"Montedidio" d'Erri de Luca

La lectura del mes de novembre és... Montedidio d'Erri de Luca.

Sinopsi:

Un barri vell de Nàpols: Montedidio. Un nen de tretze anys, de qui no coneixem el nom, deixa l'escola per entrar a treballar a casa de mestre Errico com a aprenent de fuster. Comença així una nova vida, que ens anirà relatant dia rere dia a través del seu diari, fet de trossos de paper que li regala un impressor. En aquest diari veurem com l'adolescent viu el seu primer amor amb la Maria, la seva veïna, i com creix la seva amistat amb don Rafaniello, un sabater vell i savi que viu a la fusteria, que somia de convertir-se en un àngel i que li ensenyarà a pensar sobre els homes i les coses.

Montedidio és un mosaic de personatges, esquitxat d'expressions i tradicions napolitanes. I és justament en el diari que el nen escriu, entre la botiga, les estones mortes que passa jugant amb un bumerang , les primeres emocions sexuals i els discursos del vell savi, uns episodis de vegades anodins, que l'adolescent de Montedidio tasta la vida, la vida i la mort.

Erri De Luca va néixer a Nàpols l'any 1950. Als divuit anys va participar en el moviment del 68 i posteriorment va ser membre del grup Lotta Contínua. Ha treballat com a paleta i camioner, i durant la guerra dels Balcans va ser conductor de vehicles de suport humanitari.

És un apassionat alpinista. És autor de més de cinquanta obres. És un dels millor escriptors europeus contemporanis i els seus llibres han estat traduïts a 23 idiomes. Ha estat guardonat amb diversos premis, entre els que destaquen el Premi Leteo, el Premi France Culture i el Femina Étranger a França, o el Premi Petrarca a Alemanya.

"L'acabadora" de Michela Murgia

La lectura del mes de setembre és... L'acabadora de Michela Murgia.

Sinopsi:

La Maria Listru té sis anys, tres germanes grans i una mare pobra i viuda. Viu en un poble de l'interior de Sardenya, durant els anys cinquanta. La modista del poble és una dona sense fills que no es va arribar a casar mai. Entre la nena i la modista es teixeix un singular vincle maternofilial, només possible en una cultura com la de Sardenya que -com tantes illes- ha aconseguit preservar antigues tradicions amb naturalitat. Entre aquestes tradicions hi ha l'art secret de la modista, que és l'ofici d'acabadora, la que ajuda a ben morir.A partir de l'exercici d'aquest ofici antic.

Michela Murgia (Sardenya, 1972) va estudiar teologia i filosofia mentre feia de tele-operadora, experiència que recull tragicòmicament en el seu primer èxit: Il mondo deve sapere, que va ser dut al teatre i després al cinema amb el títol de Tutta la vita davanti. El 2009 debutà com a novel·lista amb l’autobiogràfica L’acabadora, que va obtenir un gran èxit de públic i crítica (premis Dessì, SuperMondello i Campiello; Proa 2012). Després ha publicat el llibre de teologia feminista Ave Mary. E la chiesa inventò la donna (2011), el llibre col·lectiu Presente (2012), les novel·les L’incontro (2012) i Una relació perillosa (2015; Proa 2018) i l’assaig Futuro interiore. Té una gran activitat política com a feminista, cristiana i independentista sarda. Els seus llibres s'han traduït a nombroses llengües.

"Josafat" de Prudenci Bertrana

La lectura del mes de juliol és... Josafat de Prudenci Bertrana.

Sinopsi:

Josafat és un clàssic de la literatura contemporània catalana. Escrit en 1906 per Prudenci Bertana, avui considerem aquest llibre com un dels màxims exponents de la corrent modernista del pensament.

El motiu principal que recorre el text de Bertrana és la idea de dicotomia. Amb un sensible simbolisme, les relacions de l'heroi amb el món que l'envolta són les que defineixen els preceptes de l'esmentat moviment. Així, tenim el vici contra la virtut, l'heroi contra la natura, l'individu enfront la massa… al cap i a la fi, el bé contra el mal. Els símbols (flabiol, esparvers, pluja, torres, escala de cargol. etc.) i els camps semàntics (del món pagà, de l'àmbit zoològic, etc.) suggereixen el clima estrany i efectista del relat. L'espai sagrat que embolcalla les escenes lúbriques crea un ambient de profanació i sacrilegi en la millor línia del decadentisme europeu i la prosa refinada confegida amb imatges, adjectius i una recercada llengua mascla aconsegueixen un cúmul de sensacions reveladores de la realitat.

