"Nosaltres en la nit" de Kent Haruf

La lectura del mes de novembre és... Nosaltres en la nit de Kent Haruf.

Sinopsi:

La proposta que l’Addie Moore fa al seu veí Louis Waters —si li agradaria anar a casa seva per dormir amb ella— sacsejarà profundament les seves vides i les seves expectatives. Tots dos fa anys que són vidus i saben què és la soledat. De la distància i l'estranyesa dels primers moments, avancen cap a la intimitat i la complicitat, cap a un coneixement profund de l'altre. En la quietud de la nit parlen amb franquesa sobre la seva joventut, els matrimonis i els fills, els enganys, les esperances, la solitud i les pors. Qui sap si passaran junts la resta de les seves vides.

Kent Haruf. És autor de cinc novel·les més, que descriuen persones i paisatges de l'estat de Colorado, on va néixer. Ha estat guardonat amb el Foundation Writers’ Award, el Mountains & Plains Booksellers Award i el Wallace Stegner Award, i va rebre una menció especial de PEN / Hemingway Foundation. També va ser finalista al National Book Award, al Los Angeles Times Book Prize i al New Yorker Book Award.

Quan el febrer de 2014 els metges li van diagnosticar un càncer terminal, Kent Haruf va dedicar totes les seves forces a escriure aquesta novel·la. Va aconseguir acabar-la i el novembre d'aquell mateix any, just després d'haver lliurat a l'editorial les darreres correccions, va morir. Tenia setanta-un anys.

"Germà de gel" de Alicia Kopf

La lectura del mes de setembre és... Germà de gel de Alicia Kopf.

Sinopsi:

Aquest llibre és el diari de recerca d'una dona que s'obsessiona per la història polar. És la història del seu germà, un home congelat. És la història de l'origen de la congelació de les relacions familiars. És Werther, zombie, després d'haver-se enamorat i disparat diverses vegades. És la relació entre dos mons, el de fora i el de dins, i els desajustos constants entre l'un i l'altre. És el guanyador del premi Documenta 2015.

Alicia Kopf (Girona, 1982), nom artístic d'Imma Ávalos, és llicenciada en Belles Arts i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. En la seva faceta d'artista visual, ha presentat l'exposició individual Seal Sounds Under the Floor (2013) a la Galeria Joan Prats de Barcelona (Premi GAC / DKV) i en diferents exposicions col·lectives com Pis(o) pilot(o), al CCCB (2015), o Nonument (2014), a la Capella dels Àngels del MACBA. La seva primera novel·la, Germà de gel, ha rebut els premis Documenta 2015 i Llibreter 2016. També és professora de Comunicació a la Universitat Oberta de Catalunya i col·labora com a redactora en diferents mitjans. Germà de gel, publicada el 2016, ja s'ha traduït al castellà (Hermano de hielo), a l'anglès (Brother in Ice), al portugès (Irmão de Gelo) i a l'holandès (Een broer van ijsi). Ha obtingut el premis El Ojo Crítico de Narrativa 2016 i Cálamo.

"Sortir a robar cavalls" de Per Petterson

La lectura del mes de juliol és... Sortir a robar cavalls de Per Petterson.

Sinopsi:

Narrada en primera persona per un home de setanta anys, Sortir a robar cavalls rememora un estiu d'infantesa en què dos nens, sense saber-ho, reprodueixen en els seus jocs secrets els conflictes dels adults en un poble a Noruega. La vida al bosc, la presència dels animals, la relació amb el pare pocs dies abans de la seva desaparició, el despertar de la consciència davant d'uns fets plens de guerra i d'amor, fan d'aquesta novel·la una obra màgica en què cada episodi es transforma en cosa viscuda.

Per Petterson. Nascut el 1952 a Oslo, Per Petterson va treballar uns quants anys com a obrer, llibreter i traductor, abans de fer el seu debut literari el 1987 amb la col·lecció de relats Cendra a la meva boca, sorra a les meves sabates. El 1990, poc després de publicar la seva primera novel·la, el colpeix una tragèdia familiar —pare, mare, un germà i una neboda moren en l'incendi del ferri a bord del qual anaven a Jutlàndia—. La seva tercera novel·la, Cap a Sibèria (Club Editor, 2011), va rebre el Nordic Council’s Literature Prize, i la quarta, I kjølvannet (Dins l’estela, en què narra el naufragi i la pèrdua dels seus familiars), el Brage Prize.

Però és el 2003, amb Sortir a robar cavalls, que conquereix els lectors i els guardons literaris d'arreu del món, en més de cinquanta llengües. Des d'aleshores ha publicat Maleeixo el riu del temps (Club Editor, 2009) i Jeg nekter (Jo no vull, en curs de traducció). El conjunt de la seva obra pot descriure's com unes variacions sobre els temes de la infantesa, la família i la memòria com a gran constructora.

