"La Col·laboradora" d'Empar Moliner

La lectura del mes de novembre és... La Col·laboradora d'Empar Moliner.

Sinopsi:

«Quan dic de què faig (quan ho dic fora del sector editorial) és com si digués "detectiu privat" o "forense". Tothom exclama "Ah, sí?" amb interès molt sincer. Si ho dic a algú del sector editorial (un editor, un escriptor que no publiqui a la multinacional on treballo en règim d'autònoma) em miren amb menyspreu. Sóc una mena de negra. No una negra amb aurèola, no la negra d'un novel·lista famós, no la negra que fa els discursos d'un polític. No, no. Fer això, d'alguna manera, ara tothom ho troba romàntic. Fins i tot sé d'algun escriptor jove d'aquests amb patilles i cara de desolació (d'aquests que escriuen llibres que duen per títol el nom i el cognom d'una dona) que serien feliços fent-ho i sobretot explicant-ho a les entrevistes. El que jo faig és escriure això que se'n diuen "llibres pràctics", de manera que aporto el meu granet de sorra a la degradació imparable de la literatura».

Empar Moliner (Santa Eulàlia de Ronçana, 1966) es va donar a conèixer amb el recull de relats L’ensenyador de pisos que odiava els mims, al qual va seguir la novel·la Feli, esthéticienne (Premi Josep Pla 2000). Posteriorment va publicar els volums de relats T’estimo si he begut (Premi Lletra d’Or 2005) i No hi ha terceres persones, i els reculls d'articles Busco senyor per amistat i el que sorgeixi i ¿Desitja guardar els canvis? El 2012 va publicar la novel·la La col·laboradora (Columna), seguida de Contes infantils contra tot pronòstic, i el 2015 va obtenir el Premi Mercè Rodoreda amb Tot això ho faig perquè tinc molta por. El febrer d'aquest any publica el seu nou llibre de contes, És que abans no érem així (Columna). Col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació, de ràdio, televisió i premsa escrita.

"La pista de hielo" de Roberto Bolaño

La lectura del mes de setembre és... La pista de hielo de Roberto Bolaño.

Sinopsi:

Tres versiones de un crimen surgen en esta novela que transcurre en un pueblo de la costa española: la de un chileno con pretensiones de escritor que ha ejercido toda clase de oficios hasta salir adelante; la de un mexicano, también poeta y desarraigado, que sobrevive como vigilante nocturno en un camping, y la de un emprendedor catalán metido a político, capaz de todo por llamar la atención de una caprichosa patinadora. Los peores presentimientos de cada protagonista tienen relación con una pista de hielo construida ilegalmente dentro de una casona abandonada. Esta novela contiene las claves del universo literario de Roberto Bolaño, la clave policíaca, los amores rotos, las ilusiones perdidas. Aquí están también su capacidad de observar la realidad de forma singular, su pulso narrativo o su humor feroz, cualidades que lo han convertido en un escritor de referencia indispensable en la actualidad.

Roberto Bolaño (1953-2003), nacido en Chile, narrador y poeta, se ha impuesto como uno de los escritores latinoamericanos imprescindibles de nuestro tiempo. En Anagrama se han publicado sus libros de cuentos Llamadas telefónicas, Putas asesinas y El gaucho insufrible, y las novelas La pista de hielo, Estrella distante, Amuleto, Una novelita lumpen, Monsieur Pain, Nocturno de Chile, Amberes y Los de­tectives salvajes (Premio Herralde de Novela y Premio Rómulo Gallegos). También póstumamente se han publicado Entre paréntesis, El secreto del mal, La Universidad Des­conocida y El Tercer Reich.

"No està escrit a les estrelles" de John Green

La lectura del mes de juliol és... No està escrit a les estrelles de John Green.

Sinopsi:

La Hazel té setze anys i un càncer terminal. La medicació li pot allargar la vida, però només uns anys més. Decau i es tanca a casa tot el dia, fins que coneix l'Augustus a les reunions de suport de joves amb càncer. Tots dos descobreixen que tenen moltes coses en comú a part de la seva malaltia: el gust per la música i els llibres, un sentit de l'humor molt gran i un encant immens. L'amor neix mentre afronten les grans preguntes universals de la condició humana: com podré ser recordat? La meva vida, i la meva mort, tenen algun sentit?

John Green va néixer a Indianapolis, Indiana. Va estudiar Llengua i Literatura Anglesa i Estudis Religiosos. La seva primera novel·la (Buscant l’Alaska, Fanbooks) va guanyar el premi Printz a la millor novel·la juvenil. Ciutats de paper i, especialment, No està escrit a les estrelles l'han convertit en un dels autors actuals més coneguts arreu del món i en un fenomen de la literaturacrossover. També se'l coneix per ser un dels membres del canal Vlogbrothers de YouTube, juntament amb el seu germà Hank, amb més de tres milions de subscriptors. Viu a Indianapolis amb la seva família.

