exerceix habitualment de rapsode i ha interpretat arreu dels Països Catalans el poema fonètic Ursonate, de Kurt Schwitters.
L'any 2009 va realitzar el Festival Música 13 de Camallera (Alt Empordà) la primera execució en solitari a l'Estt de l'obra per a piano Vexations, d'Erik Satie, de 20 hores de durada ininterrompuda.
El 2011 dirigeix musicalment l'espectacle Ballar la Veu, de Perejaume, per a dos pianos, quatre pianistes i campana rotatòria.
Guanyador del premi de novel·la curta de Just Manuel Casero 2013 amb l'obra Totes les estacions de França (publicada per Empúries el 2014), la mateixa novel·la que li ha valgut el Premi Setè Cel de Salt 2015.
També ha guanyat el 30è Premi manuel Bonmatí de Periodisme (2011).









dimarts, 18 d’agost de 2015

ÀNIMA, de Wajdi Mouawad.

Quan en Wahhch Debch descobreix la seva dona assassinada, es queda paralitzat fins que, esperonat per l’abisme que s’ha obert a la seva memòria, es llança cap a una irracional cacera de l’home seguint l’olor sagrada, mil·lenària i animal de la sang vessada. Sol i abandonat per l’esperança, s’embarca en una odissea furiosa a través d’Amèrica, territori de totes les violències i de totes les belleses. Els records infernals que carrega, submergits dins dels replecs de la seva infància, es desperten de nord a sud, amb el contacte de la humanitat dels uns i de la bestialitat dels altres. Per aixecar el vel que plana sobre la mentida dels seus orígens, en Wahhch haurà d’alliberar el llop de la seva còlera i sacrificar la seva ànima.
Aquesta novel·la, totèmica i animista, empeny els límits de la literatura. Ànima és una bèstia, a la vegada real i fabulosa, que vol devorar l’inoblidable.

Premi Llibreter 2014.

L'autor: 



Wajdi Mouawad és actor, cineasta i un dels dramaturgs i escriptors d’expressió francesa de més rellevància del panorama actual. La tetralogia de teatre èpic La sang de les promeses, escrita i dirigida per ell i que inclou les obres Litoral,Incendis, Boscos i Cels, li va obrir les portes al renom internacional. 
Aquesta edició posa a l’abast del lector en català Ànima, la seva segona irrupció en el camp de la narrativa, i que ha obtingut el Gran Premi Thyde Monnier de la Societat General d’Homes de Lletres, el premi literari Deuxième Roman de Laval, el premi Phénix de literatura i el premi Méditerranée i el premi Llibreter 2014 atorgat pel Gremi de Llibreters de Catalunya.
És també l'autor de l’aclamada obra de teatre Incendis.



Per saber-ne més: 

Ànima, una novel·la que mossega (DIARI ARA)

dimarts, 16 de juny de 2015

EN LLOC SEGUR de WALLACE STEGNER 

Quan dues joves parelles es coneixen durant la Gran Depressió sorgeix entre elles una amistat que durarà tota la vida. Encara que són moltes les coses que comparteixen a l’inici -Charity Lang i Sally Morgan esperen el seu primer fill, els seus marits Sid i Larry són professors de Literatura a la Universitat de Wisconsin-, la seva relació es va fent més complexa a mesura que comparteixen dècades de lleialtat, amor, fragilitat i desacords.

Trenta-quatre anys més tard de l’inici de l’amistat, els Morgan visiten la colònia d’estiueig dels seus amics a Vermont bo i sabent que serà el seu darrer cap de setmana al costat de Charity. Durant la visita, Larry rememora els anys d’amistat: les alegries, les penes, les il•lusions i també els somnis que no es van realitzar; alhora, en el decurs del relat dels fets hi és latent una profunda reflexió sobre l’amor i l’amistat, sobre els intents de quatre persones de plantar cara a les adversitats de la vida.
Wallace Stegner, fins ara totalment inèdit en català, és un dels màxims exponents del realisme nord-americà de la segona meitat del segle XX. En lloc segur, publicada originalment el 1987, va ser la darrera novel•la que Stegner va escriure.

L'AUTOR
Wallace Stegner (1903-1993) va néixer a Lake Mills, Iowa. Fill d'immigrants escandinaus, de petit va viure amb la seva família en diversos punts de l'Oest americà abans d'instal·lar-se a Salt Lake City el 1921. 
Després de doctorar-se a la Universitat d'Iowa, va ensenyar Literatura a diverses universitats fins que va arribar a la Universitat de Stanford, on va posar en marxa una de les escoles d'escriptura més importants del país, en la qual van estudiar escriptors com Raymond Carver, Wendell Berry o Ken Kesey. 

Apassionat de l'Oest i de la vida a l'aire lliure, Stegner va compaginar la docència i l'activitat literària amb l'activisme per la defensa de la natura i amb la col·laboració en organitzacions de preservació del medi ambient com la xarxa de parcs naturals d'EUA o la Wilderness Society. 

Encara que se'l coneix fonamentalment per la seva faceta de novel·lista, és autor d'una àmplia i valorada obra que comprèn títols de ficció, història, biografia i assaig. Va rebre nombrosos guardons per les seves novel·les com la Commonwealth Club Gold Medal per All the Little Live Things (1967); el Premi Pulitzer per Angle of Repose (1971) i el National Book Award per The Spectator Bird (1976). De la resta de la seva obra destaquen també les novel·les En lloc segur (1987), Remembering Laughter (1937) i The Big Rock Candy Mountain (1943).

