dimecres, 28 de novembre del 2012

"Madame Bovary" de Gustave Flaubert

La lectura del mes de novembre és... Madame Bovary de Gustave Flaubert.


Sinopsi:
Madame Bovary narra la història d'una dona de províncies insatisfeta, educada en l'esquema burgès de l'època que la porta a viure en un món irrealment romàntic i a cercar la solució del tedi de la seva vida en les aventures amoroses. Emma Bovary és la protagonista d'aquesta esplèndida novel·la que, quan va ser publicada el 1857, va ser titllada d'immoral i va provocar un gran escàndol a la societat francesa de l'època, que desembocà fins i tot en un judici contra l'autor. La posterior absolució de Flaubert va donar a l'obra el reconeixement del públic i una gran difusió. Avui dia, Madame Bovary és considerada una de les obres mestres de la literatura universal.

Gustave Flaubert (Rouen, 1821 - Croisset, 1880) és un dels autors cabdals de la literatura europea de tots els temps. Elogiat i criticat amb la mateixa passió, Flaubert va saltar a la fama amb la publicació de l'esplèndida i a l'època molt controvertida Madame Bovary (1857), que fou alhora un esdeveniment literari i un escàndol social per la seva amoralitat. La pòstuma Bouvard i Pécuchet (1881) i L'educació sentimental (1870), considerada per molts la seva obra mestra, van rebre una acollida semblant. De la seva obra també cal destacar Salambó (1863), una esplèndida evocació de la civilització cartaginesa, i La temptació de sant Antoni (1874).

dimecres, 26 de setembre del 2012

"I el món gira" de David Cirici

La lectura del mes de setembre és... I el món gira de David Cirici.


Sinopsi:
Ricard Moja, president de la fundació d'una prestigiosa institució cultural, desvia una quantitat important de diners per al seu ús personal. Recomanat per ell, l'artista Res Benito està preparant un gran mural sobre l'orgasme, que segons ell és l'origen del cant, per al teatre del Liceu. Tres perruqueres li proporcionen els pèls que necessitarà per a la seva obra. Mentrestant, Rubén Montesinos, que treballa per a les persones sense sostre, rep l'encàrrec de buscar la Lídia Moja, germana d'en Ricard desapareguda a l'Índia fa més de trenta anys. Així comença una història que no podreu parar de llegir, construïda com un joc d'engranatges que mouen el món, el capgiren i fan rics els pobres i una mica menys rics els rics. Una novel·la sense bons ni dolents, amb comèdia i amb drama, en què tothom se sent empès a canviar i, si pot ser, a millorar.

David Cirici, nascut a Barcelona l'any 1954, és escriptor, guionista i publicitari. Ha treballat com a guionista a la ràdio en el programa de Ràdio 4 "Català per a tothom" (1976-1982) i a la televisió en sèries com Oliana Molls (TV3, 1985-1986), Kiu i els seus amics (TV3 1984), Les tres Bessones (TV3 1995-2000), i programes com Ahí te quiero ver (TVE, 1986), Tariro Tariro (TVE, 1987), Blanc o negre (TV3, 1987), No passa res (TV3, 1988), El joc del segle (TV3, 1992). També ha treballat en guions d'espectacles musicals del grup Roseland. El 1984 va obtenir el Premi Recull i el Premi de literatura infantil Apel·les Mestres amb el llibre Vòlics. Amb la publicació de La fábrica de les mentides va guanyar el Premi de novel·la Joaquim Ruyra. Amb la Vida dels altres va ser finalista del Premi Ramon Llull 2000. També ha publicat Els Grúfols (edicions Pau), un llibre per a nens sobre el racisme, i El baró i la leprosa (Empúries).Ha estat director creatiu a les agències RCP Saatchi & Saatchi i Alta Definión, i soci fundador i director creatiu a Imagina. Des del 2000 dirigeix la seva pròpia agència, Cirici Comunicació.

dimecres, 25 de juliol del 2012

"El lector" de Bernhard Schlink

La lectura del mes de juliol és... El lector de Bernhard Schlink.


Sinopsi:
Michael Berg, un noi de quinze anys amb problemes de salut, un dia coneix a la Hanna, una dona madura de més de trenta anys, amb qui inicia una relació amorosa, una història que hauran de viure en secret.Després d'anys de no veure's, es retroben en un  tribunal: en Michael ara és advocat, i ella està acusada d'un crim del passat. Per a en Michael aquest passat obscur és una sorpresa, però, amb tot, ell continuarà fent-li de lector, com feia quan tenia quinze anys i eren amants secrets. Ara les històries que li llegeix les ha d'enregistrar en cintes magnetofòniques que li envia a la presó.

Bernhard Schlink (Bielefeld, 1944) exerceix de jutge i viu entre Bonn i Berlín. És autor de quatre novel·les policíaques acollides amb gran èxit entre el públic i guardonades amb diversos premis. Després va publicar El lector, que va ser considerada com un gran esdeveniment literari tant en Alemanya com en les seves trenta traduccions i es va convertir en un extraordinari bestseller internacional, un clàssic modern. El seu llibre posterior, Amores en fuga, va confirmar el seu extraordinari talent.

dimecres, 4 de juliol del 2012

"Adreça desconeguda" de Kressmann Taylor

La lectura del mes de juliol és... Adreça desconeguda de Kressmann Taylor.


