"L’herència de Wilt" de Tom Sharpe

La lectura del mes de desembre és... L’herència de Wilt de Tom Sharpe.

Sinopsi:

Atrapat en una feina que no li agrada, però que no es pot permetre de perdre, com a cap simbòlic del Departament de Comunicació de la Universitat de Fenland, en Wilt segueix subjecte als capricis de les autoritats que l'envolten, tant dins com fora de la feina: l'atenció i reclamacions de l'Eva, la seva esposa pija, i els honoraris desorbitats de l'escola d'elit de les seves menyspreables filles. Tot junt li provoca els pitjors maldecaps... i les pitjors ressaques! En Wilt no ho troba ni mínimament graciós quan l'Eva s'inscriu com a professor d'estiu d'un idiota armat, fill d'un aristòcrata local. Però com que les circumstàncies es van embolicant i l'estiu segueix el seu curs, en Wilt s'adona que cal aprofitar la situació per extreure'n algun benefici econòmic així com per donar-li alguns maldecaps a l'Eva.

Tom Sharpe, l'escriptor més divertit i punyent en llengua anglesa, va néixer a Anglaterra el 1928. Educat a Lancing i Pembroke College, Cambridge, va fer el servei militar als Marines abans d'anar a Sudàfrica l'any 1951. El 1961 les autoritats sud-africafricanes el van deportar. Del 1963 al 1972, va ser professor d'història al Cambridge College of Arts and Technology. Les aventures del seu personatge més cèlebre, Wilt, es poden trobar a Columna: Wilt; Wilt, més que mai; i Wilt, els alternatius i els terroristes i Wilt s'ha perdut. Ara, després d'Els Grope, la història d'una nissaga ben especial, ens arriba l'última aventura del personatge que ha fet Tom Sharpe mundialment famós: L'herència de Wilt. 

"L’edat de ferro" de J.M. Coetzee

La lectura del mes d'octubre és... L’edat de ferro de J.M. Coetzee.

Sinopsi:

Només la valentia, la lucidesa, l'amor i l'estranya companyia d'un rodamón li donaran les forces per afrontar amb dignitat el que li queda de vida i escriure una llarga carta a la seva filla, que fa anys que ha marxat a Amèrica. A través d'aquesta carta, la senyora Curren gosarà, ara sí, estimar-la, perdonar els vius i morir sense amargor. Amb milers de lectors a tot el món i guanyadora del Premi Llibreter 2003, L'edat de ferro ha estat reconeguda internacionalment per la crítica com una novel·la insuperable, d'una qualitat excepcional.

J. M. Coetzee (Ciutat del Cap, 1940) va estudiar ciències informàtiques i filologia a Sudàfrica i als Estats Units. La seva primera novel·la va ser Dusklands, seguida d'In the Heart of the Country, que va guanyar el premi literari més important de Sudàfrica, el CNA. És autor també d'Esperant els bàrbars -guardonada amb el CNA, el Geoffrey Faber Memorial Prize i el James Tait Black Memorial Prize-, Vida i època de Michael K (Booker Prize i Prix Étranger Fémina), The Master of Petersburg, Les vides dels animals, Desgràcia (Booker Prize), L'edat de ferro (Premi Llibreter 2003), Elizabeth Costello, Foe i Home lent, i és autor dels llibres de memòries Infantesa: Escenes de la vida a províncies i Joventut. A J. M. Coetzee li van concedir el Jerusalem Prize l'any 1987, el Lannan de Ficció el 1998 i, el 2003, el Premi Nobel de Literatura en reconeixement a una llarga trajectòria d'una qualitat literària indiscutible.

"Estranys en un tren" de Patricia Highsmith

La lectura del mes de juny és... Estranys en un tren de Patricia Highsmith.

Sinopsi:

Guy Haines i Charles Bruno Antony pertanyen a mons oposats, però un dia coincideixen al tren. Guy té problemes amb la seva dona perquè aquesta no li vol donar el divorci,impedint-li casar-se de nou, i Bruno no pot sofrir el seu pare. Després de conversar una estona, Bruno li proposa un pacte a Guy: que cadascú mati la persona que li fa la vida impossible a l'altre, de manera que, al ser desconeguts, ningú sospiti d'ells.

Guy no s'ho pren seriosament, però una setmana més tard, mentre és a Mèxic, la seva esposa Míriam és assassinada.