Prudenci Bertrana (Tordera, 1867 - Barcelona, 1941). Escriptor modernista. Estudia el batxillerat a Girona i un curs d'enginyeria industrial a Barcelona, on s'instal·la definitivament el 1911 i on dirigeix L'Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia. Exerceix de periodista i de professor de pintura. També col·labora a El Poble Català,La Publicitat, Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya. 

Literàriament es desmarca de les modes de l'època. És conegut sobretot per la novel·la Josafat (1906), la primera de la seva producció en aquest gènere, i pel recullProses bàrbares (1911), però publica els seus primers contes l'any 1903, alguns dels quals han estat considerats dels millors que s'han escrit en català. La producció contística de Bertrana té tres motius principals: el paisatge, els camperols i les bèsties. La seva obra novel·lística, estructurada des d'una observació minuciosa i detallada del món, parteix de l'experiència de la pròpia vida com a home i escriptor. És, però, en la trilogia Entre la terra i els núvols —integrada per L'hereu (1931), El vagabund (1933) i L'impenitent (1948)— on es reflecteix més el pòsit autobiogràfic, recollit al voltant de les frustracions personals, la més dolorosa de les quals és la mort de tres fills. Les memòries de la seva filla Aurora, que també es dedica a la literatura, contenen nombroses referències del seu pare. 

"La piscina" de Yoko Ogawa

La lectura del mes de maig és... La piscina de Yoko Ogawa.

Sinopsi:

Aya es una adolescente cuyos padres dirigen un orfanato. Se siente desgraciada y sola, abandonada por sus progenitores, volcados en su misión. Su único placer consiste en acudir a escondidas todos los días a la piscina para espiar el cuerpo de Jun, un chico del orfanato, cuando efectúa sus saltos de trampolín. Este relato de una fascinación nos sumerge paulatinamente en una atmósfera mágica y perturbadora gracias a la descripción objetiva de la perversidad de unos seres inocentes y frágiles en busca de su propia identidad, divididos entre su deseo de pureza y de plenitud serena y su tendencia a la crueldad frente al otro.

Yoko Ogawa (Okayama, 1962). Estudia en la Universidad Waseda de Tokyo. En 1986 inicia una carrera de escritora, inspirada por sus lecturas de los clásicos nipones, El diario de Ana Frank y las obras de Kenzaburo Oé. Ya con su primera novela, Cuando la mariposa se descompone, obtiene en 1988 el prestigioso Premio Kaien, y desde entonces su fama no ha hecho más que crecer. En 1991, logra el gran premio Akutagawa por El embarazo de mi hermana. Actualmente vive con su familia en la antigua ciudad mercantil de Kurashiki y se dedica exclusivamente a la literatura.

"La metamorfosi" de Franz Kafka

La lectura del mes de maig és... La metamorfosi de Franz Kafka.

Sinopsi:

La Metamorfosi és un relat de Franz Kafka, publicat el 1915 a la revista Die weissen Blätter, i que narra la història de Gregor Samsa, un comerciant de teles que viu amb la seva família, la qual ell manté amb el seu sou. Un bon dia es lleva convertit en una criatura no identificada clarament en cap moment, però que tendeix a ser reconeguda com una mena de escarabat gegant.  Breu i intensa, és qualificada de vegades com un "relat existencialista". 

“Un matí, quan Gregor Samsa es va despertar de somnis intranquils, es va trobar al llit convertit en una bestiola monstruosa.” 

Aquest és un dels principis memorables de la història de la literatura. Si la literatura és somni, aquest relat és certament un somni intranquil, un malson. ¿Com reacciona la família de Gregor Samsa quan aquest es converteix de la nit al dia en un insecte gegant?

