"L'última trobada" de Sandor Marai

La lectura del mes de novembre és... L'última trobada de Sandor Marai.

Sinopsi:

Dos homes se citen, després de quaranta-un anys de no veure's, en un castell al peu dels Carpats, que en temps passats havia acollit soirées elegants i que els anys han convertit en el simple refugi d'un noble. L'un ha passat molt de temps a l'Extrem Orient; l'altre no s'ha mogut mai de la seva propietat. Però tots dos han viscut esperant aquest retrobament i comparteixen un secret singular.

Sandor Marai. Kassa, (1900-1989). Escriptor, periodista i dramaturg hongarès. Va néixer a l'actual Eslovàquia i, pel seu origen jueu, es va exiliar a Alemanya i França durant el govern del general Hörthy. Això no va impedir que escriguis una trentena de famoses obres. Amb l'arribada del comunisme a Hongria al 1948, el seu exili va ser definitiu amb el seu viatge a EUA, on va veure com els seus escrits van ser prohibits per la seva pàtria per la seva oposició al règim. Condemnat a l'ostracisme, es va suïcidar en San Diego abandonat en la pobresa i el desànim per la pèrdua de la seva glòria literària.

"Gent que tu coneixes" de M. Mercè Cuartiella

La lectura del mes de setembre és... Gent que tu coneixes de M. Mercè Cuartiella.

Sinopsi:

Gent que tu coneixes fa un retrat realista i quotidià de persones pròximes encarades a decisions fonamentals. L'escriptora sol partir de personatges i situacions pròxims, que interpel·len el lector d'una manera molt directa i li ofereixen una nova mirada sobre ell mateix i sobre l'entorn més immediat. En vides quotidianes hi nien grans passions, i Madame Bovary podria ser una companya de feina o la veïna del quart. En un to irònic, tendre, cruel o humorístic, els relats de Cuartiella aconsegueixen sempre, sense grans efectismes, una intensitat i claredat impactants. En aquests contes, l'engany, la casualitat, l'error, la compassió, la venjança i, en definitiva, la vida arriben al lector en tota la seva riquesa. La realitat sempre sorprèn.

M. Mercè Cuartiella va néixer a Barcelona el 1964 i viu a l'Empordà des de fa més de vint anys. És llicenciada en Filologia. Des de jove ha dut a terme una intensa activitat cultural. Ha publicat diverses peces teatrals, com En trànsit (2001) i Enterra'm a Pequín (2006). L'any 2012 va publicar la novel·la Germans, gairebé bessons, que va rebre el Premi Llibreter, i el 2014, L'afer marsellès. El mateix any, va rebre el Premi Mercè Rodoreda amb Gent que tu coneixes, publicat el 2015 per Proa.

"El cinquè en joc" de Robertson Davies

La lectura del mes de juliol és... El cinquè en joc de Robertson Davies.

Sinopsi:

La trama d'aquesta novel·la gira al voltant de la misteriosa mort del magnat canadenc Boy Staunton. Dunstan Ramsay, amic de Staunton des de la infantesa, n'és el narrador que, en l'intent d'esbrinar les circumstàncies d'aquesta mort, es veurà abocat a enfrontar-se al relat de la pròpia vida. Des del principi de la història, Ramsay exerceix una influència mística i no del tot innòcua en aquells que l'envolten: accions en aparença innocents —una baralla amb boles de neu o l'aprenentatge de trucs de cartes— es revelaran com esdeveniments decisius en la vida d'altres.

El gran escriptor canadenc Robertson Davies (1913-1995), a qui John Irving va definir com "el Dickens de Canadà", va estar a punt d'obtenir el Premi Nobel en 1993. Entre els seus apassionats lectors estaven Malcolm Bradbury, que assegurava que es tractava de "un dels grans novel·listes moderns", i Harold Bloom, que ho va incloure en El cànon occidental. I, no obstant això, Davies era pràcticament desconegut a Espanya fins que la petita editorial Llibres de l'Asteroide va emprendre la publicació de la Trilogia de Deptford, la més addictiva de la seva extensíssima obra.

"A la platja de Chesil" d'Ian McEwan

La lectura del mes de maig és... A la platja de Chesil d'Ian McEwan.

Sinopsi:

L'Edward i la Florence s'acaben de casar. De fet, s'han casat aquest matí mateix i ara tot just estan sopant a l'hotel on passaran la seva nit de noces, allà, als peus de la platja de Chesil. Som a principis dels anys seixanta i per ells tot és desconegut, tots dos són verges i la nit, com la resta de vida que han promès passar plegats, s'obre davant d'ells plena de misteris, expectatives, pors, inseguretats...Amb l'estil angoixant i detallat a què McEwan ens té avesats, A la platja de Chesil assoleix una tensió dramàtica esplèndida. Construïda a partir de la contraposició dels pensaments del nuvi i la núvia, dos personatges que s'enfronten a una nova vida, l'obra manté el pols des de la primera línia i fins al final, i deixa el lector amb la sensació que McEwan té un domini extraordinari de l'art d'explicar la vida a partir dels gestos mai fets i les paraules no dites.