Sinopsi:
L'alemany Martin Schulse i el jueu nord-americà Max Eisenstein s'estimen com a germans i han obert plegats una galeria d'art a Califòrnia. Però Martin decideix tornar a casa, de manera que Max es queda sol per ocupar-se del negoci. Es cartegen amb freqüència des del primer dia, però quan Hitler accedeix al poder el 1933 la complicitat de la primera correspondència va derivant cap a l'horror.
Adreça desconeguda va publicar-se per primera vegada el 1938, i en poc temps va ser considerada una obra mestra. Visionària, incisiva i de desenllaç imprevisible, aquest llibre va ser tot un esdeveniment literari, el senyal d'alarma més estremidor contra el nazisme. Una història escrita sense complaença ni demagògia que descriu la tragèdia íntima i col·lectiva de l'Alemanya nazi.

Kressman Taylor és en realitat la Katherine Taylor. Són l'editor i el seu marit qui decideixen que l'història d'Adreça desconeguda és massa forta per haver estat escrita per una dona, i canvien el nom de Katherine per Kressman que pot passar per nom d'home.

Katherine Taylor d'origen alemany va estudiar Filosofia i lletres, i periodisme. Correctora i redactora en el món de la publicitat, entre els anys 1926 i 1928, s'introdueix poc a poc dins el món de l'escriptura. Publica la seva primera novel·la, Adreça desconeguda, a "Story Magazine", amb el pseudònim de Kressman Taylor. Aquesta novel·la fou de seguida reimprimida per Reader's Digest. El seu èxit li permet consagrar-se enterament a l'escriptura, i convertir-se en la primera professora titulada de l'Universitat de Gettysburg. També és autora de Dia sense retorn. Es va retirar a Itàlia i va morir l'any 1997.

dimecres, 30 de maig del 2012

"L'òpera de Vigata" d'Andrea Camilleri

La lectura del mes de maig és... L'òpera de Vigata d'Andrea Camilleri.


Sinopsi:
El prefecte d'origen florentí de la vila siciliana de Caltanissetta, Eugenio Bortuzzi, perd tota la seva popularitat en triar l'òpera El cerveser de Preston, de Luigi Ricci, per inaugurar el nou teatre de la vila. El suggeriment de Bortuzzi és vist pels vilatans com una imposició d'autoritat, una coacció paternalista que pretén fer-los apreciar la música contra la seva voluntat, i amb els seus diners. Les insinuacions es multipliquen, els rumors més malintencionats comencen a circular  sense fre.

Andrea Camilleri, director teatral i guionista, va néixer a Sicília el 1925 i es va iniciar en el món literari amb muntatges d'obres de Pirandello, Ionesco, T. S. Elliot i Beckett, a més de produccions policíaques per a la televisió. Va ser autor de nombrosos llibres, tot i que l'èxit li ha arribat de la mà de la sèrie de novel·les que tenen com a protagonista el comissari Montalbano. L'estructura policíaca d'aquestes històries és més aviat un pretext de l'autor per oferir-nos, amb un vocabulari molt ric en dialectalismes, un retrat ben viu de la societat italiana. Els títols del «cicle Montalbano» inclouen La forma de l'aigua, El gos de terracota, El lladre de pastissets, La veu del violí, L'excursió a Tíndari, Un gir decisiu, La paciència de l'aranya, La lluna de paper, Foguerada d'agost, Les ales de l'esfinx, La pista de sorra, El camp del terrissaire, L'edat del dubte, La dansa de la gavina, El joc de pistes, El somirure de l'Angelica i El joc dels miralls entre d’altres, tots publicats en català per Edicions 62.

dimecres, 25 d’abril del 2012

"Per si obres la porta" d'Ernest Redó i Querol

La lectura del mes d'abril és... Per si obres la porta d'Ernest Redó i Querol.


Sinopsi:
«Condueixo com un boig i no tinc cap necessitat de fer-ho. El rellotge del «tablier» marca les 11:43 i el meu torn al centre de deficients (la meva segona feina) no comença fins les dues en punt. Bé, és igual, arribaré d'hora i potser em fotré un plat combinat al bar de la plaça del poble. M'agrada aquell bar, m'agrada tant com la mestressa que el regenta. Aquell cos exquisidament tornejat, embolicat dins d'una pell bruna, tensa damunt les formes voluptuoses, aquells moviments felins darrera la barra no s'adiuen massa, tot sigui dit, amb aquell ambient de neons publicitaris, tirallongues de bosses de patates i cartellets de la porra del diumenge entaforats enmig les ampolles del mostrador. Però ella tot ho transfigura, de la barra en fa passarel·la i del neó contrallum manierista. [...]»
En Gerard duu una vida que no el satisfà gens ni mica. El dia del seu trentè aniversari rebrà una trucada que ho capgirarà tot. Caldrà que iniciï un viatge al seu passat més recent per enfrontar-se als fantasmes d'allò que havia volgut ser i que ara el present li nega. Frustracions, sexe a dojo, rock de culte, festes absurdes i algun que altre «tastet caníbal» configuren un mosaic d'accions, o més aviat un mirall, en què molts dels fills de tota una generació sense brúixola —els que foren joves allà pels anys noranta— es podran reflectir no sense una certa sensació de nàusea.

dimecres, 28 de març del 2012

"Cien años de soledad" de Gabriel García Márquez

La lectura del mes març és... Cien años de soledad de Gabriel García Márquez.