Podeu afergir-vos als milions de persones que el segueixen a Twitter: @johngreen o visitar la seva pàgina web: www.johngreenbooks.com

"El vigilant en el camp de sègol" de J. D. Salinger

La lectura del mes de juliol és... El vigilant en el camp de sègol de J. D. Salinger.

Sinopsi:

Els dos llargs dies que Holden Cauldfield, el jove protagonista, passa a Nova York són la seva fugida personal. Fuig del món dels adults, un món que rebutja, intentant protegir la seva infantesa, un territori pur que ja no és el seu. Holden Cauldfield sap que s'està fent gran i que no pot deturar aquest procés natural; es rebel·la i, volent actuar contra l'inevitable pas del temps, el noi opta per un camí incert i de difícil tornada...

Jerome David Salinger (1919-2010) és un escriptor nord-americà, conegut principalment per la seva novel·la El vigilant en el camp de sègol (1951) i per la seva reclusió solitària. No va publicar cap original des de 1965 i no va concedir cap entrevista des de 1981. És també l'autor del recull Nou contes (Empúries) i de Franny i Zoey (Proa), i de les dues novel·les Pugeu la biga mestra, fusters; seguit de Seymour, una introducció (Edicions 62). 

"El gattopardo" de Tomasi di Lampedusa

La lectura del mes de maig és... El gattopardo de Tomasi di Lampedusa.

Sinopsi:

Som a Sicília, l'any 1860, a l'època del Risorgimento. Garibaldi posa en marxa la unificació italiana, que ha d'escombrar un món de vells privilegis per donar pas a un nou ordre burgès. El Gattopardo (1958), clàssic per excel·lència de la novel·la europea contemporània, ens submergeix en les intimitats de la família Salina, una nissaga aristocràtica siciliana, i molt especialment en el món interior del príncep Fabrizio Salina, autèntic centre de la novel·la, que viu amb inquietud la caiguda d'un règim que ell mateix encarna.

Autor d'una única novel·la, que l'ha fet cèlebre mundialment, Tomasi di Lampedusa (1896-1957) va ser un aristòcrata solitari i incomprès, fins al punt que El Gattopardo es va haver de publicar pòstumament. Cinquanta anys després de la primera traducció de Llorenç Villalonga, Edicions Proa presenta finalment, ara amb una nova traducció de Pau Vidal, l'edició canònica d'El Gattopardo, reconstruïda a partir del primer manuscrit de 1957, versió definitiva d'una de les novel·les indispensables del segle XX.

"El primer home" d'Albert Camus

La lectura del mes de març és... El primer home d'Albert Camus.

Sinopsi:

El primer home és l'obra en què estava treballant Camus quan va morir en un tràgic accident de cotxe i que no va tenir temps de revisar ni d'acabar. A la vora del seu cotxe, van trobar, dins un maletí, aquesta obra que va romandre en l'oblit fins que la seva filla, trenta-quatre anys més tard, va donar el manuscrit a una editorial.

Es tracta d'una novel·la extraordinària on sota el nom de Jacques Cormery ens trobem amb la pròpia història de l'autor. Orfe de pare, ja gran, necessita retrobar-se amb aquesta figura perduda i recorda els anys d'infantesa viscuts en un barri perifèric d'Alger. Allà, educat per una àvia autoritària i per una mare gairebé muda, viu una vida molt humil. Serà un nen despert, amb ganes d'aprendre encoratjat, especialment, pel seu professor de primària, Louis Germain, a qui estarà agraït tota la vida.

Albert Camus va néixer  el 7 de novembre de 1913  a la ciutat de Mondovi, avui anomenada Dréan i situada a Algèria, en aquells moments sota l'ocupació francesa. Va morir el 4 de gener de 1960 a Villeblevin, a conseqüència d'un accident de cotxe. 

Va ser escriptor i filòsof, i va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, l'any 1957. És considerat juntament amb Jean-Paul Sartre un dels principals membres de l'existencialisme. 

"El policia que riu" de Maj Sjöwall

La lectura del mes de març és... El policia que riu de Maj Sjöwall.

Sinopsi:

A la ciutat d'Estocolm, una nit plujosa del mes de novembre, quan ja falta poc per a les esplendoroses festes de Nadal, algú dispara al conductor d'un autobús públic i a vuit passatgers que hi viatgen dins. Una de les víctimes és un jove policia de l'equip de l'inspector Beck. Ben aviat, la policia sospita que es tracta d'un assassí en massa. Però... és només una mera coincidència el fet que un dels morts sigui un policia fora de servei? És que era al lloc equivocat, en el moment equivocat? La investigació quedarà tancada fins que la matança es relaciona amb un antic cas sense resoldre: l'assassinat d'una prostituta portuguesa que el subinspector mort estava revisant pel seu compte.

Maj Sjöwall (1935) i Per Wahlöö (1926-1975) eren marit i muller. Els dos eren comunistes declarats i, entre 1965 i 1975, van escriure en col·laboració deu novel·les de misteri on van crear l'inspector Martin Beck. Quatre dels seus llibres s'han portat a la gran pantalla.