La lectura del mes d'abril és... Per si obres la porta d'Ernest Redó i Querol.
Sinopsi:
«Condueixo com un boig i no tinc cap necessitat de fer-ho. El rellotge del «tablier» marca les 11:43 i el meu torn al centre de deficients (la meva segona feina) no comença fins les dues en punt. Bé, és igual, arribaré d'hora i potser em fotré un plat combinat al bar de la plaça del poble. M'agrada aquell bar, m'agrada tant com la mestressa que el regenta. Aquell cos exquisidament tornejat, embolicat dins d'una pell bruna, tensa damunt les formes voluptuoses, aquells moviments felins darrera la barra no s'adiuen massa, tot sigui dit, amb aquell ambient de neons publicitaris, tirallongues de bosses de patates i cartellets de la porra del diumenge entaforats enmig les ampolles del mostrador. Però ella tot ho transfigura, de la barra en fa passarel·la i del neó contrallum manierista. [...]»
En Gerard duu una vida que no el satisfà gens ni mica. El dia del seu trentè aniversari rebrà una trucada que ho capgirarà tot. Caldrà que iniciï un viatge al seu passat més recent per enfrontar-se als fantasmes d'allò que havia volgut ser i que ara el present li nega. Frustracions, sexe a dojo, rock de culte, festes absurdes i algun que altre «tastet caníbal» configuren un mosaic d'accions, o més aviat un mirall, en què molts dels fills de tota una generació sense brúixola —els que foren joves allà pels anys noranta— es podran reflectir no sense una certa sensació de nàusea.