"L’art de viure" de Goliarda Sapienza

La lectura del mes de maig és... L’art de viure de Goliarda Sapienza.

Sinopsi:

La protagonista és una dona amb una capacitat excepcional per lluitar i per estimar. Nascuda en la misèria. Modesta explora al llarg de la seva vida totes les possibilitats de mare i d'amant, la vida en un convent i en un palau, i a través de la intriga, apareixen les més grans commocions del segle XX.

Goliarda Sapienza va néixer a Catània, Sicília (1924). Als setze anys, ingressà a l’Acadèmia d’Art Dramàtic de Roma. Va dedicar deu anys a escriure L’art de viure. Morí el 1996, poc abans que es publiqués aquesta novel·la.

"Impremta Babel" de Andreu Carranza

La lectura del mes de març és... Impremta Babel de Andreu Carranza.

Sinopsi:

Només la rovellada maquinària d'una impremta podia guardar tantes històries. Babel va ser la impremta familiar amb què l'estirp dels Albión va convertir en llibres les històries que escriptors i editors van confiar-los. No van tenir importància les persecucions polítiques: durant segles els seus cilindres van donar curs a les obres més emblemàtiques de la literatura mundial. Ningú no havia aconseguit silenciar el mecanisme de la llegendària Babel fins aquella nit del 1971. Molts anys després, el famós escriptor Pol Albión rep la proposta de distribuir la seva nova novel·la en format digital, i llavors sent que està traint els seus. Impulsat per la carta que el seu oncle li ha enviat abans de morir, decideix tornar al poble on va passar la infància i buscar-hi les restes de la impremta familiar. Aquest viatge transformarà la vida de l'escriptor, perquè en el seu transcurs es veurà abocat a descobrir el secret que plana sobre el seu origen. Quan en Pol comença a seguir el fil dels primers records, la seva memòria es retroba amb personatges inoblidables com l'Alba, la noia a qui va estimar, o el seu inseparable amic Granota, una mena de Huckleberry Finn amb qui va viure les seves aventures més arriscades; i sobretot el seu oncle Lluís Albión, que a les nits de la postguerra imprimia de manera clandestina llibres que la censura prohibia.

Andreu Carranza va néixer a Ascó i viu a Flix. Com a novel·lista ha assolit una àmplia projecció internacional. La clau Gaudí, escrita a quatre mans amb Esteban Martín, està traduïda a més de trenta llengües, i la seva obra Impremta Babel ha estat editada en català, castellà, holandès i xinès. També és autor de L’hivern del Tigre (Planeta) i de la novel·la Anjub (Edicions 62, Premi Sant Joan). El 2015 va guanyar el Premi Josep Pla amb El poeta del poble. És membre del grup Lo Gitano Blanc.

"Sunset Park "de Paul Auster

La lectura del mes de gener és... Sunset Park de Paul Auster.

Sinopsi:

Miles Heller, un jove enigmàtic de vint-i-pocs anys, s'ha enamorat d'una jove cubana menor d'edat. Enfonsat pel sentiment de culpa a causa de la mort del seu germanastre, fa set anys que en Miles viu com un fugitiu a Florida i no es comunica ni amb el seu pare -un editor independent que tracta desesperadament de salvar el seu negoci i el seu matrimoni i recuperar el seu fill-, ni amb la seva mare, una reconeguda actriu. Després d'haver viscut sol durant anys a Florida, ara torna a Nova York. Mentre espera que la seva estimada sigui major d'edat, conviu amb un grup de joves en una casa abandonada de Sunset Park, al barri de Brooklyn: en Bing toca el tambor i treballa a l'hospital de les Coses Trencades, on repara objectes del passat; l'Ellen és una artista que viu obsedida per visions eròtiques, i l'Alice, una estudiant que fa una recerca universitària.

Paul Auster (Newark, Nova Jersey, 1947) és novel·lista, poeta, guionista i director de cinema. Va estudiar a la Universitat de Columbia a Nova York i poc després es va traslladar a París on va fer traduccions, ressenyes i mil i una feines mal pagades mentre intentava escriure. Edicions 62 ha publicat en català gran part de la seva obra, on destaquen novel·les com La invenció de la solitud (1982), Trilogia de Nova York (1985), El Palau de la Lluna (1989), La música de l'atzar (1990), Leviatan (1992), El llibre de les il·lusions (2002), Bogeries de Brooklyn (2005), Viatges per l'Scriptorium (2006), Un home a les fosques (2008), Invisible (2009) o Sunset Park (2010). Diari d'hivernés, el seu llibre més recent, que ara publica labutxaca. La seva obra ha estat traduïda a trenta-cinc idiomes i compta amb milers de lectors a tot el món.