tag:blogger.com,1999:blog-90848301898126563672024-03-14T02:12:52.840-07:00Club de Lectura Biblioteca VidreresUnknownnoreply@blogger.comBlogger95125tag:blogger.com,1999:blog-9084830189812656367.post-78267455754829168782021-05-26T11:00:00.001-07:002021-07-07T06:12:49.636-07:00"Amor" de Hanne Ørstavik<p style="text-align: justify;"> <span style="text-align: justify;">La lectura del mes de maig és...</span><span style="text-align: justify;"> </span><b><i>Amor</i> de Hanne Ørstavik</b>.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZbQBNYMNeiHsUoEJGvlC1H6YOhOyFCt7UWcSVM7kddOT1ZZ1h6Hcw6xKaJa7St0n2m22eSG29S9D47f3tQBayV3IrxjGm03kXdetbVd-aOBXakM3Bwr1V_T_q0KOaJcdnMgeN1C4UBmU/s828/9788494904905.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="828" data-original-width="552" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZbQBNYMNeiHsUoEJGvlC1H6YOhOyFCt7UWcSVM7kddOT1ZZ1h6Hcw6xKaJa7St0n2m22eSG29S9D47f3tQBayV3IrxjGm03kXdetbVd-aOBXakM3Bwr1V_T_q0KOaJcdnMgeN1C4UBmU/s320/9788494904905.jpg" /></a></div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Sinopsi:</b></div><blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">La Vibeke, una mare soltera, i el seu fill Jon acaben de traslladar-se a un poble petit del nord de Noruega. És la vigília del novè aniversari d’en Jon i una fira ambulant ha arribat al poble. Mentre el noi surt pel veïnat a vendre bitllets de loteria per al seu club esportiu, la Vibeke, centrada en els propis pensaments i preocupacions, decideix anar a la biblioteca local. Què faran els personatges durant aquesta freda nit d’hivern? Mentre constatem com mare i fill poden viure en mons completament separats, una creixent sensació d’inquietud s’apoderarà de la història.</blockquote><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUOkBQhjrvm5ZEe7vGvKjydjxxv4VI3lldxqWc18QSwzAWsOzh8EmU3Ewm5SUX-x_Qchyhu-TGBYm3hLr5juxZ468OuqwdZTmNA2hQZutsLRM8R3SKqCypmN7U6tcj1k5NuX7FLVMUfRs/s1004/Agota+Kristof.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"></a><div style="font-weight: bold; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwwSC8vJSeCJtE0yeuZelACJpZAbm2ZfPJR3YT_OJs5fk_KqXifBIygnbJdrRiJWUxZd2TV4Te_-auvZx08jnKyil3AT9_PT9lP4BgJMBJ5XxVMiO2Wr-U4JhNfj94u-1MaUw5pQC5eiM/s936/HanneOrstavik.jpg" style="font-weight: bold; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"></a><blockquote><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwwSC8vJSeCJtE0yeuZelACJpZAbm2ZfPJR3YT_OJs5fk_KqXifBIygnbJdrRiJWUxZd2TV4Te_-auvZx08jnKyil3AT9_PT9lP4BgJMBJ5XxVMiO2Wr-U4JhNfj94u-1MaUw5pQC5eiM/s936/HanneOrstavik.jpg" style="font-weight: bold; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"></a><blockquote><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwwSC8vJSeCJtE0yeuZelACJpZAbm2ZfPJR3YT_OJs5fk_KqXifBIygnbJdrRiJWUxZd2TV4Te_-auvZx08jnKyil3AT9_PT9lP4BgJMBJ5XxVMiO2Wr-U4JhNfj94u-1MaUw5pQC5eiM/s936/HanneOrstavik.jpg" style="font-weight: bold; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"></a></blockquote></blockquote></div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwwSC8vJSeCJtE0yeuZelACJpZAbm2ZfPJR3YT_OJs5fk_KqXifBIygnbJdrRiJWUxZd2TV4Te_-auvZx08jnKyil3AT9_PT9lP4BgJMBJ5XxVMiO2Wr-U4JhNfj94u-1MaUw5pQC5eiM/s936/HanneOrstavik.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="936" data-original-width="624" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwwSC8vJSeCJtE0yeuZelACJpZAbm2ZfPJR3YT_OJs5fk_KqXifBIygnbJdrRiJWUxZd2TV4Te_-auvZx08jnKyil3AT9_PT9lP4BgJMBJ5XxVMiO2Wr-U4JhNfj94u-1MaUw5pQC5eiM/w133-h200/HanneOrstavik.jpg" width="133" /></a><div style="text-align: justify;"><b style="font-weight: bold;">Agota Kristof</b><b> </b><span style="text-align: left;">(Tana, 28 de novembre 1969) és una escriptora noruega.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;">Amb la publicació de la novel·la <i>Hakk </i>el 1994, Hanne Ørstavik (1969) inicià una carrera que l'ha portat a ser una de les escriptores més rellevants i admirades de la literatura noruega contemporània. El seu èxit literari va arribar tres anys més tard, el 1997, amb la publicació d'<i>Amor</i>, que és considerat un dels millors llibres editats en els últims vint-i-cinc anys a Noruega segons el diari noruec Dagbladet. Ørstavik ha escrit tretze novel·les, per les quals ha rebut nombrosos reconeixements i premis per part de la crítica i els lectors, entre els quals destaca el Brageprisen. Les seves obres s'han traduït a tot el món<b>.</b></span></div></div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9084830189812656367.post-84821650067702055252021-03-24T11:00:00.007-07:002021-03-25T04:06:17.027-07:00"Claus i Lucas" d'Agota Kristof<p> <span style="text-align: justify;">La lectura del mes de març és...</span><span style="text-align: justify;"> </span><b style="text-align: justify;"><i>Klaus i Lucas</i> d'Agota Kristof</b><span style="text-align: justify;">.</span></p><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizRY5HupIevLAtlL3LRK_ZfY2mAbvf-EsI9ePs8gKOW9XflTj_Kq6dqdYSxOukrWniWQzNVdr6KGouFcsY4z8FfhQlrD3LLBHAb3V49rICWktaM7zHDeNZ33mCzF-kU1eLzqs5F10lwhg/s881/9788416743841.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="881" data-original-width="552" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizRY5HupIevLAtlL3LRK_ZfY2mAbvf-EsI9ePs8gKOW9XflTj_Kq6dqdYSxOukrWniWQzNVdr6KGouFcsY4z8FfhQlrD3LLBHAb3V49rICWktaM7zHDeNZ33mCzF-kU1eLzqs5F10lwhg/s320/9788416743841.jpg" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Sinopsi:</b></div><blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">Els bessons Claus i Lucas viuen en un país ocupat per forces estrangeres. Són enviats a una ciutat fronterera, fugint de la Guerra —una guerra—, que s’apropa al seu final. La seva àvia, una dona cruel i abjecta que viu en una caseta ruïnosa dels afores, els acollirà de mala gana. Els nois respondran a les penalitats practicant una sèrie d’exercicis amb l’objectiu de fer suportable l’insuportable: el fred, la gana, el dolor, la guerra. Anotaran els seus progressos en un quadern escolar i esdevindran uns mestres precoços i impassibles en l’art de sobreviure.</blockquote><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUOkBQhjrvm5ZEe7vGvKjydjxxv4VI3lldxqWc18QSwzAWsOzh8EmU3Ewm5SUX-x_Qchyhu-TGBYm3hLr5juxZ468OuqwdZTmNA2hQZutsLRM8R3SKqCypmN7U6tcj1k5NuX7FLVMUfRs/s1004/Agota+Kristof.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><img border="0" data-original-height="565" data-original-width="1004" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUOkBQhjrvm5ZEe7vGvKjydjxxv4VI3lldxqWc18QSwzAWsOzh8EmU3Ewm5SUX-x_Qchyhu-TGBYm3hLr5juxZ468OuqwdZTmNA2hQZutsLRM8R3SKqCypmN7U6tcj1k5NuX7FLVMUfRs/s320/Agota+Kristof.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><b>Agota Kristof</b> (Girona, 1981) és llicenciada en filosofia i especialitzada en periodisme cultural per la Universitat de Girona. Després que la seva primera novel·la, <i>Bedlam</i>. <i>Darrere les hores càlides</i> (Empúries, 2013), li valgués el XXXII Premi de Novel·la Curta Just M. Casero, publica <i>1001 curiositats de Girona</i> i <i>el Gironès</i> (L'Arca, 2015), un recull d'articles divulgatius sobre la seva ciutat.</div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9084830189812656367.post-90005191497159259092021-01-27T20:00:00.000-08:002021-01-27T20:00:00.129-08:00"Les generacions espontànies" de Mar Bosch<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
La lectura del mes de gener és... <b><i>Les generacions espontànies</i> de Mar Bosch Oliveras</b>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjj9k27K6QzKtssN0NSUPg1bFdFxebMv7JdiV1Pzr6PJjys2WQ__UeRlGulRczwAsmdv_vSGxZZO782xmPVpGC0v0qWzwPQo0qYXfzHxINZilXZwJCgMwZVqPTvJxUV9V7_GJxk8i0Jjus/s1600/Les+generacions+espontanies.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1083" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjj9k27K6QzKtssN0NSUPg1bFdFxebMv7JdiV1Pzr6PJjys2WQ__UeRlGulRczwAsmdv_vSGxZZO782xmPVpGC0v0qWzwPQo0qYXfzHxINZilXZwJCgMwZVqPTvJxUV9V7_GJxk8i0Jjus/s320/Les+generacions+espontanies.jpg" width="216" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Sinopsi:</b></div>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
L'Eva té la seva primera entrevista després d'una llarga temporada sense oportunitats. Decidida a aconseguir la feina, desplega el seu currículum, farcit d'experiències efímeres i radicalment heterodoxes. Resseguint-les traçarà un mapa de punts de la seva personalitat, marcada per una tossuderia incombustible i una visió curiosa del món que l'envolta, i convertirà el que havia de ser una entrevista formal en una conversa fluïda i desacomplexada.<span style="text-align: left;"> </span></blockquote>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
Amb un estil atrevit i precís, Mar Bosch ens ofereix un text que beu de l'herència de Pere Calders, on la realitat i l'imaginari esdevenen còmplices. <i>Les generacions espontànies</i> és una nouvelle hilarant sobre un ésser que supera àgilment els embats de la vida com una supervivent de primer ordre. Una crònica insòlita i esbojarrada, extensible a una generació desesperada i flexible, que esdevé un decàleg d'estratègies per subsistir mentre perseguim la idea d'una vida convencional.</blockquote>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVxRQ-CZFz9MH_Eco_j0y-bgw7EboWdjUewa1Jb1wndsjRI899zrv4TzNYQOTSwH_VXqI0QuE2dYRP4pbHFXSlhYdaI5bP36mHqOtGX7cLuqq650mlbWOq9drKZYHg4DPXgRpr6GGOKnM/s1600/Mar+Bosch+Oliveras.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="611" data-original-width="800" height="152" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVxRQ-CZFz9MH_Eco_j0y-bgw7EboWdjUewa1Jb1wndsjRI899zrv4TzNYQOTSwH_VXqI0QuE2dYRP4pbHFXSlhYdaI5bP36mHqOtGX7cLuqq650mlbWOq9drKZYHg4DPXgRpr6GGOKnM/s200/Mar+Bosch+Oliveras.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Mar Bosch Oliveras</b> (Girona, 1981) és llicenciada en filosofia i especialitzada en periodisme cultural per la Universitat de Girona. Després que la seva primera novel·la, <i>Bedlam</i>. <i>Darrere les hores càlides</i> (Empúries, 2013), li valgués el XXXII Premi de Novel·la Curta Just M. Casero, publica <i>1001 curiositats de Girona</i> i <i>el Gironès</i> (L'Arca, 2015), un recull d'articles divulgatius sobre la seva ciutat.</div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9084830189812656367.post-45210349994280382592020-11-25T20:00:00.000-08:002020-11-25T20:00:00.205-08:00"Dissabte" d'Ian McEwan<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
