"Olor de Colònia" de Sílvia Alcàntara

La lectura del mes de novembre és... Olor de Colònia de Sílvia Alcàntara.

Sinopsi:

Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia.

Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors van a l'església en acció de gràcies. Realment no hi quedava ningú?

Atrapat, atrapat queda el lector fins a l'última pàgina d'aquesta novel·la, punyent com la vida dels seus protagonistes, amb un final sorprenent i sense concessions.

Olor de Colònia evoca la vida d'una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d'una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l'escola per als fills, l'església, les botigues i les cases per viure-hi.

Sílvia Alcàntara. Nascuda a Puig-reig (El Berguedà) el 1944, a mitjans dels anys seixanta es trasllada a Terrassa on viu actualment. El 2009, irromp en el panorama literari català amb la publicació en aquesta mateixa col·lecció d'Olor de Colònia, un èxit esclatant de crítica i de vendes. L'obra, que evoca la vida d'una colònia tèxtil catalana durant la dècada de 1950, rep els guardons QWERTY BTV (2009), Regió7 de Cultura (2009), Joaquim Amat-Piniella (2010) i és finalista del Premi Llibreter (2009). La casa cantonera és la seva segona novel·la.

"El Hereje" de Miguel Delibes

La lectura del mes de setembre és... El Hereje de Miguel Delibes.

Sinopsi:

Huérfano desde su nacimiento y falto del amor del padre, Cipriano contó, sin embargo, con el afecto de su nodriza Minervina, una relación que le sería arrebatada y que le perseguiría el resto de su vida. Convertido en próspero comerciante, se puso en contacto con las corrientes protestantes que, de manera clandestina, empezaban a introducirse en la Península. Pero la difusión de ese movimiento fue progresivamente censurado por el Santo Oficio.

A través de las peripecias vitales y espirituales de Cipriano Saceldo, Delibes traza con gran maestría un vivísimo retrato del Valladolid de la época de Carlos V, de sus gentes, sus costumbres y sus paisajes.

Es también la historia de unos hombres y mujeres de carne y hueso en lucha consigo mismos y con el mundo que les tocó vivir; una novela inolvidable sobre las pasiones humanas y los resortes que las mueven.

Miguel Delibes.  Valladolid, (1920-2010). Miguel Delibes se ha caracterizado por poseer una producción literaria cargada de perspectiva irónica, de la que se aprovecha para denunciar las injusticias sociales y criticar a la pequeña burguesía. Sin embargo, su obra no se reduce a la mera denuncia social, sino que profundiza en la rememoración de la infancia y en la representación de los hábitos y el habla propia del mundo rural, muchos de cuyos términos ha recuperado para la literatura. Considerado uno de los grandes escritores españoles contemporáneos, su trabajo ha merecido numerosos galardones entre los que destacan el premio Nadal, el Príncipe de Asturias, el Nacional de las Letras Españolas y el Cervantes.

"La pell i la princesa" de Sebastià Alzamora

La lectura del mes de juliol és... La pell i la princesa de Sebastià Alzamora.

Sinopsi:

La pell i la princesa és una història d'amor i una indagació en els mecanismes del poder. L'autor hi recrea el festeig d'en Puppa i la princesa Maria. Al seu voltant, en una Praga que viu l'esclat de la Guerra dels Trenta Anys, se succeeixen les intrigues cortesanes, en què conspiradors i víctimes entren en un joc de forces ple d'escenes de sexe i violència. Amb una prosa de gran expressivitat, Sebastià Alzamora trena una història romàntica a partir de diferents veus narratives, i de la deformació i sublimació dels mites europeus. Nodrida d'anacronismes històrics i d'homenatges a obres com La tempesta de Shakespeare, els contes de Hoffmann o Les aventures del soldat Schwej, la novel·la, guardonada amb el prestigiós Premi Josep Pla, és una crònica punyent de les passions que enterboleixen la vida humana i d'un secret que mai no s'hauria d'haver revelat.

Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) és autor de novel·les com Sara i Jeremies (premi Ciutat de Palma 2002), La pell i la princesa (premi Josep Pla 2005), Miracle a Llucmajor (2010), Crim de sang (premi Sant Jordi 2011), Dos amics de vint anys (2013), La Malcontenta (2015) i Reis del món (2020), entre altres. El seu últim llibre de poemes és La netedat (2018, premi Crítica Serra d'Or). Ha estat traduït al francès, l'italià, el castellà, l'anglès, el portuguès, el polonès i el danès.

"El hombre es un gran faisán en el mundo" de Herta Müller

La lectura del mes de maig és... El hombre es un gran faisán en el mundo de Herta Müller.