Sinopsi:
«Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo. Macondo era entonces una aldea de veinte casas de barro y cañabrava construidas a la orilla de un río de aguas diáfanas que se precipitaban por un lecho de piedras pulidas, blancas y enormes como huevos prehistóricos. El mundo era tan reciente, que muchas cosas carecían de nombre, y para mencionarlas había que señalarlas con el dedo.»
Con estas palabras empieza la novela ya legendaria en los anales de la literatura universal, una de las aventuras literarias más fascinantes de nuestro siglo. Millones de ejemplares de Cien años de soledad leídos en todas las lenguas y el Premio Nobel de Literatura coronando una obra que se había abierto paso «boca a boca» -como gusta decir al escritor- son la más palpable demostración de que la aventura fabulosa de la familia Buendía-Iguarán, con sus milagros, fantasías, obsesiones, tragedias, incestos, adulterios, rebeldías, descubrimientos y condenas, representaba al mismo tiempo el mito y la historia, la tragedia y el amor del mundo entero.

Gabriel García Márquez (Aracataca, Colombia, 1927 - México D.F., 2014). Columnista y escritor, estuvo ligado desde su juventud a los movimientos de izquierda, siguiendo muy de cerca la insurrección guerrillera cubana de Fidel Castro. Desde sus inicios, García Márquez apuntó una narrativa que entroncaba con la tradición literaria hispanoamericana, al tiempo que hallaba en algunos creadores estadounidenses, sobre todo en William Faulkner, nuevas fórmulas expresivas. Sus obras reflejan una recreación mítica del mundo real, donde se produce un encuentro constante de elementos realistas con apariciones y circunstancias fantasiosas, desembocando en una corriente ya conocida como realismo mágico. Mundialmente reconocido, su prestigio literario le ha llevado a conseguir el premio Nobel de literatura.

dimecres, 25 de gener del 2012

"Atrapada al mirall" de Gemma Lienas

La lectura del mes de gener és... Atrapada al mirall de Gemma Lienas.


Sinopsi:
La Laura Bellido és una arquitecta amb estudi propi, un marit atractiu i simpàtic i un fill de sis anys; no té problemes de diners, ni aparentment de cap mena, i sembla una dona feliç. Res no fa pensar que una matinada, després d'un romàntic sopar amb el seu home, la Laura acabarà estimbant-se per les costes del Garraf. Quan la Gina, la seva íntima amiga que viu a l'estranger, rep la notícia de la seva mort, té la sensació que hi ha alguna cosa que no encaixa; aquesta intuïció inicial va prenent cos quan s'instal·la a Barcelona i aprofundeix en la vida, aparentment estable, de la seva amiga. A partir de les converses amb les persones més properes a la Laura, la Gina comença a descabdellar un fil que la portarà a descobrir una reveladora història que feia anys que la seva amiga mantenia amagada.

Gemma Lienas (Barcelona, 1951) és escriptora i conferenciant. Ha estat membre del lobby de Dones de Catalunya, membre fundadora de Dones en Xarxa, membre del Consell de participació del Memorial Democràtic de Catalunya (2009-2010) i membre fundadora de Feministes de Catalunya.

Per a adults, les novel·les: Vol Nocturn (Premi Andròmina de narrativa 1987), Anoche soñé contigo (2001), El final del joc (Premi de les lletres catalanes Ramon Llull 2003), Atrapada al mirall (2007), Un tresor amagat (2016) i El fil invisible (2018, Premi BBVA Sant Joan). Contes com El gust del cafè (premi Recull de Blanes 1987) i Elvis (2016). Reculls d'articles com Rebels, ni putes ni submises (2005) i Pornografia i vestits de núvia (2007), l'assaig de divulgació Vull ser puta (2006 ).

També ha escrit per a públic juvenil i infantil. Entre molts d’altres:  El diari lila de la Carlota (Premi Unesco per la tolerància 2003), El rastre brillant del cargol (2014), La venjança dels panteres negres (Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil 2015) i El llibre de les emocions (2017).

En el passat va ser diputada al parlament de Catalunya (onzena legislatura, 2015-2017), directora d'edicions a diverses editorials (1982-1998), professora en dos postgraus a la Universitat de Barcelona (1989-2002), professora de llengua i literatura a batxillerat 1979-1982) i professora en una escola per a nens i nens amb necessitats educatives especials (1972- 1978).

I ha col·laborat amb diferents mitjans de comunicació: en premsa escrita (El Punt Diari, El Periódico, El País), ràdio (Catalunya Ràdio, Catalunya Cultura, Com Ràdio, Ràdio 4, La Ser) i TV (8TV).

Cercar en aquest blog