La lectura del mes de novembre és... <b><i>Dissabte </i>d'Ian McEwan</b>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkq_eAkos6-_qgcPRevG-kv9PgIMVzHu6hx96mHP8O8yA6OXr5xum2yogOpVhuXGYIVZRX0yKhm2-Ced4i5jgqNu7mxCpau5UZPVsuzu8aNCi-T6F9QEI7BhaWLEicQJyzZEoQTMbcVhw/s1600/Dissabte.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="549" data-original-width="350" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkq_eAkos6-_qgcPRevG-kv9PgIMVzHu6hx96mHP8O8yA6OXr5xum2yogOpVhuXGYIVZRX0yKhm2-Ced4i5jgqNu7mxCpau5UZPVsuzu8aNCi-T6F9QEI7BhaWLEicQJyzZEoQTMbcVhw/s320/Dissabte.jpg" width="204" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Sinopsi:</b></div>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
Henry Perowne és un home feliç. Té quaranta-set anys, és un neurocirurgià reconegut i està casat amb la Rosalind, una advocada d'èxit. S'estimen, i també estimen els seus dos fills, un músic amb un futur brillant i una poeta jove. El dissabte 15 de febrer de 2003, dia de les grans manifestacions contra la guerra de l'Iraq, Henry es desperta intranquil, abans que es faci de dia, i casualment és testimoni d'un accident d'avió. La seva angoixa, que no s'adorm amb els seus hàbits quotidians, minarà lentament però segura la placidesa de la seva vida, trencant l'harmonia de casa seva i el quadre de la seva felicitat aparentment indestructible.</blockquote>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuxQifwt6hLWaLtkJOvn-TswSIfo4wp8BCKQwGO8-dTrUIeVEagpEWdm6w6XLC1B9xvaW_0uXUigK3tZMOa18NZhzlws8YqmafMu6VDNXc5i12LV-09gi6EkM7-NPJdnWo9zOIdndZ-QQ/s1600/Ian+McEwan.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="960" height="133" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuxQifwt6hLWaLtkJOvn-TswSIfo4wp8BCKQwGO8-dTrUIeVEagpEWdm6w6XLC1B9xvaW_0uXUigK3tZMOa18NZhzlws8YqmafMu6VDNXc5i12LV-09gi6EkM7-NPJdnWo9zOIdndZ-QQ/s200/Ian+McEwan.jpg" width="200" /></a><b>Ian McEwan</b> (Aldershot, Anglaterra, 1948) és un dels escriptors més destacats del panorama literari actual. Entre les seves obres cal destacar <i>Gossos negres</i> (Edicions 62, 1993), <i>Amsterdam </i>(Empúries, 1999), guanyadora del Premi Booker del 1998, <i>Expiació </i>(Empúries, 2002; labutxaca, 2008), <i>Dissabte </i>(Empúries, 2005; labutxaca, 2007), <i>A la platja de Chesil</i> (Empúries, 2008; labutxaca, 2010) i <i>Solar </i>(Empúries, 2011). També és autor de llibres infantils i guions cinematogràfics. La seva obra ha obtingut un ampli reconeixement de la crítica i ha estat premiada diverses vegades.</div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9084830189812656367.post-3507837659927190882020-09-30T20:00:00.000-07:002020-09-30T20:00:00.385-07:00"La impaciència del cor" de Stefan Zweig<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
La lectura del mes de setembre és... <b><i>La impaciència del cor</i> de Stefan Zweig</b>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPCDUvdzvtqnB-E3xjmhEckyP9pXBMzWmiHw6nD1_SJ6Dj1DlSAu6i-h7d-FVyLHzlzYLuHSeMbIPYKXKkAXAjGPO4LIjz279guxBZG8Se_0asB6Z5ofDvhFDA9v_6TIJsWDWJMKi9e_k/s1600/La+impaciencia+del+cor.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="512" data-original-width="330" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPCDUvdzvtqnB-E3xjmhEckyP9pXBMzWmiHw6nD1_SJ6Dj1DlSAu6i-h7d-FVyLHzlzYLuHSeMbIPYKXKkAXAjGPO4LIjz279guxBZG8Se_0asB6Z5ofDvhFDA9v_6TIJsWDWJMKi9e_k/s320/La+impaciencia+del+cor.jpg" width="206" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Sinopsi:</b></div>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
En els primers albors de la Gran Guerra, el tinent Anton Hofmiller rep una invitació per anar al castell del magnat hongarès Lajos von Kekesfalva. Durant la seva estada, la filla de l'amfitrió, que pateix paràlisi crònica, s'enamora del jove oficial. Hofmiller, que només sent compassió per la jove Edith, decideix ocultar els seus veritables sentiments i li fa tenir esperances en una ràpida recuperació. Arriba fins i tot a prometre-s'hi, però no reconeix el seu nuviatge en públic. Com un criminal en la foscor, Hofmiller es refugiarà en la guerra, i en tornarà com un autèntic heroi. La impaciència del cor és, sens dubte, un dels millors llibres de Zweig, un esglaiador retrat de la insondable naturalesa humana que atraparà el lector des de la primera pàgina.</blockquote>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgszY0JyQ1ROFemgdoNB9nhf-LTuOUWOstjgtbcPmaKsA7kVDxMN2eTJsPcXQgpTx2mKwIqXJz6oB16qJhYhYzge2o9JpURR_wfx9woLyXupSBeg6-DdiuCXTCyAYtRdRlqf5IOD2ovNoY/s1600/Stefan+Zweig.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="335" data-original-width="340" height="196" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgszY0JyQ1ROFemgdoNB9nhf-LTuOUWOstjgtbcPmaKsA7kVDxMN2eTJsPcXQgpTx2mKwIqXJz6oB16qJhYhYzge2o9JpURR_wfx9woLyXupSBeg6-DdiuCXTCyAYtRdRlqf5IOD2ovNoY/s200/Stefan+Zweig.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Stefan Zweig</b>. Viena, 28 de novembre de 1881 — Petrópolis, Rio de Janeiro, 22 de febrer de 1942. Escriptor austríac d'origen jueu.</div>
<div style="text-align: justify;">
Amic de Verhaeren i de R.Rolland, emigrà a Anglaterra (1930) i després als EUA i al Brasil, on se suïcidà, juntament amb la seva segona muller. La seva obra dramàtica i lírica porta l'empremta de l'expressionisme i del simbolisme de l'escola de Viena. Es revelà com un mestre incontestable de l'art novel·lístic i biogràfic, i es destacà sobretot en l'anàlisi dels estats d'ànim de l'home modern, les seves angoixes i motivacions, com potser mai ningú no ho havia fet abans. En aquest sentit, fou decisiva la influència que les teories de Freud exerciren sobre seu.</div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9084830189812656367.post-91908153078679634472020-07-15T20:00:00.001-07:002020-07-15T20:00:00.205-07:00"Les hores" de Michael Cunningham <div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
La lectura del mes de juliol és... <b><i>Les hores</i> de Michael Cunningham</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFMtsZ242sSFz0gtaEFhtr0-83k8KNVO0NXQNv_mvOsytFbe4Vi6UeKYrmCM2yTfFKEQJ3bgmZlcN8cF2YPjZmrf7VV2boCOfCvjTt3DKkhHRnkoMvvg2_JqhEPSagUEdDasUuwVj_leg/s1600/Les+hores.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1154" data-original-width="755" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFMtsZ242sSFz0gtaEFhtr0-83k8KNVO0NXQNv_mvOsytFbe4Vi6UeKYrmCM2yTfFKEQJ3bgmZlcN8cF2YPjZmrf7VV2boCOfCvjTt3DKkhHRnkoMvvg2_JqhEPSagUEdDasUuwVj_leg/s320/Les+hores.jpg" width="209" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b>Sinopsi:</b></div>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
Aquesta novel·la alterna una evocació dels últims dies de Virginia Woolf, abans de suïcidar-se el 1941, amb la vida de dues dones: Clarissa Vaughan, una editora, i Laura Brown, una mestressa de casa. Cunningham fa convergir, amb una sorprenent facilitat i solidesa, tres dones, tres èpoques, on s'entrellacen l'amor, la mort, l'esperança i la desesperació. Aquesta història apassionant i commovedora va obtenir el premi Pulitzer i el Pen/Faulkner el 1999 i ha estat duta al cinema per Stephen Daldry, amb Julianne Moore, Nicole Kidman i Meryl Streep com a protagonistes.</blockquote>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1bLleisxf1TF5VScpml8qAoJjGg2g493exwODZpYGf3fXDEeZqcEqmWCaxS5-DeIsfmsJAC_CiUXf1O4IFEykXnvAETh5k27Zu71QiWX-1shg7beRIlQxxnwGAIxOtUn95A8k4BdMtn8/s1600/Michael+Cunningham.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="399" data-original-width="300" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1bLleisxf1TF5VScpml8qAoJjGg2g493exwODZpYGf3fXDEeZqcEqmWCaxS5-DeIsfmsJAC_CiUXf1O4IFEykXnvAETh5k27Zu71QiWX-1shg7beRIlQxxnwGAIxOtUn95A8k4BdMtn8/s200/Michael+Cunningham.jpg" width="150" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Michael Cunningham</b> (Cincinnati, 1952) es va llicenciar en Literatura Anglesa per la Universitat de Stanford. El 1990 es va donar a conèixer amb <i>A home at the end of the World</i> i cinc anys més tard va publicar <i>Flesh and Blood</i>. Amb la novel·la <i>Les hores</i>, el 1999 va rebre els premis Pulitzer i Pen/Faulkner, i la distinció de Millor Llibre de l'Any segons la revista Publishers Weekly i els diaris The New York Times i Los Angeles Times. Esdevinguda tot un best-seller mundial, <i>Les hores</i> va comptar amb una popular adaptació al cinema. El 2005 va publicar Dies memorables. Actualment viu a Nova York i és col·laborador habitual de revistes com The New Yorker i The Paris Review. Tota l'obra en català de Michael Cunningham ha estat publicada per Edicions 62.</div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9084830189812656367.post-69355833754266223172020-01-29T20:00:00.000-08:002020-03-30T02:08:54.725-07:00"Olive Kitteridge" d’Elizabeth Strout<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="tr_bq" style="text-align: justify;">
La lectura del mes de gener és... <b><i>Olive Kitteridge</i> d’Elizabeth Strout</b>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh22BA1_77JaZpnhIt7i7CnHbpaHPS1syyAupaWXcPn9HmaZ1IbKnlWyGpPiFm5G20HcGfL9dhiYWz_miA9pbme12qqRD8tj7x0NE14cHHoiC8VvRm2WPW09qwL-Y1UjyRSmnAv5DWIPME/s1600/Olive+Kitteridge.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1006" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh22BA1_77JaZpnhIt7i7CnHbpaHPS1syyAupaWXcPn9HmaZ1IbKnlWyGpPiFm5G20HcGfL9dhiYWz_miA9pbme12qqRD8tj7x0NE14cHHoiC8VvRm2WPW09qwL-Y1UjyRSmnAv5DWIPME/s320/Olive+Kitteridge.jpg" width="201" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Sinopsi:</b></div>
<blockquote style="text-align: justify;">