Sinopsi:

El hombre es un gran faisán en el mundo es el perturbador retrato de la desintegración de una comunidad germánica asentada en una Rumanía rural, atrapada en una atmósfera opresiva de insólita dureza. Sus páginas vuelven a plasmar la intensa calidad literaria de Herta Müller, ya revelada en su libro de relatos En tierras bajas (Siruela, 1990 y 2007), que despertó un gran interés en la crítica dentro y fuera de Alemania. Con trazos rotundos y descarnados, Müller esboza la historia de un pueblo y sus habitantes, reflejando su desesperanza cotidiana, sus conflictos, supersticiones y sueños, en un relato transformado en poesía gracias a la viveza de sus imágenes, al ritmo y la modulación de su prosa.

Herta Müller (Nitzkydorf, 1953) Descendiente de suabos emigrados a Rumanía, es uno de los valores más sólidos de la literatura rumana en lengua alemana. Estudió Filología Germánica y Románica en la Universidad de Timisoara y se vio obligada a salir del país por su relevante papel en la defensa de los derechos de la minoría alemana. Desde 1987 vive en Berlín. Sus narraciones más destacadas, traducidas a varios idiomas, son El hombre es un gran faisán en el mundo (Siruela, 1992), La bestia del corazón y La piel del zorro. Premio Nobel de Literatura 2009.

"Las uvas de la ira" de John Steinbeck

La lectura del mes de febrer és... Las uvas de la ira de John Steinbeck.

Sinopsi:

Distinguida con el Premio Pulitzer en 1940, Las uvas de la ira describe el drama de la emigración de los componentes de la familia Joad, que, obligados por el polvo y la sequía, se ven obligados a abandonar sus tierras, junto con otros miles de personas de Oklahoma y Texas, rumbo a la "tierra prometida" de California. Allí, sin embargo, las expectativas de este ejército de desposeídos no se verán cumplidas. Entre las versiones cinematográficas que ha conocido esta novela destaca la memorable protagonizada por Henry Fonda y dirigida por John Ford.

John Steinbeck (California, 1902-1968). John Steinbeck mostró desde joven una rebeldía y una oposición al modo de vida tradicional. Para complacer a sus padres, aceptó entrar en la Universidad de Stanford. Sin embargo, pasado un tiempo, prefirió recolectar fruta, trabajar en las plantaciones de azúcar o simplemente vagabundear por el país. En 1925 abandonó la universidad sin haber conseguido ningún diploma. Marchó a Nueva York, donde trabajó como obrero de la construcción a la vez que escribía pequeños artículos en periódicos. En 1935 publicó su primera novela de gran éxito: Tortilla Flat. Tras ésta vinieron En dudoso combate (1936), De ratones y hombres (1937), El pony rojo (1937) y Las uvas de la ira (1939), considerada su mejor novela. En 1952 publicó el que sería su segundo gran éxito, Al Este del Edén.

"Els rebels" de Sandor Márai

La lectura del mes de gener és... Els rebels de Sandor Marai.

Sinopsi:

Abandonats a la seva sort mentre els pares combaten ben lluny, els joves són presa dels dimonis de la seva «revolta contra allò útil i pràctic» i declaren la guerra al món dels adults inventant jocs que esdevenen terriblement perillosos. Abel i els seus amics pateixen en la pròpia pell la crisi moral, política i militar d'un país sencer. Contra el rerefons d'una societat sotraguejada i sense punts de referència, els membres de la banda d'Abel, en rebel·lió contra tots i disposats a tot, representen una autèntica bomba de rellotgeria sempre a punt d'explotar. Amb una capacitat narrativa i d'anàlisi psicològica envejable, l'autor explora els lligams que basteixen el grup alhora que deixa entreveure les passions profundes que mouen els personatges. Veritable mestre de les emocions, Márai condueix el lector en una trasbalsadora barreja d'errors i furors, complicitats i traïcions, horrors i vileses, atraccions inconfessables i repulses ambigües, travessades per un erotisme que, com més implícit, més encès es mostra. Emmarcada dins la més esplèndida tradició de les novel·les d'iniciació, Els rebels és una de les grans novel·les d'un dels escriptors més excepcionals i singulars del segle XX.

Sandor Márai (Kassa, Hongria, avui Košice, Eslovàquia, 11 d’abril de 1900 — San Diego, Califòrnia, 22 de febrer de 1989). En 1919-28 visqué a Alemanya i a França. Havent retornat a Hongria, aconseguí gran popularitat amb la seva prosa estilísticament treballada, influïda per Freud i per Thomas Mann. Criticà el feixisme des d'un punt de vista burgès i aristocratitzant. El 1948 s'exilià. Des d'aleshores alternà estades a Itàlia i als EUA. Amb els seus diaris (Napló, 1958 i 1968) i com a publicista rebutjà categòricament l'Hongria socialista, però la seva obra expressà alhora el turment creixent del desarrelament. De la seva obra cal destacar: Egy polgár vallomásai (Les confessions d'un burgès, memòries, 1934), A kassai polgárok (Els burgesos de Kassa, drama, 1942), Béke Ithakában (Pau a Ítaca, novel·la, 1952), San Gennaro vére (La sang de Sant Gennaro, novel·la, 1963) i el volum de poesia selecta A delfin visszanézett (El dofí mirà enrere, 1978).