Franz Kafka (Praga, 1883 – Viena, 1924), escriptor txec en llengua alemanya, és una de les figures literàries indiscutibles del segle XX. La majoria dels seus escrits -novel·les, cartes o el dietari- van ser publicats pòstumament. Entre les seves obres destaca La metamorfosi (1915), un relat breu escrit amb un estil tranquil i sobri però amb un rerefons terrible. Kafka, solter a casa dels pares, portava una relació molt difícil amb el seu pare, que no feia cas de la seva carrera literària. Aquesta incomprensió dins de la família és una de les claus per entendre La metamorfosi.

"Nocturn de Sant Felip Neri" de Sebastià Bennasar

La lectura del mes de març és... Nocturn de Sant Felip Neri de Sebastià Bennasar.

Sinopsi:

Clara Bertran, una noia cega d'una antiga família de l'aristocràcia barcelonina, encarrega a Carles, un escriptor que malviu de la literatura, la redacció d'un llibre, tan curiós com intrigant, sobre un músic de carrer.

Dins els murs d'un casalot medieval de la plaça de Sant Felip Neri, les vides de Clara i Carles, juntament amb la de Franz, el violinista captaire provinent de Sarajevo del qual Clara vol saber la història, s'aniran relligant en un text que és un crit enrabiat de lluita davant les terribles dificultats que algunes persones han de superar senzillament per continuar vivint.

Nocturn de Sant Felip Neri és alhora un retrat crític i lúcid de la ciutat de Barcelona actual i la seva història, una crònica punyent de la tragèdia dels Balcans i una condemna absoluta a qualsevol mena de guerra, passada o per venir.

Sebastià Bennasar i Llobera. Neix a Palma el dia 27  d'abril del 1976. És periodista, escriptor i crític literari mallorquí. Ha treballat onze anys com a periodista. És crític literari del suplement l'Espira i de la pàgina web Llegir en Cas d'Incendi. Ha col·laborat ocasionalment amb altres mitjans de comunicació de les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià. Ha estudiat Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (2009) i és Màster en Història del Món (2011) per la mateixa universitat.

Actualment, treballa en el seu doctorat, encara inèdit i col·labora amb diferents editorials fent informes de lectura i traduccions del portuguès al català i al castellà, i del català al castellà i a la inversa. Ha impulsat nombrosos projectes culturals, congressos i festivals literaris, sobretot dedicats a novel·la negra, com Lloseta Negra, que va dirigir durant quatre anys i el recentment creat Tiana Negra, festival dedicat a la novel·la negra en català. Juntament amb el periodista Carles Domènec ha creat Bearn, un projecte que inclou una escola d'escriptura i de cursos culturals, una revista literària, i una agència de comunicació cultural.

"El Quinto hijo" de Doris Lessing

La lectura del mes de maig és... El Quinto hijo de Doris Lessing.

Sinopsi:

Una impactante parábola de horror sobre la paternidad y el descenso social. Harriet y David Lovatt piensan lo mismo sobre un futuro compartido y feliz: fidelidad, amor, vida de familia y sobre todo un hogar permanente. Insisten en salirse del estilo de los años 60, y deciden casarse e instalarse en una amplia casa vitoriana, donde al principio todo es idílico. Pero cuando llega el quinto embarazo, las cosas se empiezan a agriar. Resulta que el bebé se mueve dentro de Harriet demasiado temprano, con demasiada violencia. Igualmente, después de un parto difícil, resulta muy precoz y crece mucho más que los niños de su edad; es insociable y siente una aversión instintiva hacia sus hermanos. ¿Podrán los Lovatt recuperar el plácido mundo perdido?

Hija de padres británicos, Doris Lessing (Irán, 1919) se mudó con su familia a Zimbaue en 1925. A los quince años se independizó y empezó a publicar relatos en algunas revistas surafricanas. En 1949 se trasladó a Londres con el menor de sus tres hijos, dejando atrás dos matrimonios fallidos, al tiempo que iniciaba su carrera como escritora profesional con Canta la hierba, que se publicaría en 1950. Miembro del Partido Comunista británico, que abandonó decepcionada en 1954, Lessing refleja en sus obras sus propias experiencias personales, su infancia en África y su compromiso con la política y los asuntos sociales. Autora galardonada internacionalmente con numerosos premios literarios Lessing es una escritora prolífica. Obtiene el Premio Nobel de literatura en 2007.