Tot aprofundint en el sentit de la vida i en el coneixement de si mateixa, l'Olive Kitteridge desgrana l'espès i el menut de la condició humana. Mestra d'escola jubilada, observa en la proximitat i en la distància els canvis, petits i grans, els tràngols dolorosos i les alegries més íntimes que es produeixen dins seu i en els habitants del petit poblet on ha viscut trenta anys de la seva vida.<span style="text-align: left;"> </span></blockquote>
<blockquote style="text-align: justify;">
Amb <i>Olive Kitteridge</i>, obra que l'any 2009 va aconseguir el premi Pulitzer a la millor novel·la, Elizabeth Strout, que basteix les seves històries d'una fina ironia, de moments sorprenents i d'emoció intensa, destaca el camí d'una dona que transita per la soledat i la pèrdua, i la fortalesa que això exigeix.<span style="text-align: left;"> </span></blockquote>
<blockquote style="text-align: justify;">
L'any 2010, <i>Olive Kitteridge</i> va ser guardonada amb el premi Llibreter.</blockquote>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfJG3sO7eDKeWpHEJwDDDtqE3NK2bg92OG26yCeOrQUygOfV6fqXUrDsdVjXtghDZoXdsw0oQgvwymGPlgu4Gngw7NxjM5TSsCVZp3e2U1TPi5kNcZCE7AgFo807mMsGcBSq9bZUJ5d8o/s1600/Elizabeth+Strout.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="961" data-original-width="629" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfJG3sO7eDKeWpHEJwDDDtqE3NK2bg92OG26yCeOrQUygOfV6fqXUrDsdVjXtghDZoXdsw0oQgvwymGPlgu4Gngw7NxjM5TSsCVZp3e2U1TPi5kNcZCE7AgFo807mMsGcBSq9bZUJ5d8o/s200/Elizabeth+Strout.jpg" width="130" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Elizabeth Strout</b> va néixer a Portland, Maine, l’any 1956. És autora de diverses novel·les, entre les quals destaquen <i>Em dic Lucy Barton</i>, <i>Els germans Burgess</i> i <i>Olive Kitteridge</i>, aquesta última guardonada amb el premi Pulitzer 2009 i el premi Llibreter 2010, i totes tres publicades per Edicions de 1984. Els seus relats curts han estat publicats a nombroses revistes de prestigi, com ara el New Yorker i el New York Times.</div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9084830189812656367.post-17490028069920790252019-11-27T20:00:00.000-08:002020-03-30T02:08:44.235-07:00"Quan arriba la penombra" de Jaume Cabré<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="tr_bq">
La lectura del mes de novembre és... <b><i>Quan arriba la penombra</i> de Jaume Cabré</b>.</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmMVYMcgYKH7wW5oDtmLZCHIuANXIuJn0_jM1_t9iHMJC4M5Nn9Tz_UXMmFaWBevkjlJQlBa5i3qkJwZpq97U_jlzBv-N1GdUpasNgYDfVQ-s2XqsmmhCMyXGL5dCPDezz4f28JQWx-yg/s1600/Quan+arriba+la+penombra.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1024" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmMVYMcgYKH7wW5oDtmLZCHIuANXIuJn0_jM1_t9iHMJC4M5Nn9Tz_UXMmFaWBevkjlJQlBa5i3qkJwZpq97U_jlzBv-N1GdUpasNgYDfVQ-s2XqsmmhCMyXGL5dCPDezz4f28JQWx-yg/s320/Quan+arriba+la+penombra.jpg" width="204" /></a></div>
<br />
<b>Sinopsi:</b><br />
<blockquote style="text-align: justify;">
Un nen poruc que es rebel·la contra la tirania d'un mestre, un assassí que es confessa davant la pròxima víctima, un lladre xuclat pel quadre que acaba de robar, un escriptor que amenaça l'editor de suïcidar-se, un ancià que passeja pels escenaris on va fer la guerra... Són històries colpidores, que es trenen o es visiten les unes a les altres, sempre amb dinamisme, energia, tocs d'humor i incursions en la fantasia.</blockquote>
<blockquote style="text-align: justify;">
<i>Quan arriba la penombra</i> és un llibre de relats que s'il·luminen com les pedres fogueres. Hi trobem individus inquiets que voldrien ser en alguna altra banda, personatges fora de la llei, aromes de <i>thriller</i>, tocs d'ironia, elements fantàstics… amb la mestria tècnica que l'ha fet cèlebre a tot Europa -salts endavant i endarrere, canvis de punts de vista, veus que es trenen-, però també amb tota la passió vital. Jaume Cabré ha compost un llibre compacte on no hi sobra ni una paraula. <i>Quan arriba la penombra</i> és un conjunt de relats imbricats en una pinya unitària i rotunda, històries tocades per la foscor i per la ràbia, però també per la ironia, la fantasia i el joc.</blockquote>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbTDjoQtSneKtAuqfJivxp4YgDuSXLBCaunMeIuCe7rsO-k1A45G7YdDpmZeo63v1CbjWV1jwO6W3lCliJ-28p2qNOjlwq9pEGFuw-4I6Rs0zVn3RfZs6cKIiDHHjht9EWEwvqDKKXlpU/s1600/Jaume+Cabre.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="317" data-original-width="560" height="113" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbTDjoQtSneKtAuqfJivxp4YgDuSXLBCaunMeIuCe7rsO-k1A45G7YdDpmZeo63v1CbjWV1jwO6W3lCliJ-28p2qNOjlwq9pEGFuw-4I6Rs0zVn3RfZs6cKIiDHHjht9EWEwvqDKKXlpU/s200/Jaume+Cabre.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Jaume Cabré</b> (Barcelona, 1947) va saltar amb força en el panorama literari internacional d’avui amb la novel·la <i>Les veus del Pamano</i>, i també amb les seves novel·les <i>Fra Junoy o l'agonia dels sons</i>, <i>Senyoria </i>i <i>L'ombra de l'eunuc</i>; també cal destacar el seu recull de contes <i>Viatge d'hivern</i>, l'obra de teatre <i>Pluja seca</i>, i els llibres d’assaig <i>El sentit de la ficció</i>, <i>La matèria de l'esperit</i> i <i>Les incerteses</i>. Ha escrit guions televisius i cinematogràfics. És membre de l'Institut d'Estudis Catalans i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Aquest salt es va consolidar amb <i>Jo confesso</i>, la seva darrera novel·la, premiada amb el Prix Courrier International a la millor novel·la estrangera 2013 i el Premi Ciutat de Barcelona 2013 a la projecció internacional de la ciutat. És l'obra monumental que l'ha consolidat com el referent indiscutible dels autors catalans contemporanis.</div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9084830189812656367.post-32325816720690624982019-11-16T10:00:00.000-08:002020-03-30T02:08:34.183-07:00"El fill de l'italià" de Rafel Nadal<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="tr_bq" style="text-align: justify;">
La lectura del mes de novembre és... <b><i>El fill de l'italià</i> de Rafel Nadal</b>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoHs1BhIgCEFLRnk33nU31luDVvhv73hx0N_6bxk4YO_5ofIHeDUnWOXvqSXINekXrcrVgydAc0mvTmMxTXjvK_fmRPMtW6-pwBRf6X8tga7jYKNvfQROs0Li0zVXwGnlQMbtqofG5WxQ/s1600/El+fill+de+litalia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="332" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoHs1BhIgCEFLRnk33nU31luDVvhv73hx0N_6bxk4YO_5ofIHeDUnWOXvqSXINekXrcrVgydAc0mvTmMxTXjvK_fmRPMtW6-pwBRf6X8tga7jYKNvfQROs0Li0zVXwGnlQMbtqofG5WxQ/s320/El+fill+de+litalia.jpg" width="212" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Sinopsi:</b></div>
<blockquote style="text-align: justify;">
En Mateu creix en una família trencada que no se sent seva. Des de petit lluita per deixar enrere els crits, les baralles i la misèria de la Mina, la casa més pobra de Caldes de Malavella, la que tothom evita. Aviat descobreix que els seus orígens s'amaguen darrere d'un secret del qual ningú parla però que coneix tothom: el poble està marcat per l'odissea d'un miler de joves mariners italians que s'hi van refugiar en plena Segona Guerra Mundial. Són els supervivents de l'enfonsament del cuirassat Roma, bombardejat pels alemanys el 9 de setembre de 1943 en venjança per l'armistici entre Itàlia i els aliats.<span style="text-align: left;"> </span></blockquote>
<blockquote style="text-align: justify;">
Seixanta anys després, en Mateu decideix buscar el seu pare i comença a fer -se preguntes: qui era aquell noi que xiulava cançons napolitanes i duia a rentar la roba a la seva mare? Quins eren els somnis de la Joana, que plantava clavells de poeta per escapar d'un marit bosquetà que no parava mai a casa?</blockquote>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_PM-88f8blCXKZSK_E-nq9EqY_RN4l-GLHaH8Ycqfh9ETmE2-LBN71iOa-4ZPlRjBKdlaVO8815YoWRrSB7uzF2l50AxD1FnVkj2sTVBPP2Usd1aGNkHyeB54m3sSGQUIYos6VSa2GUM/s1600/Rafel+Nadal.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="420" data-original-width="630" height="133" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_PM-88f8blCXKZSK_E-nq9EqY_RN4l-GLHaH8Ycqfh9ETmE2-LBN71iOa-4ZPlRjBKdlaVO8815YoWRrSB7uzF2l50AxD1FnVkj2sTVBPP2Usd1aGNkHyeB54m3sSGQUIYos6VSa2GUM/s200/Rafel+Nadal.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Rafel Nadal i Farreras</b> (Girona, 1954) escriu a La Vanguardia i col·labora habitualment a RAC1 i TV3. Ha estat director d’El Periódico de Catalunya de maig de 2006 a febrer de 2010, període durant el qual el diari va rebre nombrosos premis, entre els quals el Nacional de Comunicació. És autor d’<i>Els mandarins</i> (2011), un llibre de retrats sobre el poder; <i>Quan érem feliços</i> (Premi Josep Pla, 2012), una obra de referència de la literatura de la memòria, i <i>Quan en dèiem xampany</i> (2013), sobre una saga familiar a cavall de Catalunya i la Xampanya francesa. <i>La maledicció dels Palmisano</i> (2015) ha estat traduïda a vint-i-dues llengües, i <i>La senyora Stendhal </i>(2017), la seva darrera novel·la, a cinc.</div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9084830189812656367.post-83898047447830360662019-09-25T20:00:00.000-07:002020-03-30T02:08:22.859-07:00"Jo sóc aquell que va matar Franco" de Joan-Lluís Lluís<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
La lectura del mes de setembre és... <b><i>Jo sóc aquell que va matar Franco</i> de Joan-Lluís Lluís</b>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI1MWm1LxT_nztb7rS4amT3vF3G5TIip8FNrGPgIBbEVupfXHf77WInEBnvLctjfC4xNvNsIfTkk__Qky4FuP8n0LWsrXln2p4G0iAejZW0HBPWyWu1JHG13q1Des3Y3lgz9__IoeinqE/s1600/portada_jo-soc-aquell-que-va-matar-franco_joan-lluis-lluis_201801101306.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="384" data-original-width="252" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI1MWm1LxT_nztb7rS4amT3vF3G5TIip8FNrGPgIBbEVupfXHf77WInEBnvLctjfC4xNvNsIfTkk__Qky4FuP8n0LWsrXln2p4G0iAejZW0HBPWyWu1JHG13q1Des3Y3lgz9__IoeinqE/s320/portada_jo-soc-aquell-que-va-matar-franco_joan-lluis-lluis_201801101306.jpg" width="210" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Sinopsi:</b></div>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