Enllaços sobre la novel·la: 



En lloc segur, per Marina Espasa (Time Out Barcelona)



dimarts, 26 de maig de 2015



Sinopsis del llibre:

Estamos en un futuro inminente: en 2014, Grecia se declara en quiebra y regresa al dracma; no tarda en seguirle España, que vuelve a la peseta. El comisario Kostas Jaritos y su familia tendrán que apretarse el cinturón: no van a ingresarle la nómina durante tres meses, y quizá no tenga ni para gasolina. Paralizada la economía, empobrecido el país, sólo aumentan las protestas y algunas iniciativas solidarias de los jóvenes, pero también la violenta amenaza neonazi. Así las cosas, aparece asesinado un rico contratista de obras, un hombre ya maduro que participó en los «Hechos de la Politécnica», en 1973, cuando los estudiantes se rebelaron contra la dictadura militar. Junto al cadáver, un teléfono móvil emite el lema que los estudiantes voceaban en aquella época: «Pan, educación, libertad». ¿Ha regresado Grecia a esos negros tiempos? ¿Siguen siendo válidas aquellas reivindicaciones? Jaritos, con su diezmado grupo de ayudantes, intentará esclarecer ese asesinato, que le llevará a hurgar entre la clase empresarial, universitaria y sindical que ha dirigido el país en los últimos cuarenta años.



Biografia de l'autor:   

Petros Márkaris (Estambul, 1937) estudió ciencias económicas en Viena y en Stuttgart, y posteriormente se trasladó a Atenas, donde reside. Guionista de televisión y autor teatral, ha colaborado en varios guiones del cineasta griego Theo Angelópoulos, como el de La mirada de Ulises. Es autor del volumen de ensayos La espada de Damocles, en torno a la crisis griega. La fama le ha llegado con la serie de novelas policiacas protagonizadas por el irónico y políticamente incorrecto comisario griego Kostas Jaritos, merecedoras de galardones como el Pepe Carvalho, el Premio Negra y Criminal 2011 y el Point du Polar Européen 2013: Noticias de la noche, Defensa cerrada, Suicidio perfecto, El accionista mayoritario, Muerte en Estambul, Con el agua al cuello y Liquidación final, publicadas por Tusquets Editores. Con Pan, educación, libertad, el nuevo caso de Jaritos, que culmina la exitosa Trilogía de la Crisis, Márkaris nos ofrece una ácida novela policiaca que sumerge al lector en el ya trágico día a día de los ciudadanos griegos, mientras desentraña las causas de la terrible situación que vive el país.




dimarts, 27 de gener de 2015

En una sola persona  de John Irving





Una novel·la excel·lent,una història sobre la dificultat d’ ostentar una sexualitat fora de la clàssica a la dècada dels seixanta, una narració valenta i transparent, un clam a la tolerància que parla del desig, farcida de secrets i sorpreses signada per un dels més grans autors contemporanis.
«Mira, noi, no em posis cap etiqueta, sis plau;no em converteixis en una categoria abans de coneixem!»
Aquesta és la tretzena novel·la de John Irving, un autor que no necessita presentació, l’ avala la qualitat dels seus títols precedents reconeguts per públic i crítica. Novel·les com ara «Una dona difícil» (Edicions 62, 2004), «El mon segons Garp» (Columna, 2000) o «Prínceps de Maine, reis de Nova Anglaterra» (Columna, 2000), obra amb la qual va guanyar l’ Òscar l’ any 2000 per el Millor guió adaptat a la cinta  «Les normes de la casa de la sidra» Ja ho sabeu doncs, molt sincerament us dic que «En una sola persona» és un llibre impressionant, que cal assaborir en Adagio, a poc a poc, suaument i amb delicadesa.
«A poc a poc, William. Assaboreix el text, no te l’ empassis sencer. I quan un llibre t’ agradi, guarda-te’ n una frase gloriosa, potser la teva preferida, a la memòria. D’ aquesta manera no oblidaràs el llenguatge de la història que et va fer plorar.»
En Billy Abbott, escriptor i narrador protagonista, ens explica la història tragicòmica de la seva llarga vida com a «sospitós sexual»: els seus primers anys de formació a mitjan segle passat en un poblet de Vermont, amb l'enamorament, imprevist i sobtat, d'una dona més gran que ell, la senyoreta Frost, bibliotecària, i la descoberta incipient de la seva homosexualitat, que li provoquen un torrent d'emocions contradictòries. Al llarg de mig segle, mentre en Bill creix com a escriptor, assistim a diferents moments estel·lars de la seva vida, per la qual desfilen un ampli càstig d'acolorits personatges que desafien totes les convencions i als quals John Irving, valent i ambiciós, obliga a afrontar els dubtes sobre la seva sexualitat i a qüestionar els prejudicis i les creences.
Enamoraments inadequats, una deliciosa passejada per el teatre de Shakespeare i Ibsen i personatges tan fabulosos com l’avi Harry o la senyoreta Frost, aquesta increïble bibliotecària que capgira la vida del jove Billy, converteixen amb el seu conjunt «En una sola persona» en una novel·la formidable amb la que l’ autor reclama que encara ara, la societat no accepta amb total tolerància la diversitat sexual i denuncia, que són massa els individus que se senten assenyalats pel que no hauria de ser més que una elecció individual i personal.

De la mateixa manera com passa en altres títols, en aquestes pàgines hi ha molt del seu autor, la localització a Nou Hampshire, el tipus d ’escola on va estudiar, el fet de ser fill i nebot de professors o el seu gran interès per la lluita lliure. El personatge protagonista, en Billy, experimenta alguns dels somnis i desitjos que el propi Irving va sentir en la seva adolescència, de la que explica dos terços de les seves fantasies sexuals l’ espantaven.

«La teva memòria és un monstre; tu oblides, ella no. Simplement arxiva les coses; te les guarda, o te les amaga. La teva memòria convoca les coses al teu record amb voluntat pròpia. Et penses que tens memòria, però la memòria et té a tu!»