Ian McEwan (Aldershot, Anglaterra, 1948) és un dels escriptors més destacats del panorama literari actual. Entre les seves obres cal destacar Gossos negres (Edicions 62, 1993), Amsterdam (Empúries, 1999), guanyadora del Premi Booker del 1998, Expiació (Empúries, 2002; labutxaca, 2008), Dissabte (Empúries, 2005; labutxaca, 2007), A la platja de Chesil (Empúries, 2008; labutxaca, 2010) i Solar (Empúries, 2011). També és autor de llibres infantils i guions cinematogràfics. La seva obra ha obtingut un ampli reconeixement de la crítica i ha estat premiada diverses vegades.

"Totes les estacions de França" de Oriol Ponsatí-Murlà

La lectura del mes de març és... Totes les estacions de França de Oriol Ponsatí-Murlà.

Sinopsi:

«Troben vint quilos d'or en un tren regional al sud de París i ningú els ha reclamat». Un escriptor real i un altre de fictici llegeixen aquesta notícia al diari i pensen que aquest seria un bon tema per a una novel·la. Com ha pogut arribat una maleta carregada d'or en un tren? Qui se la pot haver descuidat? O potser algú l'ha abandonat expressament? En quines circumstàncies? Per quins motius?

Tots aquests interrogants generen una combinatòria infinita de possibilitats narratives que són explorades i explotades a Totes les estacions de França, un brillant joc literari que encreua diversos temps, enfocaments i personatges a la recerca d'una novel·la total o qui sap si d'una antinovel·la.

Oriol Ponsatí-Murlà (Figueres, 1978). Doctor en filosofia, editor, traductor, rapsode i antipianista. Professor associat de filosofia antiga a la Universitat de Girona i director d’Edicions de la Ela Geminada. Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació com El Punt, El País, La Vanguardia o el diari Ara. Ha traduït al català obres de Denis Diderot, Gianni Vattimo o Igor Stravinski. No ha fet ni té previst de fer cap màster.

"Maletes perdudes" de Jordi Puntí

La lectura del mes de març és... Maletes perdudes de Jordi Puntí.

Sinopsi:

En Christof, en Christophe, en Christopher i en Cristòfol són germans, però no es coneixen entre ells. Fills de quatre mares diferents, viuen a Frankfurt, París, Londres i Barcelona. En Gabriel, el seu pare, els va abandonar quan eren petits. Un bon dia, quan es fa oficial la seva desaparició, el secret surt a la llum i els germans es troben. Tot i que fa dues dècades que no en saben res i l'han oblidat, decideixen buscar-lo per resoldre els seus dubtes existencials: ¿per què va marxar per sempre?, ¿per què porten tots el mateix nom? Els cristòfols, doncs, refan pas a pas la vida del seu pare: la infantesa en un orfenat, la joventut en una pensió i, sobretot, els viatges com a transportista de mobles per Europa al costat de dos companys de fatigues inoblidables, en Bundó i en Petroli. Maletes perdudes narra els destins encreuats d'aquesta família impossible, i només la intervenció dels quatre fills dóna sentit a la galeria de personatges que desfilen per aquestes pàgines: vides descosides i abonyegades com les maletes que es perden pel camí. Escrita amb l'estil net i ric que ja coneixem de les narracions d'Animals tristos, la primera novel·la de Jordi Puntí és divertida, optimista, àgil i plena d'aventures que atrapen el lector des de la primera pàgina.

Jordi Puntí (Manlleu, 1967) ha publicat tres llibres de narracions: Pell d'armadillo (1998), guanyador del premi de la Crítica "Serra d'Or", Animals tristos (2002) i Set dies al vaixell de l'amor (2005), amb dibuixos de Mariscal. El director de cinema Ventura Pons va adaptar les seves narracions a la pel·lícula Animals ferits. També és autor de la novel·la Maletes perdudes (Empúries, 2010), que va merèixer els premis Llibreter, Premi Amat-Piniella 2011, la Lletra d'Or 2010 i el premi Nacional de la Crítica. L'any passat va publicar Els castellans (2011), que recull i amplia una sèrie d'articles sobre la immigració espanyola als anys 70 i la memòria personal de l'autor en un poble industrial català. Els seus llibres s'han traduït a una dotzena de llengües. Des de fa quatre anys col·labora a les pàgines del diari El Periódico de Barcelona, on manté una columna setmanal sobre cultura i una altra d'opinió. També escriu cada mes a la revista L'Avenç i col·labora setmanalment a Ràdio Barcelona.