El personatge que afirma haver matat Franco, Agustí Vilamat, neix el 1916 en una casa modesta de Solsona. Tot i ser un nen prudent, contemplatiu, perd un ull en un accident absurd. Aviat, gràcies a les revistes infantils que guarda un notari amic de la família, descobreix el gust per la lectura i pels secrets de la llengua, que no l'abandonarà mai. I així, uns anys més tard, baixa a Barcelona a fer de corrector lingüístic, poc abans que esclati la guerra. Una guerra que no s'acaba el 1939, perquè Franco, cedint a les pressions de Hitler, declara la guerra als Aliats i travessa els Pirineus. I la primera acció bèl·lica de l'exèrcit franquista a França és de bombardejar el camp d'Argelers, on ha anat a parar l'Agustí. Què farà aleshores el jove enamorat dels diccionaris?</blockquote>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0e0AMknvYOn-lEeUN3U271b-5RHqgiRQUOBRXp4BgiKKl3SUsJDzd62OZ26nXUbwXDEjIKP27JCWFXe3KhW2JtQs7a9ZGHhy1Ipkz80ROHmXrBe1zA756ze_8LFe9mbF4iEETF595rOA/s1600/FOTO.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="202" data-original-width="249" height="162" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0e0AMknvYOn-lEeUN3U271b-5RHqgiRQUOBRXp4BgiKKl3SUsJDzd62OZ26nXUbwXDEjIKP27JCWFXe3KhW2JtQs7a9ZGHhy1Ipkz80ROHmXrBe1zA756ze_8LFe9mbF4iEETF595rOA/s200/FOTO.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Joan-Lluís Lluís </b>(Perpinyà, 1963) ha publicat, entre altres obres, les novel·les <i>El dia de l’ós </i>(premi Crexells), <i>Aiguafang </i>(premi de la Crítica Serra d’Or), <i>Les cròniques del déu coix</i> (premi Lletra d’Or), <i>El navegant</i> (premi de la Crítica Serra d’Or); l’assaig pamfletari <i>Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos</i>, i el joc literari titulat <i>Xocolata desfeta</i>. Ha conreat gairebé tots els gèneres i registres, sempre de manera personal.</div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9084830189812656367.post-33729824597324384812019-07-31T20:30:00.000-07:002020-03-30T02:08:12.275-07:00"La noia de la perla" de Tracy Chevalier <div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
La lectura del mes de juliol és... <b><i>La noia de la perla</i> de Tracy Chevalier</b>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhvllRy-50G6xYUIhCB427bbNHRixvZrdM6A3UmWygnw55R-F85bQz7tI_nhuBIELC6k0K_PJ_ZMarZxYl8VShbQ1ycTVZRflXYQLAoZusb_GL48qyAw5c86ws5_AnyUR0xOxgKFoJ-MY/s1600/La+noia+de+la+perla.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1208" data-original-width="801" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhvllRy-50G6xYUIhCB427bbNHRixvZrdM6A3UmWygnw55R-F85bQz7tI_nhuBIELC6k0K_PJ_ZMarZxYl8VShbQ1ycTVZRflXYQLAoZusb_GL48qyAw5c86ws5_AnyUR0xOxgKFoJ-MY/s320/La+noia+de+la+perla.jpg" width="212" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Sinopsi:</b></div>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
Al Delft del segle XVII regna un ordre social estricte, que divideix rics i pobres, catòlics i protestants, amo i criat. Quan Griet, amb setze anys, se'n va a treballar de minyona a casa del pintor més famós de la ciutat, tothom espera que sàpiga quin és el seu lloc. Però a casa dels Vermeer, dominada per una esposa voluble i la seva formidable mare, Griet aviat atreu la mirada del seu amo. Captivat pel posat silenciós de Griet, el seu esperit intuïtiu i la seva fascinació per l'art, Vermeer comença a fer-la entrar en el seu món... un lloc enrarit, de colors exòtics i llum esplendorosa, ombres canviants i bellesa inimaginable.</blockquote>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxnm_mKfRhcuqC416IGA2NZ2nFM6ADjQQUEWVbYoj6R45eqUAZazl0vJq1vKw8o8f-bDGUm7cbgBKQqB02d7rFF2wFYk7nY2Ow6o8z60pASCUZH2602sfjTTWvEqi3zayX198k5Hn8fto/s1600/Tracy+Chevalier.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="403" data-original-width="300" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxnm_mKfRhcuqC416IGA2NZ2nFM6ADjQQUEWVbYoj6R45eqUAZazl0vJq1vKw8o8f-bDGUm7cbgBKQqB02d7rFF2wFYk7nY2Ow6o8z60pASCUZH2602sfjTTWvEqi3zayX198k5Hn8fto/s200/Tracy+Chevalier.jpg" width="148" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Tracy Chevalier </b>(nascuda a Washington DC el 19 d'octubre de 1962) és una escriptora d'èxit de novel·les històriques. La seva carrera va començar amb el llibre <i>El blau virginal</i>, però va aconseguir un reconeixement internacional amb la novel·la <i>La noia de la perla</i>, basada en la creació del famós quadre <i>La noia de la perla</i> de Vermeer. La pel·lícula adaptada de la novel·la va rebre tres nominacions als Oscars del 2004.</div>
<div style="text-align: justify;">
Més tard va publicar <i>El mestre de la innocència</i> el 2007, que tracta sobre dos nens que van ser veïns de William Blake al Londres de 1792; i <i>Criatures extraordinàries</i> el 2009, que s'inspira en la vida de Mary Anning, una col·leccionista de fòssils anglesa del Segle XIX.</div>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta darrera història, igual que va passar amb La noia de la perla, també està sent adaptada a la pantalla gran. Els drets cinematogràfics de <i>Criatures extraordinàries</i> els ha aconseguit l'empresa Galvanized Filmgroup amb l'objectiu de realitzar una producció australobritànica partint d'un guió de Jan Sardi.</div>
<div style="text-align: justify;">
El 2013 va publicar <i>L'última fugida</i> que explica la història d'Honor Bright, una dona quàquer anglesa que emigra a l'Ohio dels anys 1840. Aquesta novel·la va rebre l'Ohioana Book Award i va ser escollida pel Richard and Judy Book Club la tardor del 2013.</div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9084830189812656367.post-91660702820899928062019-05-29T20:30:00.000-07:002020-03-30T02:08:01.646-07:00"Una tempesta" d'Imma Monsó <div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
La lectura del mes de maig és... <b><i>Una tempesta</i> d'Imma Monsó</b>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_RzxtFIGsNaii1HiH3Fs7W72UaJYYkZ9LWMc6DtBL1xnC1AhPp-ew1yW1IUzTidw3N7QUpwsKU76hm6PtQzHha-GeKZ13Cm-E6sAF45FrnoQNizfbgqyQ6wbN5497_N7Io6lpcTdn9RM/s1600/Una+tempesta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1368" data-original-width="919" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_RzxtFIGsNaii1HiH3Fs7W72UaJYYkZ9LWMc6DtBL1xnC1AhPp-ew1yW1IUzTidw3N7QUpwsKU76hm6PtQzHha-GeKZ13Cm-E6sAF45FrnoQNizfbgqyQ6wbN5497_N7Io6lpcTdn9RM/s320/Una+tempesta.jpg" width="214" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Sinopsi:</b></div>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
Una escriptora que es dirigeix a fer una xerrada literària en un poblet del Pirineu es troba a la carretera amb una ambulància, en plena tempesta. Els conductors porten un jove que ha tingut un accident i acaba de morir. L'indici per esbrinar-ne la identitat és un mòbil, on hi ha el darrer missatge que ha rebut.</blockquote>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheTNEu8TAoQxjJRmBaIwYTEmdSw4o7gVKqitYd9uUka3515esiA6ym-oqYqNOCJ7VJVkrM67opiw8tTj3KNvh2RiLoam8YSnyuV7J25y2Ks3KdyPTO4ImVqXONvUt7MuTPzDDRLXv5gFU/s1600/Imma+Monso.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1111" data-original-width="899" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheTNEu8TAoQxjJRmBaIwYTEmdSw4o7gVKqitYd9uUka3515esiA6ym-oqYqNOCJ7VJVkrM67opiw8tTj3KNvh2RiLoam8YSnyuV7J25y2Ks3KdyPTO4ImVqXONvUt7MuTPzDDRLXv5gFU/s200/Imma+Monso.jpg" width="161" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Imma Monsó</b> va publicar la primera novel·la el 1996, <i>No se sap mai</i>, que va obtenir un gran èxit de públic i de crítica. La versió castellana, <i>Nunca se sabe</i>, va ser guardonada amb el Premio Tigre Juan 1997. La seva segona obra, <i>Com unes vacances</i>, va obtenir el 1998 el Premi Prudenci Bertrana i també el Premi Cavall Verd, en haver estat escollida per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana com la millor novel·la de 1998. La tercera novel·la, <i>Tot un caràcter</i> (2001), la va consolidar com a autora. Ha publicat els reculls de contes <i>Millor que no m'ho expliquis </i>(Premi Ciutat de Barcelona 2003) i <i>Marxem, papà. Aquí no ens hi volen</i> (2004). El 2006 va publicar <i>Un home de paraula</i>, una obra extraordinària que va merèixer els premis Salambó, Terenci Moix i Maria Àngels Anglada a la millor novel·la en català de l'any. L'any 2009 va publicar <i>Una tempesta</i>.</div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9084830189812656367.post-45937262066872918962019-04-24T20:30:00.000-07:002020-03-30T02:07:51.741-07:00"Aloma" de Mercè Rodoreda <div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
La lectura del mes d'abril és... <b><i>Aloma</i> de Mercè Rodoreda</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiunLH3j-7biVwt0byiVO0BXTxnFWp6qM_K2dRIMyIoJYr8cK1L20Pl0wlBf-eUg1Jg7lx_aaSYnokTD9JQ58rCBzvLWAoZLZ-Gpz2p1PmMDu4ghPvgLymHRS1S80ME5Qbf0xk8QlSKx9U/s1600/aloma.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1054" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiunLH3j-7biVwt0byiVO0BXTxnFWp6qM_K2dRIMyIoJYr8cK1L20Pl0wlBf-eUg1Jg7lx_aaSYnokTD9JQ58rCBzvLWAoZLZ-Gpz2p1PmMDu4ghPvgLymHRS1S80ME5Qbf0xk8QlSKx9U/s320/aloma.jpg" width="210" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Sinopsi:</b></div>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