A partir d'aquí, Guy es veu constantment perseguit per Bruno, que li reclama que copmpleixi amb la seva part del pacte, summint-lo a parts iguals entre la culpabilitat i la por de ser descobert. Quan finalment cedeix i mata el pare de Bruno, sembla que tot hagi d'acabar, però un detectiu privat comença a relacionar aquests dos personatges...

Patricia Highsmith (Fort Worth, Texas, 19 de gener de 1921 - Locarno, Suïssa, 4 de febrer de 1995) fou una escriptora estatunidenca de novel·la negra ben coneguda pels seus thrillers psicològics, que han tingut més de dues dotzenes d'adaptacions cinematogràfiques. Estranys en un tren ha estat adaptada per a la pantalla tres vegades, la més coneguda per Alfred Hitchcock el 1951. A més a més de la seva aclamada sèrie sobre l'assassí Tom Ripley, ha escrit nombroses novel·les i contes. El seu estil és molt personal, sovint macabre, satíric i ple d'humor negre. També va escriure sota el pseudònim Claire Morgan.

"Mel i metzines" de Maria Barbal

La lectura del mes de març és... Mel i metzines de Maria Barbal.

Sinopsi:

L'Agustí neix en una família pagesa en un poble de muntanya. Com que no n'és l'hereu, es dedica a diverses feines, entre les quals la caça de talps amb metzines. La fi de la Guerra Civil l'aboca a una precària existència a França, que canvia de signe quan aprèn l'ofici de cuiner. Segona obra del conegut cicle novel·lístic de Maria Barbal ambientat al Pallars, que comença amb Pedra de tartera, Mel i metzines recrea la pagesia amb el personal vigor de l'autora, i s'endinsa en les dificultats de l'amor fraternal i el sentit de la vida.

Maria Barbal (Tremp, 1949) es va donar a conèixer amb la novel·la Pedra de tartera (premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985), una fita de la narrativa catalana contemporània. Aquest llibre obre un cicle novel·lístic amb el Pallars nadiu de l'autora com a punt de referència, que també integren Mel i metzines (1990) i Càmfora (premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d’Or 1993 i Nacional de Literatura 1993). La seva obra com a novel·lista també comprèn els rellevants títols Escrivia cartes al cel (1996), Carrer Bolívia (1999), Bella edat (2003), País íntim (Premi Prudenci Bertrana 2005) i Emma (2008). Després del seu brillant debut com a autora de narracions amb La mort de Teresa (1986), ha publicat els volums de relats Ulleres de sol (1994), La pressa del temps (2009) i Cada dia penso en tu (2011). L'any 2014 va publicar la seva darrera novel·la, En la pell de l'altre.

"Eben" de Ryszard Kapuscinski

La lectura del mes de gener és... Eben de Ryszard Kapuscinski.

Sinopsi:

A Eben, Kapuscinski s'ha submergit al continent africà, ha defugit les aturades obligades, els estereotips i els llocs comuns. Viu a les cases dels ravals més pobres, plenes d'escarabats i esclafades per la calor; es posa malalt de malària cerebral, corre perill de mort en mans d'un guerriller; té por i es desespera. Però mai perd la mirada lúcida i penetrant del reporter i no renuncia a la fabulació del gran narrador; parli d'Amin Dada o de la tragèdia de Rwanda, d'una jornada en un poble o de la ciutat de Lalibela, paràgraf rere paràgraf les pàgines d'Eben composen el vívid mosaic d'un món carregat d'inquietud. Un llibre extraordinari, guardonat amb el Premi Viareggio, que confirma una vegada més que els seus escrits, a cavall entre el reportatge, la història i la ficció, se situen «just entre Kafka i García Márquez», en paraules de Lawrence Wescher. Kapuscinski ens mostra la gran història –de les guerres, els cops d'Estat, les revolucions– i també la història petita, la de la gent que lluita per sobreviure dia a dia a les monstruoses megalòpolis plenes de camperols expulsats de les seves terres, o als pobles deixats al marge de la civilització.

Ryszard Kapuscinski. Polònia (1932-2007). Escriptor i periodista, a patir durant la seva infància les conseqüències de la Segona Guerra Mundial, el que marcaria les seves obres posteriors. Després d'estudiar història en la Universitat de Varsòvia, va treballar com a corresponsal de guerra durant molts anys, aconseguint un gran èxit gràcies al seu peculiar estil. autor de culte, la seva producció literària, influïda en els últims temps per la seva passió per Àfrica, ha estat traduït en un gran nombre d'idiomes i ha rebut una excel·lent acollida per part del públic i la crítica amant dels relats de viatges.