<i>Aloma</i>, editada inicialment el 1938, és la novel·la que enllaça les produccions de preguerra i de postguerra de Mercè Rodoreda. És l'únic títol de la seva primera etapa que l'escriptora va reconèixer, i la versió revisada de 1969 (la definitiva i que, per tant, s'ofereix aquí) permet observar l'evolució de l'autora i comprendre millor el conjunt de la seva obra. Neus Real, professora de la UAB i guanyadora del Premi Fundació Mercè Rodoreda 2005, ha elaborat un pròleg i unes propostes de treball que volen ser una eina útil per als professors i els estudiants que s'aproximin tant a Aloma com a la narrativa rodorediana. <i>Aloma </i>narra la història de la relació entre la jove barcelonina de divuit anys que dóna títol a la novel·la i Robert, el parent polític ja madur vingut d'Amèrica. El relat es concentra en els sentiments contradictoris d'Aloma, en com viu la relació tant individualment com respecte del seu entorn social i en la manera com tot plegat enfronta dramàticament la noia a una realitat molt diferent de qualsevol ideal adolescent.</blockquote>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5i0KqAN9CzLXFwkLLuaYCcYWVmklbNYuMIwu64TAcJFmNM31k-Dz987QqQZWbopo5V-qmGHDVwZZyZvjCpE9MyRl_gMCxwWLJDiPXMciz6t3u98djDQW9LnDOrm9pP8XCtilfHiSH1ho/s1600/Merce+Rodoreda.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="762" data-original-width="520" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5i0KqAN9CzLXFwkLLuaYCcYWVmklbNYuMIwu64TAcJFmNM31k-Dz987QqQZWbopo5V-qmGHDVwZZyZvjCpE9MyRl_gMCxwWLJDiPXMciz6t3u98djDQW9LnDOrm9pP8XCtilfHiSH1ho/s200/Merce+Rodoreda.jpg" width="136" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Mercè Rodoreda </b>(Barcelona 1908-Girona 1983) és sens dubte l'escriptora més universal de la literatura catalana. Al domini absolut dels dos grans gèneres narratius, la novel·la i el conte, hi va arribar en la seva maduresa, passats els quaranta anys, quan vivia exiliada a París i després a Ginebra: són els anys de <i>Vint-i-dos contes</i> (1958), <i>La plaça del Diamant</i> (1962), <i>El carrer de les Camèlies</i> (1966), <i>Jardí vora el mar i La meva Cristina i altres contes </i>(1967) i la segona versió d'<i>Aloma</i> (1969). Quan va tornar a Catalunya i es va establir definitivament a Romanyà de la Selva, Rodoreda va seguir donant mostres del seu domini de tots dos gèneres amb <i>Mirall trencat</i> (1974), <i>Semblava de seda i altres contes</i> (1978), <i>Quanta quanta guerra...</i> i <i>Viatges i flors</i> (1980); i caldria afegir-hi, encara, la novel·la pòstuma i inacabada <i>La mort i la primavera</i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però la qualitat esclatant de l'obra de Mercè Rodoreda en els últims vint-i-cinc anys de la seva vida no s'explicaria sense la seva obra de joventut: sense els seus anys de formació com a escriptora durant la segona República. En aquest període barceloní, Rodoreda va publicar cinc novel·les — <i>Sóc una dona honrada?</i> (1932), <i>Del que hom no pot fugir</i> i <i>Un dia en la vida d'un home</i> (1934), <i>Crim </i>(1936) i la primera versió d'<i>Aloma</i> (1938)—, un munt de narracions, contes infantils, articles i entrevistes. Tota aquesta producció primerenca de Mercè Rodoreda, publicada dispersament i molt poc coneguda, es posa per primera vegada a l'abast del públic lector amb el volum <i>Obra de joventut</i>.</div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9084830189812656367.post-74823687992367963892019-03-27T20:30:00.000-07:002020-03-30T02:07:41.376-07:00"Patria" de Fernando Aramburu <div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
La lectura del mes de març és... <span style="color: #333333; font-family: "calibri";"><span style="background-color: white; font-size: 15.4px;"><b><i>Patria </i>de Fernando Aramburu</b></span></span>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh7QQvejTMQdsvykynmoYko6ITq_ZJctEXeHlrU4lczDWeGOFWE-BXaJkt94-hKtDWWMp4opw-W-AbQNmbfeCGKNIbDE7931jj4VqVCTRtyJ3p0ZS1oviuotngZJ1MH_vgCuez1jz6yOU/s1600/Patria.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1068" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh7QQvejTMQdsvykynmoYko6ITq_ZJctEXeHlrU4lczDWeGOFWE-BXaJkt94-hKtDWWMp4opw-W-AbQNmbfeCGKNIbDE7931jj4VqVCTRtyJ3p0ZS1oviuotngZJ1MH_vgCuez1jz6yOU/s320/Patria.jpg" width="213" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Sinopsi:</b></div>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
El día en que ETA anuncia el abandono de las armas, Bittori se dirige al cementerio para contarle a la tumba de su marido el Txato, asesinado por los terroristas, que ha decidido volver a la casa donde vivieron. ¿Podrá convivir con quienes la acosaron antes y después del atentado que trastocó su vida y la de su familia? ¿Podrá saber quién fue el encapuchado que un día lluvioso mató a su marido, cuando volvía de su empresa de transportes? Por más que llegue a escondidas, la presencia de Bittori alterará la falsa tranquilidad del pueblo, sobre todo de su vecina Miren, amiga íntima en otro tiempo, y madre de Joxe Mari, un terrorista encarcelado y sospechoso de los peores temores de Bittori. ¿Qué pasó entre esas dos mujeres? ¿Qué ha envenenado la vida de sus hijos y sus maridos tan unidos en el pasado? Con sus desgarros disimulados y sus convicciones inquebrantables, con sus heridas y sus valentías, la historia incandescente de sus vidas antes y después del cráter que fue la muerte del Txato, nos habla de la imposibilidad de olvidar y de la necesidad de perdón en una comunidad rota por el fanatismo político.</blockquote>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi58sJ2OAehgtFDkwPAFDcojZwC7rMK0-c0ZNxHpn7RXbC6X1GWLwOvSBBCVaqNSjZTadfuWI1wPvTMPRp3tAeOQ00jgNl77eepdk40iVO8d28aBu3Ky5VthkXYw5WSEk_FQnTeXRI_bk4/s1600/Fernando+Aramburu.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="550" data-original-width="619" height="177" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi58sJ2OAehgtFDkwPAFDcojZwC7rMK0-c0ZNxHpn7RXbC6X1GWLwOvSBBCVaqNSjZTadfuWI1wPvTMPRp3tAeOQ00jgNl77eepdk40iVO8d28aBu3Ky5VthkXYw5WSEk_FQnTeXRI_bk4/s200/Fernando+Aramburu.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Fernando Aramburu</b> (San Sebastián, 1959) está ya considerado como uno de los narradores más destacados en lengua española. De entre sus obras destacan <i>Los peces de la amargura</i> (2006, XI Premio Mario Vargas Llosa NH, IV Premio Dulce Chacón y Premio Real Academia Española 2008), <i>Los ojos vacíos</i> (2000, Premio Euskadi), <i>Años lentos</i> (2012, VII Premio Tusquets Editores de Novela y Premio de los Libreros de Madrid) y <i>Ávidas pretensiones</i> (Premio Biblioteca Breve 2014). Pero ha sido su novela <i>Patria</i>, de apabullante éxito entre los lectores y merecedora de unánime reconocimiento (Premio Nacional de Narrativa, Premio de la Crítica, Premio Euskadi, Premio Francisco Umbral, Premio Dulce Chacón, Premio Arcebispo Juan de San Clemente…), la que lo ha situado como un escritor llamado a marcar época. Su anterior libro, <i>Autorretrato sin mí</i> (2018), es un delicioso y personal conjunto de prosas poéticas.</div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9084830189812656367.post-62660691406217276912019-01-30T20:30:00.000-08:002020-03-30T02:07:15.970-07:00"Medusa" de Ricardo Menéndez Salmón<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
La lectura del mes de gener és... <b><i>Medusa</i> de Ricardo Menéndez Salmón</b>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD5-gd5AubOVm2yc7Xe1WcDA6TTWF1FyVN6OTrxYWrTu_aRPVp35Hj7QyX3-W8xfMWYioXrxER_A_dxb5_FnXGmcUBYVa1r1yyDCM9OkS43vmFLL6IFyPaW2vHIc1Z1xkzCsAON0VHVWU/s1600/Medusa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="427" data-original-width="249" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD5-gd5AubOVm2yc7Xe1WcDA6TTWF1FyVN6OTrxYWrTu_aRPVp35Hj7QyX3-W8xfMWYioXrxER_A_dxb5_FnXGmcUBYVa1r1yyDCM9OkS43vmFLL6IFyPaW2vHIc1Z1xkzCsAON0VHVWU/s320/Medusa.jpg" width="186" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Sinopsi:</b></div>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
Des de nen, a Prohaska li fascinen les imatges. A elles dedicarà la seva vida, com a cineasta, fotògraf i pintor. Però Prohaska és un artista molt singular, obsessionat amb la desaparició i la invisibilitat, un home paradoxal de qui no es conserva una sola imatge, però que no obstant això sembla haver-ho vist tot. L'actitud d'aquest artista multi-disciplinar planteja dues preguntes incòmodes: es pot viure sense ideologia? Es pot mirar amb impunitat? Aquesta novel·la proposa un <i>travelling </i>vertiginós, en el temps i a l'espai, que recorre no només l'entranya del feroç segle vint, la crueltat del qual Prohaska s'obstina a retratar, sinó el mapa complet de la vergonya humana. <i>Medusa </i>perllonga així l'assumpte central del projecte narratiu de Ricardo Menéndez Salmón: preguntar-se per la nostra responsabilitat davant les hecatombes de la Història i desentranyar què poder (o quina condemna) posseeix l'art per enfrontar-se a aquests abismes.</blockquote>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLuaxDG9XJF-iDPBJu_ZPsE7ArlpomxYaOYtK-U1fVnre8YVHlez6zyIUCkE7hYUn2Rsnmh7QiAxMqcS6zFfvex5nEs6pFVDqKurSVxcQ4lMzYbKdMcq0TSzAT9q2kOlOLUsjbWJVfiOs/s1600/Ricardo+Menendez+Salmon.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="349" data-original-width="620" height="112" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLuaxDG9XJF-iDPBJu_ZPsE7ArlpomxYaOYtK-U1fVnre8YVHlez6zyIUCkE7hYUn2Rsnmh7QiAxMqcS6zFfvex5nEs6pFVDqKurSVxcQ4lMzYbKdMcq0TSzAT9q2kOlOLUsjbWJVfiOs/s200/Ricardo+Menendez+Salmon.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Ricardo Menéndez Salmón</b>. Gijón, 1971. Escriptor, crític i editor asturià. Estudià filosofia a la Universitat d’Oviedo i debutà en la literatura a vint-i-sis anys amb la col·lecció de relats <i>Los desposeídos</i> (1997, premi Asturias Joven de Narrativa), a la qual seguiren les novel·les <i>La filosofía en invierno</i> (1999), <i>Panóptico </i>(2001), <i>Los arrebatados</i> (2003) i <i>La noche feroz</i> (2006). Amb <i>Los caballos azules</i> (2005), un altre recull de narrativa breu, obtingué el Premi de la Crítica d’Astúries. Director editorial del segell KRK Edicione. Col·laborador de mitjans com El Comercio, La Nueva España o Babelia, entre el 2007 i el 2009 presentà l'anomenada <i>Trilogia del Mal</i>, composada per <i>La ofensa</i>, <i>Derrumbe </i>i <i>El corrector</i>, que li donaren un notable prestigi i que foren traduïdes a l'italià, el portuguès, l'alemany, el francès i l'holandès. A més, és autor d'assaigs com <i>Travesías del mal: Conrad, Céline, Bolaño</i> (2007) o <i>Asturias para Vera</i> (2010, premi Llanes de Viajes). Amb <i>La luz es más antigua que el amor</i> (2010) obtingué el premi Cálamo-Otra Mirada.</div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9084830189812656367.post-55663236645571975622018-11-28T20:30:00.000-08:002020-03-30T02:06:47.631-07:00"Nosaltres en la nit" de Kent Haruf <div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
La lectura del mes de novembre és... <b><i>Nosaltres en la nit </i>de Kent Haruf</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZlsGND7GZw6IufWSJRZQJAUPjsWu9FNzFGIfrn2UtS36PIV1G6uJ3u5kbTd3KxRhEMQN0rexafpSqIXTD-BRV4ADWj16DC7OXgkjLA1VirMvp6uUjw-CS_dUQ83ez9Vf36LSAO5WjVqI/s1600/Nosaltres+en+la+nit.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1052" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZlsGND7GZw6IufWSJRZQJAUPjsWu9FNzFGIfrn2UtS36PIV1G6uJ3u5kbTd3KxRhEMQN0rexafpSqIXTD-BRV4ADWj16DC7OXgkjLA1VirMvp6uUjw-CS_dUQ83ez9Vf36LSAO5WjVqI/s320/Nosaltres+en+la+nit.jpg" width="210" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Sinopsi:</b></div>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
La proposta que l’Addie Moore fa al seu veí Louis Waters —si li agradaria anar a casa seva per dormir amb ella— sacsejarà profundament les seves vides i les seves expectatives. Tots dos fa anys que són vidus i saben què és la soledat. De la distància i l'estranyesa dels primers moments, avancen cap a la intimitat i la complicitat, cap a un coneixement profund de l'altre. En la quietud de la nit parlen amb franquesa sobre la seva joventut, els matrimonis i els fills, els enganys, les esperances, la solitud i les pors. Qui sap si passaran junts la resta de les seves vides.</blockquote>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWo6s5yCrbrJOanRlm9Seq20caKDGrE_mCGB9_kJIHkFqWBLxlBjUCWOG2dfLypDZqN2tGYlhIoPegkgjb8jWnFc2f-KVCPgVkyhDXespXJMHoUGaAvkbUJA-XskK2_Chyeorb7vTjtKc/s1600/Ken+Haruf.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="293" data-original-width="250" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWo6s5yCrbrJOanRlm9Seq20caKDGrE_mCGB9_kJIHkFqWBLxlBjUCWOG2dfLypDZqN2tGYlhIoPegkgjb8jWnFc2f-KVCPgVkyhDXespXJMHoUGaAvkbUJA-XskK2_Chyeorb7vTjtKc/s200/Ken+Haruf.jpg" width="170" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Kent Haruf</b>. És autor de cinc novel·les més, que descriuen persones i paisatges de l'estat de Colorado, on va néixer. Ha estat guardonat amb el Foundation Writers’ Award, el Mountains & Plains Booksellers Award i el Wallace Stegner Award, i va rebre una menció especial de PEN / Hemingway Foundation. També va ser finalista al National Book Award, al Los Angeles Times Book Prize i al New Yorker Book Award.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quan el febrer de 2014 els metges li van diagnosticar un càncer terminal, Kent Haruf va dedicar totes les seves forces a escriure aquesta novel·la. Va aconseguir acabar-la i el novembre d'aquell mateix any, just després d'haver lliurat a l'editorial les darreres correccions, va morir. Tenia setanta-un anys.</div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9084830189812656367.post-91650841085190358812018-09-26T20:30:00.000-07:002020-03-30T02:06:35.553-07:00"Germà de gel" de Alicia Kopf<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
La lectura del mes de setembre és... <b><i>Germà de gel</i> de Alicia Kopf</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiyohtj9TqnhTIWhIKa8mE-iWKZ611QS_bES0xarIX0fDoGx7LGpN_0ytPqCs8sZ44FUpC75Ury_nDcbPWiflMurZJR-6ZrO5AwfUd0NJ7utXfECUPq_UjI7AnDDzdu3Y5GvF9iHHCrEc/s1600/Germa+de+gel.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1318" data-original-width="872" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiyohtj9TqnhTIWhIKa8mE-iWKZ611QS_bES0xarIX0fDoGx7LGpN_0ytPqCs8sZ44FUpC75Ury_nDcbPWiflMurZJR-6ZrO5AwfUd0NJ7utXfECUPq_UjI7AnDDzdu3Y5GvF9iHHCrEc/s320/Germa+de+gel.jpg" width="211" /></a></div>
<br />
<b>Sinopsi:</b><br />
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
Aquest llibre és el diari de recerca d'una dona que s'obsessiona per la història polar. És la història del seu germà, un home congelat. És la història de l'origen de la congelació de les relacions familiars. És Werther, zombie, després d'haver-se enamorat i disparat diverses vegades. És la relació entre dos mons, el de fora i el de dins, i els desajustos constants entre l'un i l'altre. És el guanyador del premi Documenta 2015.</blockquote>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpD98ymq11PL6xAJro1l542dhyP-hUGczFo2msj11LgCleJPUp4Bc-dcEwZoPogT7i5H2HPv4ZFyWapYC145cvkEJVzXUb_rqNvrL7HBmcBRlKFdsHGzt1FF59BnI2EGkx4ywGGyNyVa4/s1600/Alicia+Kopf.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="635" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpD98ymq11PL6xAJro1l542dhyP-hUGczFo2msj11LgCleJPUp4Bc-dcEwZoPogT7i5H2HPv4ZFyWapYC145cvkEJVzXUb_rqNvrL7HBmcBRlKFdsHGzt1FF59BnI2EGkx4ywGGyNyVa4/s200/Alicia+Kopf.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Alicia Kopf </b>(Girona, 1982), nom artístic d'Imma Ávalos, és llicenciada en Belles Arts i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. En la seva faceta d'artista visual, ha presentat l'exposició individual <i>Seal Sounds Under the Floor</i> (2013) a la Galeria Joan Prats de Barcelona (Premi GAC / DKV) i en diferents exposicions col·lectives com <i>Pis(o) pilot(o)</i>, al CCCB (2015), o <i>Nonument</i> (2014), a la Capella dels Àngels del MACBA. La seva primera novel·la, <i>Germà de gel</i>, ha rebut els premis Documenta 2015 i Llibreter 2016. També és professora de Comunicació a la Universitat Oberta de Catalunya i col·labora com a redactora en diferents mitjans. <i>Germà de gel</i>, publicada el 2016, ja s'ha traduït al castellà (<i>Hermano de hielo</i>), a l'anglès (<i>Brother in Ice</i>), al portugès (<i>Irmão de Gelo</i>) i a l'holandès (<i>Een broer van ijsi</i>). Ha obtingut el premis El Ojo Crítico de Narrativa 2016 i Cálamo.</div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9084830189812656367.post-77889860194052312512018-07-25T20:30:00.000-07:002020-03-30T02:06:25.108-07:00"Sortir a robar cavalls" de Per Petterson <div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
La lectura del mes de juliol és... <b><i>Sortir a robar cavalls</i> de Per Petterson</b>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKX6BQ-uFdR834hM_7_9uv7EMFzmclbEy69dw-kAzkifsTCHBVdr4i3GWGToISUzYtSlfCDc2xg7LD7US8DRXy6OArzQ8BodSLSESZotorLVziQqPQrZxAGw8yLLOM1a9igT-IZIWI2bA/s1600/Sortir+a+robar+cavalls.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1085" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKX6BQ-uFdR834hM_7_9uv7EMFzmclbEy69dw-kAzkifsTCHBVdr4i3GWGToISUzYtSlfCDc2xg7LD7US8DRXy6OArzQ8BodSLSESZotorLVziQqPQrZxAGw8yLLOM1a9igT-IZIWI2bA/s320/Sortir+a+robar+cavalls.jpg" width="216" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Sinopsi:</b></div>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
Narrada en primera persona per un home de setanta anys, Sortir a robar cavalls rememora un estiu d'infantesa en què dos nens, sense saber-ho, reprodueixen en els seus jocs secrets els conflictes dels adults en un poble a Noruega. La vida al bosc, la presència dels animals, la relació amb el pare pocs dies abans de la seva desaparició, el despertar de la consciència davant d'uns fets plens de guerra i d'amor, fan d'aquesta novel·la una obra màgica en què cada episodi es transforma en cosa viscuda.</blockquote>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_6syIMz8lOFRwMVWOIQPaXamNKcdlcu2wUPRvUCBJs0s1FynSAiyijGvXY6yJQKULcSgnlRFuOiVWGD8DEzqhk-dL-eozqxSfax2HJC35M2SukxJelp_NXgfjrv1ty_FMoiXD2u8s6Es/s1600/Per+Petterson.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="534" data-original-width="610" height="175" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_6syIMz8lOFRwMVWOIQPaXamNKcdlcu2wUPRvUCBJs0s1FynSAiyijGvXY6yJQKULcSgnlRFuOiVWGD8DEzqhk-dL-eozqxSfax2HJC35M2SukxJelp_NXgfjrv1ty_FMoiXD2u8s6Es/s200/Per+Petterson.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Per Petterson</b>. Nascut el 1952 a Oslo, Per Petterson va treballar uns quants anys com a obrer, llibreter i traductor, abans de fer el seu debut literari el 1987 amb la col·lecció de relats <i>Cendra a la meva boca, sorra a les meves sabates</i>. El 1990, poc després de publicar la seva primera novel·la, el colpeix una tragèdia familiar —pare, mare, un germà i una neboda moren en l'incendi del ferri a bord del qual anaven a Jutlàndia—. La seva tercera novel·la, <i>Cap a Sibèria </i>(Club Editor, 2011), va rebre el Nordic Council’s Literature Prize, i la quarta, <i>I kjølvannet</i> (<i>Dins l’estela</i>, en què narra el naufragi i la pèrdua dels seus familiars), el Brage Prize.</div>
<div style="text-align: justify;">
Però és el 2003, amb <i>Sortir a robar cavalls</i>, que conquereix els lectors i els guardons literaris d'arreu del món, en més de cinquanta llengües. Des d'aleshores ha publicat <i>Maleeixo el riu del temps</i> (Club Editor, 2009) i <i>Jeg nekter</i> (<i>Jo no vull</i>, en curs de traducció). El conjunt de la seva obra pot descriure's com unes variacions sobre els temes de la infantesa, la família i la memòria com a gran constructora.</div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9084830189812656367.post-84679017390393267552018-05-30T20:30:00.000-07:002020-03-30T02:06:13.830-07:00"L’art de viure" de Goliarda Sapienza<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
La lectura del mes de maig és...<i> </i><b><i>L’art de viure</i> de Goliarda Sapienza</b>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigeQUIzm7VZrZV_UW5c8qt701PJWDjJSrhzqZox5q3V_9mDAa3SPtvvoyFxZj12x_ZmZSCguYXsiBqu8-eJZWWQtzjG-zpnYSvcDX_eZQzJV2eFqzOz1btQoyC6SLQykRqz-fkOMKOYFQ/s1600/L%2527art+de+viure.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="512" data-original-width="337" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigeQUIzm7VZrZV_UW5c8qt701PJWDjJSrhzqZox5q3V_9mDAa3SPtvvoyFxZj12x_ZmZSCguYXsiBqu8-eJZWWQtzjG-zpnYSvcDX_eZQzJV2eFqzOz1btQoyC6SLQykRqz-fkOMKOYFQ/s320/L%2527art+de+viure.jpg" width="210" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Sinopsi:</b></div>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
La protagonista és una dona amb una capacitat excepcional per lluitar i per estimar. Nascuda en la misèria. Modesta explora al llarg de la seva vida totes les possibilitats de mare i d'amant, la vida en un convent i en un palau, i a través de la intriga, apareixen les més grans commocions del segle XX.</blockquote>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYvV9LMSKG8pzc8A6IThkug77zV4RrfEU4pceXCgxQx9kM-R1PdzspNgOMI9wUzunT5WleGjeLo44oWk8F5lkgly8l_pJ4Hb9d4ZdGy9GmUVZspJgtN3uUW1RzMVJk0PuP5Qt9Ky7ri6s/s1600/Goliarda+Sapienza.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="464" data-original-width="680" height="136" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYvV9LMSKG8pzc8A6IThkug77zV4RrfEU4pceXCgxQx9kM-R1PdzspNgOMI9wUzunT5WleGjeLo44oWk8F5lkgly8l_pJ4Hb9d4ZdGy9GmUVZspJgtN3uUW1RzMVJk0PuP5Qt9Ky7ri6s/s200/Goliarda+Sapienza.jpg" width="200" /></a></div>
<b>Goliarda Sapienza</b> va néixer a Catània, Sicília (1924). Als setze anys, ingressà a l’Acadèmia d’Art Dramàtic de Roma. Va dedicar deu anys a escriure <i>L’art de viure</i>. Morí el 1996, poc abans que es publiqués aquesta novel·la.</div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9084830189812656367.post-18734689925868667552018-03-28T20:30:00.000-07:002020-03-30T02:06:03.013-07:00"Impremta Babel" de Andreu Carranza<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
La lectura del mes de març és... <b><i>Impremta Babel</i> de Andreu Carranza</b>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEREOc2T1oxHAnFWHouhfK7FQkNjeijfzytVznRiaJ45R3q9M6WSTLuo8C9UBkyqLmemLoLbKub8aa5yNzUDGNlRJXkfudGkP6fDjJ-gdLrMetlc5sQ1ZbU_03ohk63Nwsqs9Ub9QyvVc/s1600/Impremta+Babel.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="965" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEREOc2T1oxHAnFWHouhfK7FQkNjeijfzytVznRiaJ45R3q9M6WSTLuo8C9UBkyqLmemLoLbKub8aa5yNzUDGNlRJXkfudGkP6fDjJ-gdLrMetlc5sQ1ZbU_03ohk63Nwsqs9Ub9QyvVc/s320/Impremta+Babel.jpg" width="205" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Sinopsi:</b></div>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
Només la rovellada maquinària d'una impremta podia guardar tantes històries. Babel va ser la impremta familiar amb què l'estirp dels Albión va convertir en llibres les històries que escriptors i editors van confiar-los. No van tenir importància les persecucions polítiques: durant segles els seus cilindres van donar curs a les obres més emblemàtiques de la literatura mundial. Ningú no havia aconseguit silenciar el mecanisme de la llegendària Babel fins aquella nit del 1971. Molts anys després, el famós escriptor Pol Albión rep la proposta de distribuir la seva nova novel·la en format digital, i llavors sent que està traint els seus. Impulsat per la carta que el seu oncle li ha enviat abans de morir, decideix tornar al poble on va passar la infància i buscar-hi les restes de la impremta familiar. Aquest viatge transformarà la vida de l'escriptor, perquè en el seu transcurs es veurà abocat a descobrir el secret que plana sobre el seu origen. Quan en Pol comença a seguir el fil dels primers records, la seva memòria es retroba amb personatges inoblidables com l'Alba, la noia a qui va estimar, o el seu inseparable amic Granota, una mena de Huckleberry Finn amb qui va viure les seves aventures més arriscades; i sobretot el seu oncle Lluís Albión, que a les nits de la postguerra imprimia de manera clandestina llibres que la censura prohibia.</blockquote>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPbGxVnEI_bEhJyrJybPJazkK4t-Qlx7FokpWN5hm9x_OorK7Tpq0zz2UfrbDkj6szUVcwhdrmUHmXp4OB846U1GAzmvClE9J66OXO-Rqmr63lRLj2ymr2UldqvMbE4twzMssYHyWa8T4/s1600/Andreu+Carranza.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1129" data-original-width="1600" height="140" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPbGxVnEI_bEhJyrJybPJazkK4t-Qlx7FokpWN5hm9x_OorK7Tpq0zz2UfrbDkj6szUVcwhdrmUHmXp4OB846U1GAzmvClE9J66OXO-Rqmr63lRLj2ymr2UldqvMbE4twzMssYHyWa8T4/s200/Andreu+Carranza.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Andreu Carranza</b> va néixer a Ascó i viu a Flix. Com a novel·lista ha assolit una àmplia projecció internacional. <i>La clau Gaudí</i>, escrita a quatre mans amb Esteban Martín, està traduïda a més de trenta llengües, i la seva obra <i>Impremta Babel</i> ha estat editada en català, castellà, holandès i xinès. També és autor de <i>L’hivern del Tigre </i>(Planeta) i de la novel·la <i>Anjub </i>(Edicions 62, Premi Sant Joan). El 2015 va guanyar el Premi Josep Pla amb <i>El poeta del poble</i>. És membre del grup Lo Gitano Blanc.</div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9084830189812656367.post-11587577566921584402018-01-31T20:30:00.000-08:002020-03-30T02:05:52.162-07:00"Sunset Park "de Paul Auster<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
La lectura del mes de gener és... <b><i>Sunset Park</i> de Paul Auster</b>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjH8d5X9eH-QkUaDt7jn6k5FEZSpjof60tBFVPu-ziVC1j17Jox5CjmYo8yvdtg3UtzVV8aib2wnHKp7sQFQANFFxY-KMw09jsaxs8yWfS7MnjLbfWSEVl9TYUTCVqgk1yq8QS-m7gdtSE/s1600/Sunset+Park.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="996" data-original-width="650" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjH8d5X9eH-QkUaDt7jn6k5FEZSpjof60tBFVPu-ziVC1j17Jox5CjmYo8yvdtg3UtzVV8aib2wnHKp7sQFQANFFxY-KMw09jsaxs8yWfS7MnjLbfWSEVl9TYUTCVqgk1yq8QS-m7gdtSE/s320/Sunset+Park.jpg" width="208" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Sinopsi:</b></div>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
Miles Heller, un jove enigmàtic de vint-i-pocs anys, s'ha enamorat d'una jove cubana menor d'edat. Enfonsat pel sentiment de culpa a causa de la mort del seu germanastre, fa set anys que en Miles viu com un fugitiu a Florida i no es comunica ni amb el seu pare -un editor independent que tracta desesperadament de salvar el seu negoci i el seu matrimoni i recuperar el seu fill-, ni amb la seva mare, una reconeguda actriu. Després d'haver viscut sol durant anys a Florida, ara torna a Nova York. Mentre espera que la seva estimada sigui major d'edat, conviu amb un grup de joves en una casa abandonada de Sunset Park, al barri de Brooklyn: en Bing toca el tambor i treballa a l'hospital de les Coses Trencades, on repara objectes del passat; l'Ellen és una artista que viu obsedida per visions eròtiques, i l'Alice, una estudiant que fa una recerca universitària.</blockquote>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJwzXPUpVxCllVS0ZyPCXSBinTiPtwlAomIh8P-X7xH5JBdOHK_rHaCaFymxN8co6RbQHhoLXooFamSJRn54Gs8YssQ6CjzKsoizPjqwJsqmuhpjY-QXlCnXgKe6mzitb3Qe1041v0aec/s1600/Paul+Auster.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="381" data-original-width="678" height="111" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJwzXPUpVxCllVS0ZyPCXSBinTiPtwlAomIh8P-X7xH5JBdOHK_rHaCaFymxN8co6RbQHhoLXooFamSJRn54Gs8YssQ6CjzKsoizPjqwJsqmuhpjY-QXlCnXgKe6mzitb3Qe1041v0aec/s200/Paul+Auster.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Paul Auster</b> (Newark, Nova Jersey, 1947) és novel·lista, poeta, guionista i director de cinema. Va estudiar a la Universitat de Columbia a Nova York i poc després es va traslladar a París on va fer traduccions, ressenyes i mil i una feines mal pagades mentre intentava escriure. Edicions 62 ha publicat en català gran part de la seva obra, on destaquen novel·les com <i>La invenció de la solitud</i> (1982), <i>Trilogia de Nova York</i> (1985), <i>El Palau de la Lluna</i> (1989), <i>La música de l'atzar</i> (1990), <i>Leviatan </i>(1992), <i>El llibre de les il·lusions </i>(2002), <i>Bogeries de Brooklyn </i>(2005), <i>Viatges per l'Scriptorium</i> (2006), <i>Un home a les fosques</i> (2008), <i>Invisible </i>(2009) o <i>Sunset Park</i> (2010). <i>Diari d'hivernés</i>, el seu llibre més recent, que ara publica labutxaca. La seva obra ha estat traduïda a trenta-cinc idiomes i compta amb milers de lectors a tot el món.</div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9084830189812656367.post-85783054861683898862017-11-29T20:30:00.000-08:002020-03-30T02:05:24.120-07:00"Desig de xocolata" de Care Santos <div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
La lectura del mes de novembre és... <b><i>Desig de xocolata</i> de Care Santos</b>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSGv_appv9RBplt1bW7kuR3XNHZiG8KBYNseaiY4tLNf1ZJ6Fc5PbVIsSYEnMZwPCWt_ADyqvz0ANVJu0wWpKJzf__YGyUEq-9e0vqfUPhdJYJH3B2ouO7UOKKgKnCha-LxLPioO7XXjk/s1600/Desig+de+xocolata.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1073" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSGv_appv9RBplt1bW7kuR3XNHZiG8KBYNseaiY4tLNf1ZJ6Fc5PbVIsSYEnMZwPCWt_ADyqvz0ANVJu0wWpKJzf__YGyUEq-9e0vqfUPhdJYJH3B2ouO7UOKKgKnCha-LxLPioO7XXjk/s320/Desig+de+xocolata.jpg" width="214" /></a></div>
<br />
<b>Sinopsi:</b><br />
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
«–Serà un plaer fabricar-vos una xocolatera que honori aquest llinatge de dones que m'acabeu de dir. I que us faci feliç també a vós, si pot ser. De quin color us agradaria?<br />
–Blanca. El blanc m'asserena.<br />
–La voleu decorada?<br />
–Millor sense ornaments.<br />
–Ja veig que teniu les idees molt clares. Alguna cosa més? Pel que fa a la mida?<br />
–Ni gran ni petita. Que hi càpiguen tres xicres, que són les que prenc cada tarda per berenar.<br />
–Res més fàcil. Serà un plaer servir-vos».</blockquote>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
Un recorregut per la història d'aquest plaer exquisit des de la seva arribada a Europa fins a la sofisticació dels nostres dies.</blockquote>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUhxgHgqXxhIne9573nkgLT623Hn882f1al6nukiuGmOKwBt0tFX7RKauRz9a93VMhzU4QrDKy9aGPnsDeK52sWSGEg98MOGNtHxAdIc2HSE3pGQtGf0npSqJhdt9GzoZCwibwhUPlTGg/s1600/Care+Santos.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="654" data-original-width="980" height="133" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUhxgHgqXxhIne9573nkgLT623Hn882f1al6nukiuGmOKwBt0tFX7RKauRz9a93VMhzU4QrDKy9aGPnsDeK52sWSGEg98MOGNtHxAdIc2HSE3pGQtGf0npSqJhdt9GzoZCwibwhUPlTGg/s200/Care+Santos.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Care Santos</b> (Mataró, Barcelona, 1970). Va estudiar Dret però des de ben jove va centrar-se en l'escriptura. Va treballar al desaparegut Diari de Barcelona i també a la revista Presència, d'El Punt Diari. Ha col·laborat a Catalunya Ràdio, COMRàdio i BTV. Ha obtingut els premis Gran Angular, Ramon Muntaner i Protagonista Jove amb les seves novel·les adreçades a lectors joves, un terreny en què és una de les autores més llegides del nostre país. Ha estat antòloga d'Un deu. Antologia del nou conte català. A Planeta va publicar la novel·la <i>Habitacions tancades</i> que ha estat traduïda a tretze idiomes, incloent l'alemany, el francès, el suec, l'italià i l'holandès i amb <i>Estrella Polar Fosca</i>.</div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9084830189812656367.post-65857399985432698462017-09-27T20:30:00.000-07:002020-03-30T02:05:10.168-07:00"Art" de Yasmina Reza<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
La lectura del mes de setembre és... <b><i>Art </i>de Yasmina Reza</b>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwn99Cc6IS_U04v_DgJ8kfGTKQwnfZYSlIEXzc6GSZfbTcNZLhXDfRpNB-khI7Hdt0cbvoQAdkVAY7cl-U7qHjXlfJf4k__dH_qOBNtX_SJZpLb4NVpsVnDCIeH9UYQ47Glp5obK211dA/s1600/Art.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1181" data-original-width="750" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwn99Cc6IS_U04v_DgJ8kfGTKQwnfZYSlIEXzc6GSZfbTcNZLhXDfRpNB-khI7Hdt0cbvoQAdkVAY7cl-U7qHjXlfJf4k__dH_qOBNtX_SJZpLb4NVpsVnDCIeH9UYQ47Glp5obK211dA/s320/Art.jpg" width="203" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Sinopsi:</b></div>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
Sergi està entusiasmat amb el seu caríssim quadre nou, però tan gran inversió en una tela blanca trau de polleguera el seu amic Marc. Ivan, el tercer en discòrdia, intentarà posar pau, però ho té complicat per impedir que el caríssim capritx faci saltar pels aires una amistat de quinze anys. Art, un savi i divertit tractat sobre l'amistat, és també l'obra d'autor viu més representada del teatre mundial, ha guanyat els premis internacionals més importants i s'ha traduït a trenta-cinc llengües.</blockquote>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiepZRsJYLCzRn3_3Z1gCZfqTjGf-StziJur29Ziqlv93VYu2hYXu9NvDN0xbIpBtqkAT5sTspAH-cOuDXYaPZmuggM_GJZlkNMgeYOL89kWkteewNpWBENj5kdqf5UNZMqteRaY83yyOU/s1600/Yasmina+Reza.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1415" data-original-width="944" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiepZRsJYLCzRn3_3Z1gCZfqTjGf-StziJur29Ziqlv93VYu2hYXu9NvDN0xbIpBtqkAT5sTspAH-cOuDXYaPZmuggM_GJZlkNMgeYOL89kWkteewNpWBENj5kdqf5UNZMqteRaY83yyOU/s200/Yasmina+Reza.jpg" width="133" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Yasmina Reza</b> va néixer a París el 1959 i és autora de vàries obres teatrals de gran èxit internacional. Ha rebut nombrosos premis, com el Molière a la millor obra (1994), el Drama Circle Critics Award (1998) o l'Ace Award (1998). Va debutar com a novel·lista amb <i>Una desolació</i> (Empúries, 2000), amb una gran acollida i es va acabar de consolidar amb <i>En el trineu de Schopenhauer</i> (Empúries, 2006).</div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9084830189812656367.post-49384345338156574722017-07-26T20:30:00.000-07:002020-03-30T02:04:57.609-07:00"Stoner" de John Williams<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
La lectura del mes de juliol és... <b><i>Stoner</i> de John Williams</b>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAzApmSuvHMEG2glsGadiuMH7lKGaXvdOS9JbKmsXLYTDEhJ0hgXZLYW0npChdNZGO3todIsoLktQ1DvAZqIuwWAvKlPtGsiJtu5D8EWddk6U2tOz1lS6d_tq331RPXVkxPmD9dHb49T4/s1600/Stoner.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1060" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAzApmSuvHMEG2glsGadiuMH7lKGaXvdOS9JbKmsXLYTDEhJ0hgXZLYW0npChdNZGO3todIsoLktQ1DvAZqIuwWAvKlPtGsiJtu5D8EWddk6U2tOz1lS6d_tq331RPXVkxPmD9dHb49T4/s320/Stoner.jpg" width="211" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Sinopsi:</b></div>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
Tot i que l'escriptor nord-americà John Williams va rebre el National Book Award, la seva obra ha estat oblidada durant molts anys. <i>Stoner </i>(1965) explica la història de William Stoner, un jove virtuós i discret, fill d'uns camperols de Missouri, que amb gran esforç dels seus pares és enviat a la Facultat d'Agricultura. Aviat, però, s'adona que la seva verdadera vocació són les lletres. Seduït per aquest descobriment, la literatura esdevé una autèntica obsessió que el porta a renunciar a la granja familiar i a convertir-se en professor. Abocat a l'estudi i tancat en el món universitari, on du una vida solitària i senzilla, el seu caràcter taciturn i fred s'aguditza i van passant els anys, amb males relacions amb els alumnes, greus fracassos sentimentals i familiars, sense col·legues ni amics. Una vida grisa, plena d'errors, en la qual només hi ha un instant digne de glòria: el moment en què descobreix la literatura, la seva única passió.</blockquote>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDKpL63nWLzwwyRHQ27tZiPe5Kwvo72_tOTuNrKYsOWUNjz2EGsbJm5oFEju0mAp79IX0Py9o4NIpc-_mQv3PzIpWNnsQm_JKrOH39H6Fjci7tne6H0kMxFoiejUHDo1HO2RJUrE2llqA/s1600/John+Williams.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="302" data-original-width="220" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDKpL63nWLzwwyRHQ27tZiPe5Kwvo72_tOTuNrKYsOWUNjz2EGsbJm5oFEju0mAp79IX0Py9o4NIpc-_mQv3PzIpWNnsQm_JKrOH39H6Fjci7tne6H0kMxFoiejUHDo1HO2RJUrE2llqA/s200/John+Williams.jpg" width="145" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>John Williams</b> (1922-1994) va néixer i es va criar al nord-est de Texas. Malgrat el talent que havia demostrat per a l'escriptura i la interpretació, va deixar els estudis en acabar el primer curs universitari. Va col·laborar en diverses publicacions i emissores de ràdio, fins que el 1942 es va allistar a contracor a l'exèrcit de l'aire. Va passar dos anys i mig com a sergent a l'Índia i a Birmània, i va aprofitar per escriure un esborrany de la seva primera novel·la, <i>Nothing But the Night</i>. Quan va tornar a casa, va aconseguir que una editorial minoritària li publiqués la novel·la i es va matricular a la Universitat de Denver, on es va llicenciar i va obtenir un títol de postgrau, i on el 1954 va tornar com a professor. Va crear el programa d'escriptura creativa de la universitat i va formar part del seu equip docent fins que es va jubilar el 1985. Durant aquells anys, va ser molt actiu tant en el terreny de la docència com en el de l'escriptura. Va publicar dos llibres de poemes i tres novel·les: <i>Butcher's Crossing</i>, <i>Stoner </i>i <i>Augustus </i>(guanyadora del National Book Award 1973). </div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9084830189812656367.post-11611084351357217852017-05-31T20:30:00.000-07:002020-03-30T02:04:47.381-07:00"La maledicció dels Palmisano" de Rafel Nadal<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<span style="text-align: justify;">La lectura del mes de maig és... </span><b style="text-align: justify;"><i>La maledicció dels Palmisano</i> de Rafel Nadal</b><span style="text-align: justify;">.</span><br />
<span style="text-align: justify;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZSTiKRHabYudApxlqpbzTGn1Q98bb7jEmb9TtUnu5h1nwiOfI5_QJ3x2MbnqyzfwigcaFv_FNqmHkgCCy1uLB8LDBjbo7cZcx3caoKiDNqVUt8_Qes5EcmYJaGgrsak5ymMsCxqgjINo/s1600/La+maledicci%25C3%25B3+dels+Palmisano.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1056" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZSTiKRHabYudApxlqpbzTGn1Q98bb7jEmb9TtUnu5h1nwiOfI5_QJ3x2MbnqyzfwigcaFv_FNqmHkgCCy1uLB8LDBjbo7cZcx3caoKiDNqVUt8_Qes5EcmYJaGgrsak5ymMsCxqgjINo/s320/La+maledicci%25C3%25B3+dels+Palmisano.jpg" width="211" /></a></div>
<span style="text-align: justify;"><br /></span>
<span style="text-align: justify;"><b>Sinopsi:</b></span><br />
<blockquote class="tr_bq">
<span style="text-align: justify;">«M'has de prometre que, si és nen, faràs veure que és teu i el criaràs com un Convertini. Li posarem Vitantonio. Només tu i jo sabrem que és en honor del meu Vito Oronzo, que l'haurà engendrat, i del teu Antonio, que li haurà donat el nom i l'oportunitat de sobreviure a la maledicció dels Palmisano».</span></blockquote>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_PM-88f8blCXKZSK_E-nq9EqY_RN4l-GLHaH8Ycqfh9ETmE2-LBN71iOa-4ZPlRjBKdlaVO8815YoWRrSB7uzF2l50AxD1FnVkj2sTVBPP2Usd1aGNkHyeB54m3sSGQUIYos6VSa2GUM/s1600/Rafel+Nadal.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="420" data-original-width="630" height="133" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_PM-88f8blCXKZSK_E-nq9EqY_RN4l-GLHaH8Ycqfh9ETmE2-LBN71iOa-4ZPlRjBKdlaVO8815YoWRrSB7uzF2l50AxD1FnVkj2sTVBPP2Usd1aGNkHyeB54m3sSGQUIYos6VSa2GUM/s200/Rafel+Nadal.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Rafel Nadal i Farreras</b> (Girona, 1954) escriu a La Vanguardia i col·labora habitualment a RAC1 i TV3. Ha estat director d’El Periódico de Catalunya de maig de 2006 a febrer de 2010, període durant el qual el diari va rebre nombrosos premis, entre els quals el Nacional de Comunicació. És autor d’<i>Els mandarins</i> (2011), un llibre de retrats sobre el poder; <i>Quan érem feliços</i> (Premi Josep Pla, 2012), una obra de referència de la literatura de la memòria, i <i>Quan en dèiem xampany</i> (2013), sobre una saga familiar a cavall de Catalunya i la Xampanya francesa. <i>La maledicció dels Palmisano</i> (2015) ha estat traduïda a vint-i-dues llengües, i <i>La senyora Stendhal </i>(2017), la seva darrera novel·la, a cinc.</div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com